Solucionari dels sectors econòmics

1. Activitat i solucionari "L'agricultura "

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

 La reculada constant de les activitats agràries [als països desenvolupats] en relació amb la seva menor productivitat, i la seva inserció en una economia competitiva en què la producció s’orienta

quasi totalment al mercat i no al manteniment de la família pagesa, ha suposat un abandonament generalitzat de les àrees rurals.

Juntament amb això, l’agricultura ha sofert una mutació tècnic econòmica que l’allunya completament dels sistemes tradicionals de conreu. La intensa capitalització que s’hi ha produït

amb l’objectiu de millorar-ne la rendibilitat i permetre uns nivells de vida no gaire allunyats dels nivells urbans es reflecteix en la mecanització, la posada en marxa del regadiu, la millora de l’adobament, la selecció de llavors i espècies, l’ús massiu de productes químics, etc., la qual cosa ha incrementat notablement la dependència de la indústria que subministra aquests elements o

transforma una part creixent de la producció, i ha integrat els dos sectors.

La progressiva especialització de conreus i el desenvolupament ramader es relacionen amb l’evolució de la demanda cap a béns de més qualitat i amb les condicions dels preus en el mercat

nacional o internacional, fets que generen canvis relativament ràpids en el paisatge agrari. Una evolució semblant cap a unitats d’explotació cada vegada més grans, mitjançant reformes

agràries, la promoció de cooperatives o el simple arrendament de les terres deixades pels emigrants, mostren la necessitat imperiosa d’adaptar-se a les condicions d’una economia industrialitzada per subsistir. Aquests i altres problemes ha intentat resoldre la P.A.C. (...)

 R. MÉNDEZ i F. MOLINERO, Espacios y sociedades, Barcelona,

1. Resumiu les idees principals del text i expliqueu que és la P.A,C.

La idea central del text és destacar els canvis en les àrees rurals als països desenvolupats. Aquesta idea és constata a partir de tres punts: Les causes que ha suposat l’abandonament generalitzat de les àrees rurals.

El canvi tecnològic la intensa capitalització. La progressiva especialització del conreu i el desenvolupament ramader a més dels canvis en les explotacions agràries.

2. Expliqueu quins són els canvis més importants que s’han produït en l’activitat Agrícola (tècnics, econòmics, socials, jurídics, mediambientals, polítics...) i com s’ha adaptat l’activitat agrícola a la demanda del mercat.

 Es valorarà que comenti la majoria dels canvis següents:

 -mecanització

 -increment del regadiu

 -millora de l’adobament

 -selecció de llavors i espècies

 -ús massiu de productes químics

Es valorarà que comenti la majoria d’adaptacions següents:

L’adaptació a la demanda del mercat es veu en l’existència d’unitats d’explotació cada vegada més grans mitjançant reformes agràries, promoció de cooperatives i arrendament de les terres deixades de cultivar pels pagesos emigrants.

3. Exposeu les característiques de l’agricultura de mercat i de l’agricultura de subsistència referint-vos a models concrets.

 Cal fer referència als següents aspectes en la seva resposta:
Agricultura de mercat:

-elevada mecanització i tecnificació -ús abundant de fertilitzants i pesticides -escassa mà d’obra

-orientació de la producció vers el mercat interior o l’exportació -es pot trobar tant en països desenvolupats com subdesenvolupats

Agricultura de subsistència

-escassa o nul·la mecanització

-abundant mà d’obra

-abundància de les explotacions familiars

-orientada vers l’autoconsum

-pròpia de PVD.

2. Activitat i solucionari "Agricultura a l'Amazònia"

Llegiu el text següent i responeu les qüestions.

Quan van arribar els conqueridors, vivien a tota l’Amazònia uns set milions de per­sones. […] Després d’anys de colonització intensa i amb la implantació progressiva de noves tècniques agrícoles i de conservació alimentària es van anar poblant les àrees inte­riors, on es van establir nuclis urbans alhora que començaven a desforestar-se grans extensions verges per a obrir les ciutats a l’elevada immigració.

De la trobada entre les comunitats indígenes i els nous pobladors de raça negra sorgí una nova ètnia, establerta sobretot en els marges dels rius: els caboclos, els quals van heretar la saviesa aborigen per a aprofitar-se de la selva amb la pràctica d’una agri­cultura itinerant combinada amb la recol·lecció de productes naturals com el cautxú i la castanya, amb la caça i amb la pesca.

El tipus d’agricultura practicada pels indis i transmesa també als caboclos consisteix en l’explotació de petites parcel·les de bosc on es talen els arbres i es cremen els troncs caiguts, i així es pot cultivar la parcel·la durant períodes d’uns tres anys. Esgotada la fase d’explotació, en el terreny se solen plantar arbres fruiters i palmeres. El mètode manté la fertilitat de la terra perquè les cendres nodreixen el sòl i propicien nous brots de ve­getació espontània que pasturen els animals. Els cultius més freqüents són la mandioca amargant, utilitzada en l’elaboració de farina i pa, la batata dolça, els fesols, el mill i les faves, junt amb arbres fruiters com l’abacaxi oel caju i algunes varietats de banana.

