Materials d'estudi
.
3. La demografia i la societat espanyoles al segle XIX
La demografia del segle XIX
La població va crèixer significativament durant aquest segle, passant d'11 milions als primers anys, a 15,5 milions en 1857 i a 18 milions a final de segle.
Malgrat aquestes xifres, el creixement anava per darrera del que era normal en altres zones d'Europa occidental. La modernització del cicle demográfic, amb una forta caiguda de la mortalidad i el manteniment d'una natalitat alta, havia permès a d'altres estats creixements molt més ràpids. El progrès econòmic, els nous coneixements mèdis i l'adopció d'unes mesures higièniques mínimes n'eren les causes.
A la monarquia espanyola les taxes de natalitat es van mantenir altes, però també les taxes de mortalitat, pel retard en la industrialització, una agricultura feble que demanava molta mà d'obra, escassa atenció sanitària. Hi va haver encara epidèmies de còlera o tifus, i malalties endèmiques, com la tuberculosi.
El creixement no va ser uniforme. La perifèria va experimentar un impuls molt més gran que el centre de la Península, degut a les migracions des de les zones rurals cap als nuclis urbans, molts dels quals es situaven a les costes. Aquest trasllat del camp a la ciutat va afectar més d'un milió de persones, i va ser provocat pel mateix desenvolupament de la industrialització.
La societat espanyola
La societat estava dividida en tres classes socials:
- La classe alta estava formada per una minoria de nobles, grans terratinents, membres destacats de la burgesia financera i industrial, alts càrrecs de l'exèrcit i de l'Església, i la classe política.
- La classe mitjana espanyola, a diferència d'altres llocs d'Europa, era poc nombrosa i estava reduïda pràcticament a les ciutats. Estava formada pels professionals liberals, com ara els metges, advocats o funcionaris, i pels comerciants o botiguers.
- La classe baixa, la més nombrosa. Estava formada pels obrers i els camperols i les persones marginades de la societat.
La classe baixa presentava els índex més elevats de mortalitat i d'analfabetisme (que abastava el 1900 al 63% del conjunt de la societat), i, a més, les condicions de vida eren molt dures, tant a la ciutat, on majoritàriament treballaven al servei domèstics a les fàbriques, com al camp, on treballaven com a masovers, llogaters o jornalers.