Materials d'estudi

Desprès dela pèrdua de les darreres colònies el 1898, Espanya es va fixar com a objectiu colonial l’ocupació del nord del Marroc.

Però l’ocupació va ser molt difícil, ja que les tribus i beduïns del Magreb s’hi van oposar i es van organitzar en resistència. Això va provocar que el Govern espanyol hagués demobilitzar més tropes per enviar al Marroc, i aleshores es van cridar a files els reservistes, que eren els homes que ja havien fet el servei militar obligatori, el juliol de 1909. Curiosament, els primers reservistes mobilitzats van ser els catalans, la majoria dels quals eren obrers casats i amb fills. Amés, l’opinió pública deia que la guerra només era per defensar els interessos d’uns quants burgesos i sectors de l’Església, que es deia que tenia interessos al nord d’Àfrica.

L’embarcament de tropes al port de Barcelona va provocar una gran tensió i els ànims s’anaven crispant. Les dones que acompanyaven els soldats abans de l'embarcament es van enfrontar a les autoritats i les dames de la caritat que els acomiadaven amb discursos patriòtics i medalles religioses.

Escenes de la pel·lícula "La ciutat cremada"

El dia 24 de juliol es va constituir un comitè de vaga format per anarquistes, lerrouxistes i socialistes, que van decidir convocar una vaga general pel 26 de juliol. Els primers enfrontaments amb les tropes es van produïr quan els manifestants aturaren els tramvies. El Govern va reaccionar, va declarar l’estat de guerra i es va trobar que algunes unitats, i fins i tot alguns soldats no volien disparar contra la gent. El dia 27, la vaga s’havia convertit en una revolta social obrera: es van aixecar moltes barricades pels carrers de Barcelona i diversos grups d’incontrolats van començar a cremar edificis religiosos (convents, col·legis, esglésies...). Fins i tot, es van profanar tombes de capellans i monges. Aquesta va ser la característica més evident de la revolta, l’anticlericalisme, ja que no va ser una revolta contra la burgesia, sinó contra institucions que condicionaven la vida del poble: l’exèrcit i l’església.

Vista de Barcelona durant els aldarulls de la Setmana Tràgica. Font: AMHB

Els dies 29 i 30 de juliol ja es veia que la revolta fracassaria, ja que no tenia cap direcció que l’organitzés i, a més, cap partit polític d’esquerres els va voler donar suport. Molts, que havien animat als treballadors a enfonsar el sistema polític [els radicals de Lerroux, els republicans d'esquerres, sectors del catalanisme], ara no es volien comprometre amb una revolució popular 

El dia 2 d’agost, la revolta havia estat sufocada violentament per l’exèrcit i es va iniciar una forta repressió contra el moviment. Hi va haver més de cent morts durant els aldarulls.

El Govern va cercar els instigadors de la revolta i va agafar com a «cap de turc» el pensador anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquest havia estat un republicà extremista, antic col·laborador de Lerroux, que l’any 1901 havia fundat l’Escola Moderna», amb un sistema pedagògic revolucionari i laic. Sense que es presentés cap prova inculpatòria sobre la seva participació en la revolta se’l va jutjar juntament amb altres persones en un judici militar sense garanties i se’ls va condemnar a mort. A més dels afusellaments, el Govern va clausurar les escoles no religioses i moltes societats obreres.

Retrat de Francesc Ferrer i Guàrdia

Totes aquestes actuacions repressives van provocar un cert malestar en l’opinió pública espanyola i europea, i van tenir com aconseqüència la caiguda del govern presidit per Maura.

FONT: 

La Ciutat del Perdó, de Joan Maragall, on es demanava la suspensió de la pena de mort per Ferrer i Guàrdia.

Per saber-ne més

Arxiu La Setmana Tràgica

TVE. Àudio. La semana tràgica.

TV3. Àudio: La Setmana Tràgica.