Font:  Planet Amazonia. Madrid,

1.  Resumiu les principals idees del text.

Cal assenyalar, almenys, les següents idees principals:

- L’arribada dels colonitzadors a l’Amazònia i la implantació de les seves tècniques de conreu va significar, amb el pas del temps, el poblament de les zones interiors, amb nuclis urbans i l’inici de la  desforestació de grans extensions de selva per fer front a l’alta immigració.

-  L’ètnia dels caboclos va heretar la saviesa aborigen per treure profit de la selva, practicant una agricultura itinerant combinada amb la recol·lecció de productes naturals, la caça i la pesca. 

- L’agricultura itinerant consisteix en l’elecció de parcel·les de bosc on es talen i cremen els  arbres per deixar espai pel conreu. 

  Aquest sistema de conreu conserva la fertilitat del sòl amb els nutrients que aporten les cendres i, a  més, serveix per  la pastura dels animals.

2.  Digueu dos exemples d’agricultura de subsistència. Exposeu en quina mesura són sostenibles l’agricultura itinerant descrita en el text i les pràctiques agrícoles conegudes com a «revolució verda».

Es poden citar com a exemples d’agricultura de subsistència:

l’agricultura itinerant  o per cremació que es practica a extenses àrees de la zona tropical d’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud; la ramaderia

nòmada que es practica al Sahel o a Mongòlia; l’agricultura sedentària de secà de països de l’Àfrica subsahariana, etc.

El sistema agrícola en que es basa l’agricultura itinerant és tradicional, molt poc tecnificat i amb un impacte inapreciable sobre el medi perquè respecta els cicles de la natura. S’utilitzen llavors autòctones

perfectament adaptades al medi al llarg de milers d’anys d’evolució, així es respecta cert grau de biodiversitat. No s’utilitzen insecticides o herbicides. S’utilitzen fertilitzants naturals (cendres vegetals i residus humans

i animals) que mantenen l’equilibri del sòl.

El consum energètic es baix per la manca de mecanització.

El sistema agrícola conegut com a revolució verda és altament tecnificat. S’emmarca en un model no sostenible de la major part de l’agricultura de mercat que es practica als països desenvolupats i

també en els països del Tercer món. Hi ha una modificació de llavors per l ’obtenció de varietats d’alt rendiment (arròs, blat de moro i ordi). No té en compte les varietats agrícoles autòctones (tubercles,

llegums, verdures o fruites...) que eren la base alimentària de molts països on s’aplicà la revolució verda. Aquest fet va provocar falta d’aliments en algunes àrees. L’ús generalitzat de fertilitzants

artificials ha provocat greus conseqüències quant a contaminació del sòl i de les aigües freàtiques. Les varietats introduïdes són més vulnerables a les plagues, fet que ha  portat a l’ús de pesticides amb

greus conseqüències per la biodiversitat local. La disminució del nombre de varietats agrícoles, en relació a l’agricultura tradicional, també ha significat una forta reducció de la biodiversitat.

3.  Expliqueu les característiques de l’agricultura de subsistència i de l’agricultura de mercat d’acord amb l’esquema següent: localització geogràfica de cada tipus d’agricultura, relació amb el mercat,

    morfologia agrària, sistemes de conreu i impacte mediambiental.

 -Característiques de l’agricultura de subsistència:

Localització geogràfica: països subdesenvolupats, regions més pobres d’Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina.

Relació amb el mercat: amb escassa o nul·la capitalització, està orientada vers l’autoconsum o els mercats locals.

Morfologia agrària: les parcel·les solen ser irregulars,  s’adapten medi físic, hi ha escassa modificació del terreny i en tot cas es fan feixes o terrasses per adaptar-se al relleu (agricultura tradicional de l’arròs a Xina, etc,)

Sistemes de conreu: escassa o nul·la mecanització, per això s’utilitza abundant mà d’obra poc qualificada; abundància de les explotacions familiars. Escassa especialització en la producció de cultius.

Impacte mediambiental: es pot afirmar que l’agricultura de subsistència té un impacte inapreciable sobre el medi perquè respecta els cicles de la natura. No obstant quan augmenta la pressió demogràfica

s’ha de conrear més superfície de terreny per poder alimentar tothom fet que provoca unes taxes de desforestació elevades.

-Característiques de l’agricultura de mercat:

Localització geogràfica: es pot trobar tant en els països desenvolupats (EUA, Canadà, Europa, Austràlia, Japó, Israel...) com en els en vies de  desenvolupament (Brasil, Argentina, Sud-Àfrica, Índia...).

Relació amb el mercat: orientació de la producció vers el mercat interior o l’exportació als mercats globals. El cas de l’agricultura de plantació, comercial i especulativa, que utilitza tècniques avançades i

altes inversions de capital en els països en vies de desenvolupament n’és un clar exemple.

Morfologia agrària: les parcel·les tendeixen a tenir formes regulars (en particular als països nous (EUA, Canadà, Austràlia, Argentina) i la concentració parcel·laria fa que augmenti la superfície.

Sistemes de conreu: elevada mecanització, tecnificació i especialització en la producció; ús abundant de fertilitzants i pesticides. Selecció d’espècies: llavors, bestiar, etc., com a resultat de l’aplicació de les millores genètiques

S’utilitza poca mà d’obra (cultius extensius EUA o Europa ) i si el conreu ho requereix es contracta mà d’obra immigrant poc qualificada. Les explotacions familiars tendeixen a desaparèixer per convertir-se en empreses de tipus capitalista.

