Materials d'estudi

Encara que el règim de la Restauració impulsat per Cánovas, i la constitució de 1876 tinguessin deficiències com a sistema liberal parlamentari, sobre tot a partir del moment en què es va imposar el rígid sistema del torn de partits, el fet es que havien suposat un pas positiu pel què fa a treure protagonisme als militars en la vida política.

L'ideal de Cánovas i Sagasta, el "civilisme" polític, on el protagonisme el tinien els responsables "civils" dels partits, i on la vida social estava regida per la constitució i les lleis. Això es contraposava al "militarisme" típic del regnat d'Isabel II, on el protagonisme de la vida política el tenien els caps l'exèrcit que havien dirigit els partits, la qual cosa donava peu a constants "pronunciaments" (cops d'estat) que alteraven les decisions del govern i impedien la normal representació del poble mitjançant les Corts.

Però amb la crisi del sistema de la Restauració, també aquest aspecte favorable es va corrompre. Els comandaments militars, humiliats per les derrotes a Cuba i Filipines van voler evitar les crítiques d'una bona part de la societat espanyola donant tota la culpa als polítics (quan ells eren també molt responsables del què havia passat) i exigint respecte al Rei, la bandera, Espanya i tot el que podia servir per justificar el seu paper com a defensors de la pàtria. Tant a Cuba com a la Península, oficials joves havien volgut imposar aquest respecte a cops de sabre quan es sentien ofesos, i el pitjor es que els comandaments rarament havien restablert la disciplina i la superioritat de la llei en front de la força.

Quan les desfetes es van repetir al Marroc això va portar a un enfrontament obert dels militars com a grup en front contra republicans, nacionalistes i, per suposat, socialistes i anarquistes. Aquest cop ja no es tractava de grups de militars conservadors o progressistes, com abans, enfrontats els uns amb els altres. Ara es presentaven com a representants de tot l'exèrcit, contra les febleses i les traicions dels civils.

Per això van exigir que els delictes contra els cossos armats, la Pàtria i els seus símbols fossin jutjats pels tribunals militars (la Llei de Jurisdiccions) i fins i tot arribaran, més endavant, a crea Juntes de Caps i Juntes d'Oficials per defensar els seus interessos profesionals i imposar-se a les Corts.

El fet es que la situació dels militars tampoc era envidiable en tots els casos. Espanya dedicava una part important del pressupost a l'exèrcit, però el cos d'oficials estava superpoblat. Mentre que els generals i coronels cobraven salaris molt alts, els capitans i tinents tenien dificultats per arribar a final de mes i sovint eren víctimes dels usurers, ja que els calien diners prestats per mantenir el seu suposat rang social. Les possibilitats d'ascens, a més, eren molt poques, ja que els rans superior estaven copats pels excedents de caps de les guerres colonials. Ho compensaven amb aquesta exigència de respecte social i amb l'abondant ma d'obra gratuita disponible que eren els soldats de lleva. Aquests servien no només com a soldats sinó com a personal domèstic, perruquers, pintors, cambrers... dels superiors.