Solucionari dels sectors econòmics

Fixeu-vos en la taula i a continuació heu de respondre a les qüestions.

DESTÍ DELS TURISTES ESTRANGERS PER COMUNITATS AUTÒNOMES.

Font: Secretaria General de Turisme

1. Quines cinc comunitats autònomes absorbeixen el 81,43% dels turistes estrangers, i quins trets comparteixen en relació amb l’activitat turística?

Quines són?

2. Quines causes provoquen aquesta concentració en el destí dels turistes?

Penseu en sol i platja?

3. Descriviu les principals característiques de cinc formes de turisme diferents del de sol i platja. 

?  ?   ?   ?  ?

4. Analitzeu i comenteu l’impacte que ha provocat l’activitat turística en el paisatge.

 ?

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

 El desenvolupament turístic ha comportat la transformació funcional del territori i la transformació dels paisatges preexistents a l’eix costaner català. Alhora, la construcció de nous nuclis i l’expansió dels existents ha suposat una modificació dels assentaments i de l’estructura urbana, l’impacte dels quals s’observa nítidament a escala comarcal i local i que, en conjunt, ha donat lloc a un continu urbà al llarg de tot el litoral, interromput només per la presència de sectors de costa alta i penya-segats.

Un altre efecte del turisme com a factor d’urbanització ha estat l’extensió del sistema de vida urbà a l’espai rural a partir de la difusió cap a l’interior i cap a la muntanya dels assentaments turístics, tant en construcció compacta com en urbanització horitzontal, cosa que també ha provocat la dinamització social i econòmica d’aquests llocs. També ha comportat el manteniment, la recuperació i la rehabilitació d’una part del patrimoni edificat que s’havia abandonat com a resultat del despoblament (cases abandonades que són ocupades com a residències secundàries).

Font: MAJORAL, R., Un análisis territorial, Arial Geografía, 2002

1. Identifiqueu les idees principals del text.

 Les conseqüències que s’hi destaquen són les següents:
-la transformació funcional del territori
-la transformació dels paisatges a l’eix costaner català
-la modificació dels assentaments i de l’estructura urbana al litoral
-l’extensió del mode de vida urbà vers l’espai rural
-el manteniment, recuperació i rehabilitació de part del patrimoni edificat

2. Citeu tipus de turisme alternatiu al turisme de masses i establiu les diferències entre aquest darrer i altres tipus de turisme.

Les diferències s’han d’establir entre el turisme de masses i els diversos tipus de turisme alternatius:
turisme cultural, turisme verd, turisme rural i agroturisme.

Les diferències principals que hauria de destacar l’alumnat són:
-el turisme de masses implica el desplaçament de grans quantitats de persones, mentre que els altres tipus de turisme són més minoritaris.

 -El turisme de masses és més agressiu respecte al medi ambient que no pas els altres.

 -El turisme de masses està més concentrat geogràficament sobre el territori, mentre que els altres  tipus de turisme presenten una difusió territorial més important.

 -El turisme de masses té una elevada estacionalitat (temporades d’estiu o d’hivern) mentre que els altres tipus de turisme no són tan estacionals.

 

3. Feu una breu exposició sobre el turisme a Catalunya seguint el següent esquema: característiques generals, procedència, distribució territorial, impacte ambiental i importància econòmica. [2,5 punts]

Cal  comentari extens sobre el turisme a Catalunya on s’hi toquin els següents punts:
- Destacar la importància econòmica del turisme: a l’any 2000 va significar el 9’5% del PIB català i el 9’5% de l’ocupació total de la mà d’obra, uns 265.000 treballadors. Cal que l’alumnat destaqui també l’elevat efecte d’arrossegament que exerceix el turisme sobre altres sectors de l’economia i el factor de reequilibri territorial que suposa el turisme de muntanya.

-Les característiques generals del turisme a Catalunya que ha d’esmentar l’alumnat són la concentració a les zones costaneres on s’hi concentra el turisme de masses i majoritàriament estranger, la

importància del turisme de muntanya a l’hivern, majoritàriament espanyol, relacionat amb les pistes d’esquí i la seva elevada

estacionalitat general.