-Impacte mediambiental: la necessitat d’augmentar la producció al màxim comporta una sèrie d’impactes que es poden resumir en els punts següents:  Erosió dels sòls com a resultat de pràctiques agrícoles inadequades. Contaminació dels sòls i les aigües per l’excés de residus orgànics en les terres de conreu. Consum no sostenible de recursos, tant energètics (mecanització, adobs) com hídrics per a l’agricultura de regadiu: sobreexplotació d’aqüífers (agricultura del plàstic). Modificació genètica d’espècies que poden tenir efectes nocius pel medi ambient: conreus transgènics.

3. Activitat i solucionari "La revolució verda"

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

 Tot fa pensar que l’increment en la producció agrària que es preveu per als pròxims anys comportarà una major intensificació de la producció, no solament en els països amb sistemes de producció agrària més avançats, sinó també en països en vies de desenvolupament. Tanmateix, hom es pregunta fins a quin punt podrem mantenir la intensificació de l’agricultura i les subsegüents conseqüències mediambientals. Les principals conseqüències biològiques de la intensificació agrícola són un augment de les pèrdues de producció a causa de plagues, malalties i males herbes (malgrat que hagi augmentat sensiblement l’ús de pesticides) i un notable empobriment de la fracció biòtica del sòl (que té un paper fonamental en la seva fertilitat).

 D’altra banda, la intensificació incideix també sobre la quantitat i la qualitat dels recursos naturals a través de fenòmens com són l’erosió, l’exhauriment, la contaminació i la salinització de l’aigua, o l’emissió de gasos contaminats a l’atmosfera com a conseqüència de l’aplicació de pesticides i fertilitzants.

 Font: J. COMAS i R. ALBAJES. Enciclopèdia Catalana. Anuari

1. Resumiu les principals idees del text.

Cal dir les següents idees principals:
a) El previsible increment en la producció agrària comportarà una intensificació de la producció en tots els països.
b) El text planteja la problemàtica d’aquesta intensificació per les seves conseqüències en qüestiona la seva sostenibilitat.
   Biològiques: pèrdues de producció a causa de plagues, malalties, males herbes i empobriment de la fracció biòtica del sòl.

   Incidència en fenòmens com l’erosió, l’exhauriment, la contaminació, la salinització de l’aigua o l’emissió de gasos contaminats a l’atmosfera.

2. Definiu què s’entén per revolució verda i indiqueu-ne els avantatges i inconvenients.

Es pot definir com:

 •  La revolució verda es va iniciar cap a la dècada de 1960 i un dels seus objectius era incrementar la productivitat agrícola per satisfer les necessitats alimentaries generades  pel ràpid creixement demogràfic del Tercer Món.

 • Es fonamenta en la modificació de llavors per l ’obtenció de varietats altament productives (cereals: arròs, blat de moro i ordi), i en l’aplicació de tecnologia química i mecànica al camp (noves varietats, pesticides, mecanització, etc.)

 • La producció augmentà tant en el Tercer Món com en els països industrialitzats, i va ser fins i tot  superior a la demanda.

Avantatges:

 • Augment de la producció agrícola i millora de les collites.

 Inconvenients:

•  Es va centrar excessivament en els cereals, deixant de banda altres varietats agrícoles que constituïen la base alimentària de moltes poblacions, el que va provocar falta d’aliments en algunes àrees.

•  Ús generalitzat de fertilitzants artificials amb greus conseqüències per la terra.

•  Varietats més vulnerables a les plagues que van portar a l’ús de pesticides amb greus conseqüències  per la terra. Disminució del nombre de varietats agrícoles.

3. Exposeu els processos de producció agrícola i ramadera i el seu impacte sobre el medi natural. Citeu alguns impactes de les activitats agràries i les seves conseqüències.

Cal dir de quina manera en les últimes dècades la producció intensiva de l’agricultura i la ramaderia s’han desenvolupat sense tenir en compte l’impacte sobre el medi i la seva sostenibilitat.

 Així es poden citar l’impacte d’activitats com la desforestació, la sobrepastura, l’ús de fertilitzants, insecticides i pesticides, l’acumulació de residus orgànics (purins), etc.

Impactes que han, provocat entre d’altres, la pèrdua de sòl, l’exhauriment i la contaminació d’aqüifers.

4. Activitat i solucionari "Aqüicultura"

Llegiu el text següent i responeu les qüestions.

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) estima que l’any 2020 el 41% del peix per a consum procedirà de l’aqüicultura, enfront del 59% que procedirà de la pesca de captura. L’any 2001 l’aqüicultura representava ja el 30% del total de peix per a consum, mentre que el 1970 era només el 4%. La FAO considera que aquesta activitat té importants perspectives de creixement, especialment en els països en desenvolupament. En aquest apar­tat l’organització va indicar que el 2020 el 36% del peix que es consumirà proce­dirà de la Xina.

L’organisme internacional estima també que en el camp de l’aqüicultura el «comerç de sud a sud» experimentarà un important augment enfront de l’estancament dels intercanvis entre els països occidentals. D’altra banda, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) aposta de manera clara pel conreu d’espècies marines com a «mètode de producció de peix complementari a l’ac-tivitat pesquera tradicional o d’extracció» i afirma que el peix procedent de l’aqüi-cultura disposa de totes les garanties quant a seguretat alimentària i propietats nutritives.

