Materials d'estudi

Els carlistes havien provocat tres guerres civils al llarg del segle XIX, que havien tingut un dels seus centres al País Basc i a Navarra, i que havien estat possibles gràcies al suport i els recursos de les diputacions forals d'aquests territoris. Per això el nou règim liberal havia decidit posar fi a aquesta manera d'autogovern.

El cert es que això va ser entès al territori basc no com una mesura de pacificació o contrària al carlisme, sinó com un atac contra la població. La defensa dels "furs" es va convertir en un dels principals temes polítics. Els carlistes van mantenir durant molts anys una forta implantació als territoris rurals, mentre les ciutats eren liberals i la gran burgesia  de Bilbao es convertia en un dels pols del capitalisme espanyol. 

El nacionalisme basc va néixer de la confluència de totes aquestes característiques. Al contrari que el nacionalisme català, el basc tindrà un partit unificador i un líder incontestat durant la seva vida: Sabino Arana. 

Arana era periodista, fill de propietaris rurals, que havien lluitat pel carlisme però que vivien al costat de la nova ciutat industrial, Bilbao. La desaparició de les diputacions forals els va fer perdre poder local i la derrota del carlisme a les guerres civils va deixar a Sabino sense projecte polític clar. Llavors va rebre la influència del nacionalisme irlandès, un poble ultracatòlic com molts bascos, i que oferia una visió nova de l'acció política que ja no passava simplement pels furs. 

Retrat de Sabino Arana

Sabino Arana va saber mobilitzar tot un sector de l'opinió basca, però els trets de la seva ideologia personal es van convertir alhora en una fortalesa i en una feblesa del naixent nacionalisme basc, perquè va imposar al PNV una ideologia on s'exigia:

- ser catòlic

- independentista

- tenir avantpassats bascos

- parlar l’eusquera

Aquestes condicions no només no les complien tots els nacionalistes (el mateix Sabino Arana va aprendre la llengua basca però la parlava rarament i l'escrivia molt poc) sinó que no podia atreure als treballadors miners i industrials o a la mateixa burgesia dirigent basca que estava interessada en controlar la hidrometal·lúrgia i la banca del mercat espanyol. Per ell, aquests trets eren precisament una forma de distingir-se de l'onada de nouvinguts que havien arribat a Biscaia amb el desenvolupament industrial. 

Per això, el nacionalisme basc va néixer amb força però va conèixer un desenvolupament molt més lent que el català i resistències molt més fortes dins del mateix territori. 

FONT: Errores catalanistas

 “La política catalana, por ejemplo, consiste en atraer hacia ella a los demás españoles; la vizcaína, a rechazar a los españoles como extranjeros. En Cataluña, todo elemento procedente del resto de España lo catalanizan, y gusta a sus naturales que incluso los municipales aragoneses y castellanos de Barcelona hablen catalán; (…) Los catalanes querrían que no solo ellos, sino también todos los demás españoles establecidos en su región hablasen catalán; para nosotros sería la ruina que los maketos residentes en nuestro territorio hablasen euskera. ¿Por qué? Porque la pureza de raza es como al lengua, uno de los fundamentos del lema vizcaíno, y mientras la lengua, siempre que haya una buena gramática y un buen diccionario, se puede restaurar aunque nadie la hable; la raza, en cambio, no e puede resucitar una vez perdida.

Si nos dejasen elegir entre una Vizcaya poblada de maketos que sólo hablasen euskera y una Vizcaya poblada de vizcaínos que sólo hablasen el castellano, buscaríamos sin dudar esta segunda porque es preferible la substancia vizcaína con accidentes exóticos que pueden eliminarse y substituirse por los naturales, a una substancia exótica con propiedades vizcaínas que nunca podrían cambiarla. Así mismo: si nos pusiesen de un lado la muerte total y absoluta de Vizcaya, es decir, la extinción de su raza y su lengua y la desaparición de todo escrito y toda memoria referente a sus leyes e historia e incluso su mismo nombre, y de otra una Vizcaya maketa independiente y regida por las leyes de nuestros padres, poseedora de nuestra lengua y heredera de nuestra historia, optaríamos por lo primero; y aunque entre esta segunda Vizcaya esclava pero euskeriana de raza y amante de su independencia y del restablecimiento íntegro de sus leyes y su lengua, nos quedaríamos con esta última: porque si es preferible la muerte a la esclavitud, lo es también la esclavitud a la vida aparente…"

 Sabino Arana Goiri Errores catalanistas, 1894.