Materials d'estudi

El primer catalanisme polític va ser fruit del desenvolupament industrial i urbà de Barcelona i la seva rodalia juntament amb el romanticisme cultural i el pairalisme rural que havien ensalçat les tradicions catalanes. En un moment en què aquests valors reculaven a tota Europa, a Catalunya, gràcies a la empenta de la seva classe burgesa, industria i comercial, però d'origens rurals, van viure una revifalla, i es van convertir en un tret d'identitat.

El catalanisme cultural es basava en la llengua, la tradició i una visió idealitzada del passat. Era el que havia donat al fenòmen de la Renaixença. El catalanisme polític anava de la mà i l'ún impulsava l'altre, però aquesta línia política responia a orígens diversos i, de vegades, oposats. En el catalanisme polític van confluir:

- els catalanistes d'origen carlista i catòlic, normalment de procedència rural, conservadors i defensors de valors tradicionals de la classe mitjana i els interessos de les petites oligarquies locals.

- La burgesia industrial i comercial de Barcelona i la costa.

- els catalanistes procedents del progressismei el federalisme, situats prop del republicanisme, normalment de procedència urbana i que defensaven valors progressistes vinculats a la classe mitjana i al món del treball. 

Trobaràs més informació al Tema 2 d'aquest mateix curs.

FONT:

Catalunya i la Restauració

"L'episodi de la I República deixà un mal regust en tots els catalans. No cal sinó rellegir els violents atacs que Mañé i Flaquer endreçà contra els revolucionaris de setembre de 1868 i de febrer de 1873 per a tenir esment de les equivocacions i les errades dels homes que dirigien un moviment de renovació, rebut amb tant d'entusiasme. El mateix alcalde republicà de Barcelona, Sugrañes, qualificà elperíode de la seva magistratura com a "orgía de revueltas, calaveradas y delirios". Per llur banda, els obrers considerant estèril l'acció política que havien iniciat en 1868, es refugiaren en un sindicalisme de tipus pràctic o ciagueren en braços dels qui preconitzaven la destrucció de l'ordre social existent com a preludi d'una veritable llibertat. Només en la menestralia barcelonina i en alguns grups comarcals persistí el vell federalisme; però ja com una reliquia del passat; com ho era, posem per cas, el carlisme després de la seva tercera derrota.

Els burgesos, definitivament constituïts com a classe dirigent, eren d'un monarquisme estantis, malgrat el suport prestat a la Restauració i a la magnífica rebuda tributada a Alfons XII quan desmbarcà a Barcelona (...) Però sabien que la monarquia era l'única solució al dilema ordre-llibertat i estaven disposats a servir-la, encara que el sistema polític que els oferia no els resultés gaire simpàtic. I això per dues raons: perquè, després de tant parlar de provincialisme i federalisme, l'Estat retornava a la pura màquina centrlaitzadora, sense recollir la lliçó de la immensa força nova generada pel regionalisme, i perquè després de tant parlar de democràcia i sufragi universal, Govern popular, judici per jurat, etc, la realitat política resultava esser la superivviència del feudalisme agrari (...) en plena floració del caciquisme."

Vicens Vives, Jaume i Montserrat Llorens. Industrials i polítics (segle XIX).

Per saber-ne més

1. Web: El catalanisme.