V. Canet, «És l’aqüicultura sostenible?», La Vanguardia

1.  Resumiu les idees principals del text.

 La FAO preveu un augment considerable de la producció de peix procedent de l’aqüicultura en els propers anys, particularment en els països en vies de desenvolupament i especialment a la Xina.

  • S’estima que l’intercanvi de peix procedent de la aqüicultura serà més important entre els països en vies de desenvolupament que no pas el que es donarà entre els països desenvolupats.

  •Des del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació d’Espanya es recolza l’aqüicultura com a complement de la pesca extractiva i es donen garanties de la qualitat d’aquest peix.

2. Definiu el concepte d’aqüicultura.

  Exposeu les característiques de la pesca cos­tanera i de la pesca d’altura, tot distingint entre la que es practica als països en vies de desenvolupament i la que es porta a terme en els països desenvolupats.

 La definició de l’aqüicultura hauria de fer referència al cultiu o  reproducció en captivitat d'espècies aquàtiques com per exemple les truites de riu, les orades, el llobarro, els musclos, les ostres, ... per a ser comercialitzades amb finalitats principalment alimentàries. La definició d’aqüicultura .

b) Cal comentar els següents aspectes :

 Característiques de la pesca costanera:

• Utilització d’arts tradicionals com el palangre i la utilització de les xarxes artesanals.

• Es tracta d’una producció orientada a l’autoconsum o al consum dels mercats locals. Característiques de la pesca d’altura.

• La componen flotes de vaixells que s’allunyen molt dels seus ports i s’estan llargues temporades a alta mar.

• Grans inversions de capital en la modernització dels vaixells els quals posseeixen una alta tecnificació: mètodes sofisticats com el radar o el satèl·lit per a la detecció dels bancs de pesca; sistemes complexos

   d’arrossegament de xarxes, utilització de mètodes de producció industrials que s’inicien en el vaixell mateix: manufactura i congelació de les captures.

• Es tracta d’una producció orientada als mercats locals de qualitat o al mercat global. Comprèn el sector de la indústria de les conserves, dels congelats i la producció de derivats del peix com les farines, els olis i els pinsos.

 En els països subdesenvolupats es porta a terme una pesca de baixura o costanera, mentre que en els països desenvolupats es dóna la pesca d’altura i una pesca costanera que incorpora els avenços tecnològics que li són útils com per exemple la  detecció dels bancs de peix amb el radar.

3. Citeu les principals zones pesqueres del planeta.

Expliqueu els problemes medi ambientals originats per la sobre explotació dels recursos pesquers i les mesures proposades per alguns governs i organismes internacionals per convertir l’activitat pesquera en una activitat sostenible ambientalment.

S’haurien de citar almenys dues d’entre les següents: la costa del Labrador o Atlàntic nord-oest, el mar del Nord o Atlàntic nord-est, el mar del Japó o Pacífic nord-oest, les costes del Perú o Pacífic sud-est.

També es pot considerar vàlida una resposta més general que expliqui que les àrees més riques en pesca són aquelles on la plataforma continental és més ampla i poc profunda juntament amb unes condicions temperades de l’aigua que permeten el desenvolupament abundant del plàncton. 

b) Problemes causats per la sobreexplotació dels recursos pesquers.

Cal fer  referència als següents aspectes:

•El ritme d’explotació o depredació dels recursos pesquers és superior al ritme en que les espècies marines poden recuperar-se i això porta  a un model no sostenible.

•La sobreexplotació dels bancs de pesca provoca el seu esgotament, posa diverses espècies en perill d’extinció i té un impacte negatiu sobre la biodiversitat marina (xarxes d’arrossegament, caça de balenes…).

De manera complementària també podria esmentar el següent:

• La contaminació  de les aigües de rius, llacs i mars  (per abocaments incontrolats de residus) contribueix a la reducció de la producció  de plàncton i de fauna marina.

c) Cal comentar almenys tres dels següents aspectes :

•Establiment de quotes de pesca per regular la quantitat de peix capturat.

•Establiment d’aturades tècniques o biològiques que possibilitin la recuperació natural dels bancs de pesca sobreexplotats.

•Promoure el recolzament i la promoció de diferents formes d’aqüicultura  tot dedicant recursos a la investigació per a l’acomodació d’espècies salvatges a la cria en captivitat.

•La posta en marxa de campanyes publicitàries i de conscienciació ciutadana com ara la de “pequeñines no” o promoció dels avantatges del peix procedent de l’aqüicultura.

Pots dir , també, aspectes relacionats amb el tema tractat com per exemple:

- L’extensió del límit de les aigües jurisdiccionals a 200 milles de la costa per tal de controlar els recursos pesquers situats a la plataforma continental.

-La declaració d’espècies marines protegides com ara el cas dels cetacis i “la pesca il·legal” que es dona en alguns països –com el Japó- amb l’argument que es tracta d’activitats d’investigació.

5. Activitat i solucionari "Alimentació"

Observeu el gràfic següent i contesteu les qüestions.

Font: B. Halweil, «Fer de pagès al servei de la població», L’estat del món 2002, Barcelona, Centre UNESCO de Catalunya, 2002, p. 56

1. Descriviu la informació que proporciona el gràfic i assenyaleu clarament la rela­ció de causalitat entre els dos índexs.

