Exercicis d'urbanisme

Observeu la taula següent i responeu a les qüestions.

Font: ONU, 

1. Descriviu la informació que proporciona la taula i indiqueu quina és l’evolució de la presència de ciutats europees, africanes i asiàtiques al llarg dels anys.

2. Enumereu les causes principals que expliquen l’evolució reflectida per les dades de la taula.

3. Expliqueu les característiques més rellevants de les principals zones urbanes que es poden distingir en la majoria de ciutats fent especial èmfasi en les funcions que s’hi desenvolupen.

Solucionari

1. Cal que descriure en uns termes semblants als següents:

. Es tracta d’una taula de dades sobre les deu ciutats més poblades del món corresponents a tres moments diferents: 1950, 1980 i 2010. La població està expressada en milions i la font correspon a l’ ONU el 1998.

. Es pot observar que el nombre de ciutats europees disminueix entre 1950 i 1980 i pel 2010 ja no en consta cap.

En canvi el nombre de ciutats asiàtiques augmenta de manera constant. Finalment, de ciutats africanes només n’hi ha una en el 2010.

2) Cal que comenteu els següents aspectes:

. Les ciutats no es desenvolupen al mateix ritme a tot el món, mentre que als països desenvolupats es dóna una estabilització, en els països en vies de desenvolupament el procés d’urbanització és molt ràpid.

Causes: En els països desenvolupats la població creix poc perquè el creixement natural és baix. A més degut als elevats preus del sòl urbà, la població jove tendeix a desplaçar-se fora de les grans ciutats buscant habitatges més assequibles i millor qualitat ambiental.

Pel que fa als països en vies de desenvolupament, la població urbana creix molt perquè el creixement natural és molt alt i també perquè es continua donant el fenomen de l’èxode rural.

3) Heu de comentar les següents àrees:

Àrea central terciària o CBD: les funcions predominants són l’administrativa o de gestió, la comercial i de vegades, la cultural. Com a principals característiques es poden destacar: gran densitat de trànsit de persones i vehicles, important concentració de llocs de feina, bones comunicacions urbanes i sovint interurbanes, poca població resident i construcció en alçada. Aquestes àrees poden trobar-se en el centre de la ciutat o en zones denominades de “nova centralitat”.

Àrea residencial: la funció residencial és la predominant i presenta una important diferenciació segons els nivells de renda. Així, es poden diferenciar: el eixamples de renda mitja o alta amb serveis correctes i bones comunicacions, els nuclis antics que poden presentar característiques diferents segons es tracti de zones importants pel seu patrimoni històric- artístic o bé de zones degradades amb població de renda baixa i, finalment, els barris perifèrics que també poden presentar diferències segons es tracti de zones de renda alta – amb bons serveis i ben comunicats – o zones de renda baixa sovint mancades de serveis i mal comunicades.

En algunes ciutats encara es poden trobar àrees industrials tot i que, en general, aquestes estan en retrocés degut a l’elevat preu del sòl, a la contaminació que produeixen les indústries i a la seva necessitat de connectar fàcilment amb les vies de transport.