Exercicis d'urbanisme

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

La ciutat de baixa densitat, també anomenada ciutat difusa en els estudis italians, és un model d’ús i ocupació del territori que s’ha estès a Catalunya durant els darrers qua­ranta anys i que afecta tant els creixements residencials, com els comercials i industrials. Aquest model es caracteritza per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d’edificació, per la segregació d’usos i per un elevat consum de territori.

La ciutat de baixa densitat residencial està formada per habitatges unifamiliars amb jardí i s’oposa al model de ciutat compacta típicament mediterrani, amb mescla d’activitats en l’espai i amb densitats moderades. […] La major part de professionals vin­culats a l’ordenació del territori alerten dels diversos riscos associats a la ciutat de baixa densitat: un major consum de sòl, d’energia i d’aigua; l’encariment dels serveis públics (com ara l’enllumenat, l’abastament d’aigua o la recollida d’escombraries); la transfor­mació del paisatge amb elements aliens al model mediterrani; la segregació social, i l’augment de la mobilitat basada en el transport privat.

[…] Les urbanitzacions es caracteritzaven pel fet d’organitzar-se d’acord amb la forma del terreny del promotor, perquè es localitzaven d’una manera que les feia estar desconnectades del nucli urbà i perquè estaven formades per vials mínims, sense reserves per a espai públic, i amb parcel·les per a cases unifamiliars amb jardí que s’anaren construint progressivament.

[…] D’altra banda, a partir dels anys vuitanta es va iniciar la construcció de cases adossades i en filera, en aquest cas en continuïtat amb les trames urbanes existents, dins d’un procés de planejament municipal i amb unes densitats més moderades, tot i que amb una important tendència a ocupar importants proporcions de territori.

M. JORDI. «Urbanització de baixa densitat a Catalunya. Debat».

A: Anuari territorial de Catalunya 2004. Barcelona, p. 406-408

Qüestions

1.  Resumiu les idees principals del text.

2.  Definiu els termes segregació d’usos i segregació social. Per què la ciutat difusa com­porta un augment de la mobilitat basada en el transport privat?, quin tipus de mobilitat és la que es produeix?

3.    Exposeu breument quines són les funcions de la ciutat i on es localitzen en el con­junt de l’espai urbà.

Solucionari

1) Cal resumir les tres idees principals següents:

La ciutat difusa es caracteritza per una alta ocupació de territori, la segregació espacial i la baixa densitat,

La ciutat difusa es contraposa a la ciutat compacta mediterrània comporta uns impactes negatius sobre l’economia i el medi ambient, a Catalunya la ciutat difusa resulta d’un doble procés: les urbanitzacions dels anys seixanta i els creixements urbans de baixa densitat sorgits a partir dels anys vuitanta.

2) Cal respondre:

La definició del concepte segregació d’usos hauria de ser similar a la següent:

La segregació d’usos fa referència a la distribució dels usos del sòl de la ciutat (residencials, comercials, industrials, administratius) en espais clarament diferenciats.

La definició del concepte segregació social hauria de ser similar a la següent: distribució de la població en zones diferents segons les característiques econòmiques, socials o culturals.

La mobilitat en transport privat de la ciutat difusa augmenta per  l’ increment que es produeix en la distància existent entre el lloc de residència i el de treball, estudi o esbarjo, que obliga a utilitzar el vehicle privat, i per la dificultat de crear transport públic en una àrea urbana dispersa i de gran extensió territorial.

El creixement de la ciutat difusa ha influït en el despoblament dels centres històrics de les ciutats en suposar una alternativa residencial de major qualitat constructiva i que ofereix un entorn amb una tranquil·litat més gran, el que provoca que la població benestant, que havia ocupat els centres històrics en el passat, es traslladi a les noves àrees residencials. Altres factors de despoblament dels cascos històrics són l’envelliment del parc d’habitatges, l’augment de població de classe social baixa i l’envelliment de la població. L’alumne hauria de citar almenys dos d’aquests factors. 

3) Cal esmentar i definir almenys les següents funcions:

Funció residencial, funció comercial, funció industrial, funció administrativa i de serveis. Es valorarà positivament que indiqui les funcions militar o cultural.

L’alumne hauria d’explicar també que:

En el centre de la ciutat se sol concentrar l’activitat administrativa, de serveis i comercial, a més de la funció residencial que continua existent però amb menor importància que a la perifèria.

La funció residencial s’estableix sobretot en: els eixamples, que solen ser ocupats la població de renda mitjana o alta; les perifèries urbanes, on s’hi localitzen barris de diferents característiques socials (àrees suburbanes amb zones residencials de classe alta o mitjana, amb bons serveis i comunicacions, i suburbis de classe baixa amb menor nivell de serveis i sovint mal comunicats); els cascos antics, sovint amb presència de població de classe baixa i marginal.

La funció industrial i part de la comercial s’ha traslladat a la perifèria urbana atès que necessita una important extensió de sòl que troba més barat. També es disposa d’una millor accessibilitat. Pel que fa a la indústria, els problemes de contaminació o altres molèsties que pot ocasionar, passen més desapercebuts a les perifèries que si s’ubica prop de les zones residencials.