Cal començar per descriure el gràfic. El gràfic de producció alimentària per càpita i preus de productes agrícoles entre 1961 i 2000 s’expressa en números índex a fi de poder fer comparables les dues magnituds.

La producció per càpita passa d’un índex 100 el 1960 a 130 el 2000, mentre l’índex de preus alimentaris passa de 100 el 1960, amb una pujada sobtada arran de la crisi del petroli de 1973, per iniciar una caiguda

considerable fins arribar a un índex 40 el 2000. La relació de causalitat consisteix clarament en què l’augment de la producció d’aliments per càpita és la causa de la caiguda del preu dels aliments.

2. Expliqueu els factors que intervenen en l’augment de la producció agrària entre 1961 i 2000. Quin nom rep aquest canvi agrícola?

-   Mecanització de les activitats agràries (automecanització, tractorització, etc)

-  Selecció d’espècies: llavors, bestiar, etc, com a resultat de l’aplicació de les millores  genètiques

-  Ús generalitzat dels adobs químics (fertilitzants sintètics)

-   Aplicació de la indústria fitofarmacèutica (plaguicides,  insecticides) i zoofarmacèutica

-    Especialització en la producció

El canvi agrícola rep el nom de revolució verda

3. Exposeu quines són les problemàtiques actuals de l’agricultura de mercat d’acord amb l’esquema següent: població ocupada al camp; integració agricultura-indústria; efectes de l’activitat agrària en el medi ambient. [2,5 punts]

a) població ocupada al camp

•   L’increment de la productivitat per unitat d’explotació, juntament amb l’enorme capital immobilitzat necessari en una explotació agrícola, ha comportat la reducció del nombre d’actius agraris en les agricultures modernes (per sota del 3% de la població activa). Fet que comporta la problemàtica del despoblament dels nuclis rurals.

 b) integració agricultura-indústria

•   Dependència de la indústria. En una agricultura profundament imbricada en el sector industrial (alguns autors parlen d’agricultura industrial) s’estableix una relació de dependència, en producció, en preus, etc.

c) efectes de l’activitat agrària en el medi ambient

•   Efectes sobre el medi. La necessitat d’augmentar la producció al màxim, sense tenir en compte el medi, comporta un seguit de desequilibris ecològics i ambientals:

    - Desforestació a fi de dedicar zones forestals a usos agrícoles

    - Erosió com a resultat de pràctiques agrícoles intensives

    - Excés de purins i en general residus orgànics en les terres de   conreu, fet que comporta un augment de nitrats en les capes freàtiques i la seva contaminació

    - Excés de consum de recursos hídrics per a l’agricultura de  regadiu: sobreexplotació d’aqüífers (agricultura del plàstic)

    - Alteracions de l’equilibri ambiental com a resultat de la  implantació de conreus transgènics

    - La necessitat imperiosa dels agricultors i ramaders de produir el màxim, amb el menor preu, i amb la major rapidesa possible, fa  que, en algunes ocasions, per manca de control de les autoritats 

     públiques, s’introdueixin elements que poden ser nocius per l’alimentació humana. Ex. crisi de les vaques boges.

6. Activitat i solucionari "La globalització industral"

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

La producció i els intercanvis en l'economia global

Des de l’ inici de la Revolució Industrial, les empreses s’han centrat a estalviar en mà d’obra, alhora que consideraven els recursos naturals i la Terra una cosa il·limitada i econòmica.

Mentre les empreses han posat l interès a augmentar la productivitat laboral, han anat deixant de banda qüestions com ara la productivitat d’energia i de les primeres matèries (per exemple, consumir menys petroli,

electricitat, alumini i coure en cada unitat de producció) [...].

A mesura que augmenta la productivitat, han de créixer —si més no al mateix ritme— la producció i el consum a fi de mantenir uns nivells estables d’ocupació, i amb més rapidesa si volem augmentar el nombre de

llocs de treball. Ara bé, mentre el creixement econòmic comporti cremar grans quantitats de combustibles fòssils, utilitzar un exagerat volum de materials i generar residus en abundància, ens trobarem davant de la fórmula

de la degradació ambiental. Una economia sostenible ha de trencar la relació de treball-consum-degradació de l’entorn.

Font: M. RENNER. «Crear puestos de trabajo, conservar el entorno». El estado del mundo. Madrid: Akal,

1. Resumiu les principals idees del text i definiu el concepte d’economia sostenible.

La primera: les empreses s’han dedicat a estalviar mà d’obra però augmentant la productivitat laboral; la segona: que han consumit grans quantitats de matèries primeres i fonts d’energia sense preocupar-se

de la degradació ambiental; i la tercera: que si volem una economia sostenible s’ha de trencar aquesta relació segons la qual més treball implica més degradació.
Economia sostenible és la capacitat d’equilibrar l’activitat productiva amb l'ús dels recursos i el medi ambient (el creixement sostenible és aquell que satisfà les necessitats actuals sense  comprometre les necessitats de les generacions futures).

2. Exposeu les causes i les possibles conseqüències de tres problemes d’impacte mediambiental que generen les indústries actuals.

1) Cal identificar tres idees principals.

2) Cal comentar tres del grans problemes d’impacte medi ambiental que generen les indústries actuals.

