Signes d'expressió, dinàmica i repetició i frasseig

Indicacions de repetició per mitjà dels puntets de repetició, el DC (da capo), les caselles de primera i de segona. El més usual és el de dues dobles barres amb dos punts, ens indica que el fragment entre elles s’ha de repetir.

Quan només s’escriu la segona doble barra amb dos punts ens indica que s’ha de repetir des del principi.



Al costat de la segona doble barra es poden trobar aquestes caselles que ens indiquen que la segona vegada ens saltem la primera casella.

Da Capo

DC da capo és un terme italià que significa «a partir del principi» i s'acostuma a abreujar com D.C. Indica que s'ha de tocar de nou la música a partir del principi de la partitura. Pot aparèixer amb alguns termes complementaris, com:

da capo al fine (D.C. al fine): cal repetir des del començament i fins a la paraula fine.

da capo al coda (D.C. al coda): cal repetir des del començament fins a un punt determinat i llavors tocar la coda.

Dal segno Cal repetir la peça a partir del signe més proper.

Segno símbol utilitzat per "Dal segno"

En cas d'emprar-se, aquest signe ha d'aparèixer dos cops a l'obra. Quan es troba la segona vegada, s'ha de tornar allà on el vam trobar la primera vegada i proseguir des d'allí. Normalment combina amb el signe que indica que s'ha de saltar a la Coda des del punt determinat per aquest.

La coda

La coda és un passatge final d'un moviment o temps d'una composició musical que té com a funció principal dotar aquest moviment d'un final escaient. És habitual que algun element de l'inici d'aquesta coda permeti a l'oient entendre clarament –sempre que aquest tingui un cert domini i comprensió dels elements idiomàtics de l'estil– que s'està entrant en aquesta secció amb la qual es clou el moviment. Algunes de les tècniques que s'usen per a això són un canvi de tempo, un retorn a temes escoltats anteriorment, o encadenaments de processos cadencials.

Símbol de la Coda

Habitualment la coda guarda una proporció de magnituds respectives amb la totalitat del moviment al qual fa de cloenda; això no priva que, a vegades, s'hagi experimentat, precisament, modificant aquesta relació de durades.

En la música popular, la coda és aquell fragment que hi ha al final d'una cançó i que mostra explícitament que es tracta precisament d'un final. Això s'assoleix repetint un fragment que no es repeteix a cap altra banda de la cançó, o bé incorporant una part musical nova, no executada tampoc a cap altra banda de la cançó.

A les partitures, el símbol de coda, que en el ram dels músics catalans s'anomena "l'ou", s'utilitza com a marcador de navegació de manera similar al signe Dal segno, sobretot a les sortides de les repeticions. Es troba principalment a la música moderna, i no pas en obres d'autors clàssics com ara Haydn o Mozart.

La repetició en la forma musical

La repetició és important en la forma musical.  La repetició de qualsevol secció de la forma ternària dóna com a resultat la forma ternària ampliada i en la seva forma binària la repetició de la primera secció al final de la segona dóna com a resultat en forma binària rodona.

Entre els tipus de repetició s'inclouen la repetició exacta (AAA), la repetició després d'una digressió (ABA o ABA ') i la no repetició (ABCD).  Aaron Copland i Leonard Slatkin ofereixen les peces "Au clair de la lune" i "Ach du lieber Augustin" com a exemples d'ABA i d'altra banda la peça "The Seeds of Love" com a exemple de l'últim tipus.