Materials d'estudi

La desfeta militar d'Annual en 1921 va tornar a enfonsar el clima polític en el mateix estat de depressió que en 1898. Tant a la premsa com al carrer tothom demanava responsabilitats. Aquest cop la situació era més dramàtica que vint anys enrere perquè els partits i sindicats de l’oposició estaven millor organitzats i a les Corts ja hi havia un grup significatiu de diputats republicans i socialistes que no farien res per fer callar les acusacions contra els partits dinàstics (conservadors i liberals), contra els comandaments militars o contra el mateix rei.

Passat l’estiu, el Parlament havia d’obrir al setembre i ja havia arribat l’informe del general Picasso que posava de relleu la responsabilitat de l’exèrcit en molts dels factors que havien provocat la mort de tants soldats al nord d’Àfrica. Pocs dies abans, el Capità General de Catalunya, al·legant la situació d’inseguretat i violència dels darrers anys, i la crisi econòmica que s’allargava des del final de la guerra, va fer un cop d’estat. Comptava amb el suport de l’oligarquia conservadora i dels seus companys de les altres regions militars. A Barcelona, fins i tot els líders de la Lliga Regionalista el van acompanyar a agafar el tren que l’havia de portar a Madrid. El rei va acceptar el “fet de força” i va acceptar suspendre la Constitució. Del sistema de Cánovas ja no restava res més que la Monarquía, i el rei havia incomplert la seva principal obligació: protegir als representants dels ciutadans i el règim de llibertats. L’exèrcit tornava a ser el protagonista de la vida pública.

Amb el cop d’estat de Primo de Rivera, la monarquia parlamentària deixava pas a una dictadura autoritària, però es mantenia al rei com a cap de l’estat. El període de govern de Primo de Rivera no va ser massa llarg, i es pot dividir en dues etapes:

1. El Directori militar, de caràcter provisional. Durant aquesta etapa es va produir:

- El desmantellament de les institucions parlamentàries

- La creació de la Unió Patriòtica, amb vocació de partit únic, que havia de ser el fonament civil del règim.

- La reforma de l’administració central, provincial i municipal

- El restabliment de la jerarquia social i de l’ordre públic

- La fi de la guerra del Marroc.

- La supressió de la Mancomunitat de Catalunya i la repressió del catalanisme

2. La Dictadura civil. El règim, amb el prestigi aconseguit entre bona part de l’opinió pública va pretendre fer-se permanent i crear institucions per legitimar-se.

- Es va crear una Assemblea Nacional Consultiva, succedani de les Corts.

- La coincidència de la Dictadura amb la gran expansió econòmica internacional dels anys 20 va permetre a Primo de Rivera fer una política d’inversions i creixement

- Es van fer obres per portar endavant un pla d’infraestructures: carreteres, electricitat, telèfon...

- Es van crear tot un seguit de monopolis (CAMPSA, Telefònica) que van beneficiar als amics i partidaris de la Dictadura.

Quan les circumstàncies internacionals van canviar i el crack del 29 va precipitar la crisi econòmica es va posar de manifest:

-        L’oposició sistemàtica dels intel·lectuals a una dictadura de baix nivell polític

-        Els conflictes universitaris

-        Els problemes econòmics acumulats: crisi de la pesseta, massa sobrevaluada, augment del deute públic i atura

-        La reorganització en la clandestinitat del moviment obrer

-        La manca de suport dins l’exèrcit a la pretensió de Primo de Rivera de convertir-se en cap del govern per temps indefinit.

-        Les queixes de la burgesia i dels grans financers per l’errònia política econòmica.

Degut a tots aquests problemes, Primo de Rivera va haver de renunciar i, amb la seva caiguda, deixava la Monarquia en un carreró sense sortida. Espanya havia canviat i ja no era possible retornar al sistema bipartidista de 1876. I les noves forces polítiques, majoritàriament democràtiques, ja no donaven suport a un rei que havia defensat la Dictadura.

El rei Alfons XIII i el dictador Primo de Rivera. Font: Wikipèdia.

FONTS:

"Fue el régimen inaugurado el 13 de septiembre de 1923 el que sustituyó la monarquía liberal, tradicional en la Restauración, por un sistema autoritario peculiar, que nunca fue fascista y siempre mantuvo un tono regeneracionista. Pero, sobre todo, el régimen de Primo de Rivera tuvo como consecuencia que una parte muy considerable de la clase política de los partidos del turno mostrara un desvío con respecto a la persona del monarca. 

Hasta entonces los políticos solían mostrar sus reticencias con respecto a la persona del rey, pero no por ello amenazaban con pasarse a las filas de la República [...] En camio, la dictadura de Primo de Rivera creó un abismo entre la clase política de los partidos del turno y el rey; por supuesto, la mayoría de aquélla no optó por el republicanismo, pero proliferaron las actitudes de crítica profunda al monarca, colocándose en una especie de actitud intermedia entre el monarquismo y el republicanismo, que dejaron luego indefenso al sistema político en 1931."

Genoveva García y Queipo de Llano. La Dictadura. Cuadernos de Historia 16, nº 73.

Per saber-ne més:

Àudio: La dictadura de Primo de Rivera.  53 mn