D’exemples de grans desastres ambientals provocats per la indústria n’hi ha molts. Poden parlar, per exemple, de la pluja àcida, de l’efecte hivernacle, de les fuites de productes tòxics, de l’abocament de residus, d’accidents fortuïts en la manipulació o trasllat de substàncies contaminants o tòxiques, etc.
Es valorarà numerar els problemes i les causes que els provoquen i si expliquen les conseqüències que té sobre el medi cada un dels problemes que s’han analitzat:  desgast ecològic, destrucció d’un ecosistema concret, contaminació de les aigües o de l’atmosfera, etc.

Es valorarà esmentar i localitzar i en espais geogràfics concrets els problemes medioambientals.

3. Indiqueu cinc factors de localització de les indústries en l’espai de producció mundial i descriviu la tipologia d’indústries dominants als estats industrialitzats i als nous països industrialitzats.

Cal explicar cinc dels factors de localització industrial que prioritzen les indústries actuals. Probablement molts citaran els tres que deia Alfred Weber de disponibilitats de recursos naturals, disponibilitat de mà d’obra i mercat, però a més poden esmentar d’altres com proximitat a les vies de comunicació, nivell d’instrucció, proximitat als centres d’investigació o d’I+D, nivell econòmic d’un lloc concret, exempcions fiscals, decisions polítiques, etc.

Quant a la segona part de la pregunta cal comentar que la globalització ha portat a una dispersió de la localització industrial tradicional. En els estats industrialitzats predominen les indústries metal·lúrgica, alimentària, farmacèutica, química si bé indústries que fins fa pocs anys estaven localitzades en aquests estats com la siderúrgia, automobilística, informàtica i electrònica de consum, per citar tres exemples. ara les podem trobar als nous països industrialitzats. En aquests estats hi trobem la indústria tèxtil. En els estats industrialitzats predominen les indústries que produeixen un alt valor afegit mentre que en els països en desenvolupament predominen les indústries poc especialitzades en molta mà d’obra i en baixos salaris.

7. Activitat i solucionari "Les multinacionals"

Llegiu el text següent i contesteu les qüestions.

 Encara han estat més grans els canvis que s’han produït en el mapa de la distribució de les filials de les empreses multinacionals, reduïdes aquí a tres tendències de particular interès. En primer lloc, s’ha reforçat la concentració als països d’Europa occidental i als Estats Units tant d’activitats industrials orientades al mercat de consum com, sobretot, de les filials pertanyents a empreses de serveis, les quals escassegen a la resta del món, particularment als països més pobres. Alhora, s’observen fenòmens de difusió per contigüitat –des de la instal·lació de filials als països més propers, que és dominant en el cas d’empreses petites o mitjanes, fins a una dispersió major en fases més avançades o empreses més grans– i de difusió jeràrquica o en cascada, des de països desenvolupats, de costos alts però amb importants mercats de consum, cap a d’altres amb nivells de consum i salarials inferiors.

Font: MÉNDEZ, R., Geografía económica. La lógica espacial del capitalismo global

1. Definiu què és una empresa multinacional. Poseu-ne quatre exemples concrets.

 https://es.wikipedia.org/wiki/Multinacional

2. Esmenteu cinc països amb una presència important de seus centrals de les principals empreses multinacionals actuals.

 Cal esmentar dels EUA, Japó i Alemanya; i l’esment de dos dels següents països: França, Gran Bretanya, Països Baixos, Itàlia, Corea del Sud o Suïssa.

3. Quines són les  tendències que es manifesten, segons el text, en la implantació de filials d’empreses multinacionals?

  - concentració als països d’Europa Occidental i als Estats Units d’activitats industrials orientades al consum i de filials pertanyents a empreses de serveis;

  - difusió per contigüitat i difusió jeràrquica.

4. Quina relació es podria establir entre l’última tendència que descriu el text sobre instal·lació de filials i l’auge econòmic dels NPI (nous països industrialitzats)?

    Esmenteu tres d’aquests països.

   Cal argumentar correctament la relació entre la difusió jeràrquica i l’auge econòmic dels NPI.

   Cal  l’esment de tres països entre els següents: Corea del Sud, Taiwan, Singapur, Malàisia, Tailàndia, Indonèsia o Filipines

8. Activitat i solucionari "L'economia Xina"

Llegiu el text següent i responeu les qüestions.

És veritat que la Xina és alguna cosa més que la fàbrica global barata, que llan­ça les seves pròpies naus espacials, que ja es capaç de produir i exportar pro­ductes de considerable valor afegit i que les seves grans empreses comencen a prendre algunes posicions internacionals. La Xina ha obtingut avantatges inne­gables en la globalització. El problema és que el control dels processos en què es troba inserida és més que discutible.

El sector més productiu de la seva economia, l’exportador, que generarà aquest any un superàvit comercial sense precedents de 100.000 milions de dò­lars, està àmpliament dirigit per estrangers i per al benefici d’estrangers. El pes del comerç exterior en el seu PIB ha passat del 5% el 1978 al 37% en l’actualitat, fet que reflecteix una enorme dependència.

El pes del consum intern en el seu creixement, del 80% en les economies dels Estats Units i del Japó, disminueix a la Xina: 67,5% el 1981; 60% el 2003; 53,6% el 2004. És cert que és el país que més inversions estrangeres directes rep, però s’han aconseguit amb l’oferiment d’un tracte fiscal preferencial i donant altres incentius a les companyies multinacionals, que no sols exporten els seus produc­tes sinó també els seus beneficis, freqüentment camuflats per mitjà de la mani­pulació de preus utilitzats en les transaccions entre companyies.

