7. Actv. Regió metropolitana de Barcelona

Ocupació del sòl en la regió metropolitana de Barcelona

 Observa el següent plànol i respon a les qüestions

 

OCUPACIÓ DEL SÒL EN LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA

A. SERRATOSA (dir.). Factors clau de la planificació territorial a l’àrea metropolitana de Barcelona. Barcelona: IET-CIMNE, 1999

1.  Descriu les informacions que proporcionen aquests plànols.

2. Explica què entenen per àrea metropolitana, detalla les funcions  o l’especialització dels nuclis  i diferencia-la de connurbació.

3. Descriu  la distribució de la població urbana en Catalunya en l’ actualitat, seguint aquestes pautes: importància del poblament urbà, distribució en el terri­tori, estructura i desequilibris, tendències actuals de la distribució de la població urbana i causes i elements que afavoreixen aquestes tendències.

1.Cal descriure que estem davant d’un plànol que ens mostra la regió urbana de l’àrea metropolitana de Barcelona i el seu creixement. També ha d’observar l’existència de la llegenda que ens informa de les línies de ferrocarril, les carreteres comarcals i locals, les autovies i nacionals i les autopistes . Dos quadres adjunts ens informen de l’ocupació urbana, la població i la densitat urbana mitjana en les etapes 1956 i 1972 i 1972 i 1992 .. El canvi més significatiu es dóna en la densitat urbana mitjana que descendeix extraordinàriament i passa de 141hab/ha a 9,2hab/ha. Creix molt més l’ocupació del sòl que la població.  

 

2. Heu d’exposar amb les seves paraules els següents conceptes: Àrea metropolitana: conjunt format per una gran ciutat o nucli central i les ciutats més petites que l’envolten, relacionades entre sí amb un intens intercanvi de persones, de mercaderies i de comunicacions. El nucli central de l’àrea metropolitana sol acollir activitats del sector terciari, mentre que els altres nuclis urbans solen especialitzar-se en funcions residencials, industrials, i en equipaments comercials i d’oci. Es diferencia de la conurbació en que aquesta és una gran zona urbanitzada amb diversos nuclis centrals o ciutats molt pròximes, d’importància similar i amb estretes relacions, encara que poden tenir funcions diferenciades.

3. Heu  de valorar la importància i el predomini del poblament urbà  a Catalunya. També que la població urbana es concentra fonamentalment a la zona litoral i prelitoral, destacant en primer lloc la regió metropolitana de Barcelona on es concentra més del 60% de la població catalana. Es pot distingir l’àrea metropolitana formada per Barcelona i els municipis més propers i la corona metropolitana que inclou les poblacions de Granollers, Terrassa, Sabadell, Martorell, Sitges, etc. En segon lloc es troben les ciutats mitjanes articuladors del territori d’àmbit supracomarcal com la regió Reus- Tarragona , Tortosa, Lleida, Girona, Manresa i Vic, i per sota altres nuclis d’àmbit comarcal, tots ells relacionats dins d’una estructura jeràrquica. Actualment s’observa una tendència clara al desplaçament de la població del centre de les zones urbanes cap a la perifèria, una disminució de la densitat urbana deguda a la dispersió de la població en una superfície més àmplia. Es tracta del model difús o dispers. Aquest procés es veu afavorit pels nous hàbits de vida de la població, els preus del sòl, l’extensió d’infraestructures i serveis i les millores en els mitjans de comunicació i transports (automòbil, carreteres, ferrocarril)...