Exercicis d'urbanisme

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades. Mapa de la població de Catalunya per municipis (2005)

FONT: Institut d’Estadística de Catalunya, 2006.

Qüestions

1. Descriviu la informació que es proporciona en el mapa i digueu el nom de quatre municipis de més de 50.000 habitants.

2. Expliqueu com es classifiquen els municipis segons el nombre d’habitants que tenen. Definiu també els tipus de poblament rural que hi ha a Catalunya i poseu-ne algun exemple.

3. Identifiqueu i expliqueu els quatre o cinc nivells que es poden reconèixer en la jerar­quia urbana de Catalunya, d’acord amb l’esquema següent:

     a) Nivell jeràrquic.

      b) Ciutats que el formen.

      c) Funcions que efectuen les ciutats de cada nivell jeràrquic.

Solucionari

1) Heu d’explicar que observa un mapa que mostra la població dels municipis de Catalunya corresponent a l’any 2005. Consten en el mapa tots els municipis de Catalunya. La llegenda, en escala de grisos, diferencia quatre intervals de població  que van des de menys de 2.000 fins a més de 50.000 habitants.

L’alumnat també ha de citar almenys quatre municipis de més de 50.000 habitants, indicats en el mapa amb el color més fosc (Lleida, Tarragona, Girona, Reus,  Barcelona, Terrassa, Sabadell, etc.)

2) Segons el nombre d’habitants els municipis es classifiquen en:

Municipis rurals: menys de 2.000 habitants
Municipis semiurbans: entre 2.000 i 10.000 habitants
Municipis urbans: més de 10.000 habitants A Catalunya el poblament rural pot ser concentrat (agrupat en un nucli), o dispers
(nuclis i també cases aïllades o disperses). 

3) La xarxa urbana de Catalunya presenta una estructura jeràrquica on es diferencien els següents nivells:
Primer nivell:
a)Àrea metropolitana de Barcelona, on es concentra més del 60% de la població catalana i que exerceix importants funcions de centralitat administrativa, econòmica i de serveis. Està constituïda per una conurbació central constituïda per Barcelona i els  municipis més propers (Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs,  Santa Coloma de Gramenet, etc.), més dues corones de poblacions que estenen l’aglomeració urbana per les comarques veïnes.
b) La segona corona inclou les poblacions de Mataró, Granollers, Terrassa, Sabadell,  Martorell, Sitges, etc., capitals comarcals i ciutats industrials.
(Atenció: l’alumnat podria presentar la segona corona metropolitana com un nivell jeràrquic, i per tant, dividir la xarxa urbana de Catalunya en cinc nivells) (1)

Segon nivell:
Està constituït per Tarragona, Lleida i Girona i les poblacions que graviten al seu entorn.

Tercer nivell:
Format per ciutats mitjanes que són capitals comarcals però que articulen territoris d’àmbit supracomarcal com Tortosa, Manresa, Vic, Figueres, Olot, Igualada, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès, etc.

Quart nivell:
Capitals de comarca de dimensió més petita i nuclis subcomarcals amb certa entitat i amb un dinamisme turístic o industrial com la Seu d’Urgell, Berga, Roses, Palamós,
Amposta, Cambrils, etc.