Font: R. Poch, “Por qué China no es un dragón”, La Vanguardia, 13 de novembre de 2005

1.Resumiu les idees principals del text.

 En el resum cal apuntar clarament  la tesi del text:  les bases del creixement econòmic xinès són febles.

Els arguments de l’autor del text són tres:

- El seu principal sector productiu, el sector exportador, està controlat

  per capital estranger d’aquí la seva dependència.

- El percentatge del comerç interior és baix en relació a les altres  

  potències, però el que encara és pitjor és que està en retrocés.

- Les inversions que les multinacionals estan fent a Xina són el

  resultat d’un tractament fiscal preferencial, tot i les elevades  

  inversions, però, els beneficis no reverteixen en el país.

2. Comenteu breument els principals factors que intervenen en la localització indus­trial. Assenyaleu quines són les principals regions industrials del món.

    - cal  esmentar aquests aspectes:

   -Factors físics com la proximitat a les fonts de matèries primeres o d’energia, importants a l’ inici de la Revolució Industrial han anat perdent importància amb el desenvolupament de les xarxes de comunicació i els mitjans de transport.

    Encara que hi ha tendència a localitzar-se en les proximitats de llocs accessibles: ports, aeroports, vies de comunicació importants (autopistes, autovies, ...).

Factors econòmics i socials:

- Proximitat als mercats

- Disponibilitat de mà d’obra

-  Preu del sòl industrial

- Capacitat de mobilitzar grans capitals

- Proximitat a centres de recerca

Pel que fa a les grans àrees industrials del món, haurà de citar cinc regions (almenys una situada en un país en vies de desenvolupament).

Països desenvolupats:
  -EEUU (regió nord-est, Califòrnia, regió del sud)

 - Japó -Unió Europea: eix Manchester-Londres-París-Lió-Milà; valls del Rhur i del Rin amb els  ports de Rotterdam i d’Anvers.

  -Europa de l’est: Ucraïna, Rússia (Sant Petersburg i Moscou,

   regió dels Urals, Sibèria Occidental)

 Països en vies de desenvolupament:
-Sud-est asiàtic: costa sud-est de la Xina, Taiwan, Corea del Sud.
-Brasil: regió de Sao Paulo
-Mèxic: àrea de Mèxic D.F. i sector nord fronterer amb EUA.
-Argentina: àrea de Buenos Aires
-Índia: àrees de Bombai i de Calcuta.

3. Expliqueu la relació entre la globalització econòmica i l’especialització econòmi­ca creixent de diverses àrees del món. Poseu exemples de situacions concretes.

 Cal respondre que l’especialització econòmica no és una decisió lliure presa per les economies nacionals, sinó que les regles del mercat global són les que les imposen.

 En tot cas, les decisions són lliures només entre el grup de països més rics. Es valorarà que posin exemples creïbles i concrets:

1. D’economies de països subdesenvolupats. L’Àfrica subsahariana s’ha especialitzat en la comercialització de primeres matèries (productes agrícoles i miners), sense que hi hagi cap mena de transformació. Són, d’altra banda, les grans empreses multinacionals les que controlen els sectors estratègics de la producció. L’exemple del cotó del Txad, per exemple. O també les economies tropicals, dependents del cafè o d’altres productes agraris.

2. Economies dels països petrolers dedicats a l’exportació i controlats per empreses multinacionals.

3. D’economies emergents. El cas xinès és una evidència: l’especialització s’ha produït en convertir-se en un país de fabricació barata. Són els baixos salaris que fan competitius els seus productes. Podria posar també l’exemple dels països-taller del sud-est asiàtic.

4. D’altra banda, l’especialització en sectors que requereixen una elevada inversió en I+D, amb una producció d’elevat valor afegit, només la poden portar a terme les economies del G-8 i països industrialitzats. Ex. sector de l’electrònica o la indústria farmacèutica.

9. Activitat i solucionari "Les empreses catalanes"

Fixeu-vos en el mapa i responeu a les qüestions següents.

Font: Anuari estadístic de Catalunya .  Institut d’Estadística de Catalunya

1. Descriviu la distribució comarcal dels establiments industrials a Catalunya indiqueu les diferents zones en què es divideix el territori català a partir d’aquesta distribució.

- La gran majoria dels establiments industrials catalans estan concentrats al Barcelonès i a les  comarques del seu entorn immediat; aquesta zona concentra dos terços dels establiments industrials, el 66’8%

-Al voltant d’aquest nucli central hi ha una segona corona de comarques (Gironès, la Selva, Osona, Bages, Anoia, Alt Penedès, Garraf) que concentren el 14% dels establiments industrials. Aquesta

segona corona mostra una continuïtat territorial amb les comarques nord ­orientals de la Garrotxa i l’Empordà. En aquesta zona hi ha quasi el 20% dels establiments industrials.

-Fóra d’aquesta zona central de forta concentració formada per les dues corones anteriors hi ha dues zones amb importància industrial que en queden separades: el Segrià, i les comarques del Tarragonès i

el Baix Camp.

-Es distingeixen tres zones amb escassos establiments industrials: les antigues comarques industrials del Ripollès i el Berguedà, les comarques compreses entre el nucli industrial central i el Segrià, des

del Baix Penedès fins a la Noguera; i les tres comarques del sud de Catalunya. En conjunt representen el 6’7% dels establiments industrials.

