Materials d'estudi

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Durant el regnat d'Alfons XIII es van anar afirmant els partits nacionalistes, anomenats en aquella època "regionalistes", que defensaven diferents formes d'autonomia territorial, alà on el "fet diferencial" era més acusat. Aquestes manifestacions polítiques es van donar sobre tot a Catalunya, el País Basc i Galícia, però va ser el nacionalisme català, sens dubte, un dels problemes no resolts del seu regnat.

Durant el primer terç del segle XX el catalanisme deixa de ser una aspiració de certs grups burgesos i intel·lectuals a ser una realitat política que acaba incidint en la vida espanyola.

Els moments i actuacions més destacades del regionalisme polític a Catalunya, que explicarem en el proper tema d’aquest curs, van ser:

-        La creació de la Lliga Regionalista de Catalunya, partit monàrquic, conservador, representant de les classes mitjana i alta del Principat.

-        La aparició de la Solidaritat Catalana, que no va ser un partit sinó una coalició de totes les forces polítiques de Catalunya, que abastava des dels carlistes fins els republicans, però on la Lliga Regionalista feia el paper de “pal de paller”. Va obtenir un gran èxit a les eleccions de 1907

-        La creació de la Mancomunitat de Catalunya, el gran èxit de la Lliga, que li va permetre desenvolupar un eficaç programa de creació d’infraestructures i serveis culturals i educatius per donar impuls al creixement industrial i agrari.

-        Des del 1917 el nacionalisme s’anirà diversificant i apareixen grups que reivindiquen la tradició progressista i republicana d’altres sectors del catalanisme.

Ni el nacionalisme basc ni el gallec tindran gran incidència durant el regnat d’Alfons XIII, però l’adquiriran durant la II República.