Materials d'estudi

Aspectes generals del període

L’Espanya del 1900 era una monarquia parlamentària, on el cap de l’estat era un rei de la familia Borbon i el govern s’escollia mitjançant un sistema presumptament democràtic, que rep el nom de sistema de la Restauració. En aquest sistema hi havia dos grans partits, el conservador i el liberal, que s’anaven tornant en el poder. Pel tal d’aconseguir això, el frau electoral era una pràctica habitual, que es coneixia com a tupinada. Al marge d’aquests dos grans partits, però, hi havia diversos grups polítics que quedaven al marge del sistema però que mobilitzaven sectors importants de la població.

En 1898 Espanya va perdre en guerra contra els Estats Units les darreres colònies importants d’ultramar (Cuba, Puerto Rico i Filipines), fet que va enfonsar l’estat en una greu crisi política, ja que mentre altres països europeus cada vegada tenien més territoris colonials, Espanya es quedava pràcticament sense colònies. Això va fer constatar a molta gent que Espanya era un país endarrerit respecte a la resta de potències europees.

Economia i societat

A nivell social, l’Espanya de 1900 era un país on el sector agrícola encara hi tenia molt pes, i on hi havia molt poques zones industrialitzades. Només a Catalunya i al País Basc hi havia un sector industrial molt potent. Les condicions de vida de les classes Populares eren molt miserables, tant entre els treballadors catalans com entre els jornalers del sud d’Espanya (pagesos que treballaven de forma temporal les terres que eren propietat de grans terratinents). L’escolarització era molt minoritària (el 63% de la població espanyola era analfabeta) i en la seva major part estava en mans de l’Església. La protecció que l’estat donava als més desafavorits era pràcticament inexistent.

La càrrega, de Ramon Casas