-Dades generals sobre la procedència del turisme: aproximadament un 25% procedeix d’Espanya i un 75% de l’estranger, amb una

presència destacable de francesos, alemanys i britànics, per aquest ordre.

-Destacar la importància del turisme de les principals zones turístiques (Barcelona, Costa Brava i Costa Daurada, per aquest ordre)  i assenyalar les diferències entre el tipus de turisme que es

produeix a les unes i a les altres (Les zones turístiques en què la Generalitat ha dividit Catalunya són: Costa Brava, Costa Daurada,

Costa del Garraf, Catalunya Central, Barcelona, Costa del Maresme, Pirineu-Prepirineus i Terres de Lleida)

-Destacar les modificacions urbanístiques que ha implicat, especialment a les zones costaneres i a les comarques turístiques del Pirineu (Vall d’Aran, Cerdanya especialment) i l’impacte ambiental

que ha suposat aquesta urbanització del territori i la densificació de la població durant la temporada turística.

 

 

Fixeu-vos en el mapa i a continuació heu de respondre a les qüestions.

 

 

 Font: El Atles de Le Mon Diplomatic.

1. Descriu la informació que et proporciona el mapa

Cadra dir  que es tracta d’un mapa del món, on es representa els principals països de destinació turística el 2001. Es representen els països receptors de turisme en milions, destaca en primer lloc França (75 milions), Estats Units (51), Espanya (48), Xina (31), Regne Unit (25), Canadà i Mèxic (20), Alemanya (19), Carib, Bahames i Amèrica Central (18), Polònia (17). Es representen les regions receptores del 80% dels turistes mundials (Europa i Amèrica del Nord) … és a dir, a banda de les qüestions relacionades amb el clima (turisme de sol i platja) i l’exotisme, els principals països receptors són els països del primer món.

2. Definiu clarament els conceptes relacionats amb la indústria del turisme: operators i oberbooking

Tour operators: empreses turístiques que controlen la totalitat del procés, disposen des de les agències de viatges, a les companyies de transports i, en alguns casos, també la indústria hotelera.

 Overbooking: pràctica consistent en vendre més places hoteleres de les que existeixen, amb la finalitat de no perdre diners per les baixes de darrera hora. L’origen està en el sector hoteler, darrerament el terme s’ha estès també en el sector del transport aeri, però vol dir el mateix: vendre més passatges dels que disposa el medi de transport.

 

3. Expliqueu què és la indústria turística, quins són els països emissors així com quines conseqüències econòmiques i quins impactes ambientals ocasiona la indústria turística en els països receptors.

Cal remarcar:

1. Que fan turisme, bàsicament, els habitants del primer món, que disposen d’una renda elevada, que el turisme forma part de la societat de consum i que en aquests estats els seus habitants disposen d’un temps de vacances reglamentat.

2. Que el turisme s’ha convertit en una font d’ingressos i, en alguns casos, és el motor de l’economia de societats en vies de desenvolupament.

3. Que el turisme ha comportat conseqüències en els països receptors: desequilibris territorials, desigualtats socials, trans formacions del territori a causa de l’elevada presència d’infrastructures turístiques, que ha acabat, en alguns casos, per malbaratar el paisatge, que era l’origen de l’oferta turística.

4. Els impactes ambientals poden anar des dels abocaments incontrolats dels creuers, fins les construccions urbanístiques sense planejament adequat, amb el conseqüent retrocés del espais arboris, esgotament dels recursos hídrics a conseqüència de la gran presència de turistes, la contaminació de les aigües, especialment com a resultat de detergents i desinfectants abocats directament a la xarxa de clavegueram sense depuració prèvia …

5. A tot plegat, haurà d’afegir que les grans empreses turístiques són les que monopolitzen el negoci. I que, tot i suposar una injecció de diners important, els països en vies de desenvolupament n’acaben per obtenir molts pocs.