-Finalment resten dues zones gairebé buides d’establiments industrials: les comarques  nord­  occidentals pirinenques prepirinenques i les comarques compreses entre les zones industrials del Baix Camp i

el Segrià: les Garrigues, el Priorat i la Ribera d’Ebre.

El conjunt d’aquestes comarques només agrupa l’1’7% dels establiments  industrials catalans.

2. Exposeu les característiques dels sectors més importants de la indústria catalana en el moment actual i les zones.

 Cal esmentar i comentar les indústries metal·lúrgica, química, tèxtil i alimentària. El contingut dels comentaris pot ser divers en relació als continguts estudiats per l’alumnat. De tota manera caldria que: -es donés una idea de la importància relativa de cada sector industrial dins el conjunt català. -s’hi esmentés la seva importància per la proporció de treballadors ocupats -s’hi esmentés la penetració del capital multinacional -s’hi esmentés, dins cada sector, els tipus d’indústries més dinàmics o que mostren uns trets particulars.

 
Els sectors industrials més importants de la indústria catalana actual són:
-El metal·lúrgic, el qual representa més d’un terç de la producció i és el que proporciona més ocupació actualment. És el sector més dinàmic de la indústria catalana ja que inclou importants subsectors d’indústries de béns de consum, com els electrodomèstics i la producció d’automòbils, i d’indústries de béns d’equipament. La indústria metal·lúrgica mostra una important penetració de capital estranger, especialment japonès i alemany.

-El químic, amb prop del 20% de la producció, destaca per la seva competitivitat i productivitat, amb una important penetració de capital multinacional. Dins aquest sector industrials trobem subsectors tan importants com la producció de plàstics, la

 petroquímica, la indústria farmacèutica i la perfumeria.

 -El tèxtil, amb una tendència a la baixa degut a la progressiva competència de països del Tercer Món en els processos que exigeixen mà d’obra poc qualificada, tot i encara representa un 15% de l’ocupació industrial. Això ha exigit una reorientació   d’aquest sector industrial cap a la confecció i el disseny.

-L’alimentari; amb una tendència al creixement, ocupa el 10% dels treballadors del sector secundari. Mostra també una important penetració del capital multinacional sovint a partir de la compra d’empreses autòctones. Alguns dels seus subsectors,  com el de l’oli i el cava, mostren actualment un gran dinamisme.

- La gran majoria dels establiments industrials catalans estan concentrats al Barcelonès i a les  comarques del seu entorn immediat; aquesta zona concentra dos terços dels establiments industrials, el 66’8%

-Al voltant d’aquest nucli central hi ha una segona corona de comarques (Gironès, la Selva, Osona, Bages, Anoia, Alt Penedès, Garraf) que concentren el 14% dels establiments industrials. Aquesta

segona corona mostra una continuïtat territorial amb les comarques nord ­orientals de la Garrotxa i l’Empordà. En aquesta zona hi ha quasi el 20% dels establiments industrials.

-Fóra d’aquesta zona central de forta concentració formada per les dues corones anteriors hi ha dues zones amb importància industrial que en queden separades: el Segrià, i les comarques del Tarragonès i

el Baix Camp.

-Es distingeixen tres zones amb escassos establiments industrials: les antigues comarques industrials del Ripollès i el Berguedà, les comarques compreses entre el nucli industrial central i el Segrià, des

del Baix Penedès fins a la Noguera; i les tres comarques del sud de Catalunya. En conjunt representen el 6’7% dels establiments industrials.

-Finalment resten dues zones gairebé buides d’establiments industrials: les comarques  nord­ occidentals pirinenques prepirinenques i les comarques compreses entre les zones industrials del Baix Camp i

el Segrià: les Garrigues, el Priorat i la Ribera d’Ebre.

El conjunt d’aquestes comarques només agrupa l’1’7% dels establiments  industrials catalans.

 3- Expliqueu els principals factors de localització industrial. Citeu en la vostra exposició alguns exemples dels tipus d’indústries i algunes de les grans zones industrials del món. 

  Caldria esmentar : els tres criteris clàssics de localització industrial de Weber: -la disponibilitat de matèries primeres -la disponibilitat de mà d’obra -la proximitat i accessibilitat del mercat.

  A aquest tres factors clàssics, caldria afegir-hi altres factors que han anat mostrant la seva importància al llarg del temps pel que fa a la localització industrial: -la legislació laboral i medi ambiental -la capacitació professional de la població

  I també:

-els ajuts econòmics estatals
-facilitats en la disposició de sòl per edificar.
-les bones comunicacions

10. Activitat i solucionari "Els transports"

Observeu els gràfics següents i responeu a les qüestions plantejades.

FONT: COMISSIÓ EUROPEA. EUROSTAT. Panorama of Transport. Luxemburg, 2007.

1.  Descriviu el tipus de gràfic emprat i la informació que es proporciona.

Es tracta de dos gràfics de sectors que mostren la distribució del transport de passatgers, d’una banda, i mercaderies, de l’altra, en percentatge sobre el transport total de dins de la Unió Europea. En el cas dels passatgers, domina amplament el transport en cotxe i en general per carretera, amb presència significativa de tren i l’avió. En el cas de les mercaderies, la gran majoria dels moviments es fan per  carretera, vaixell i, en menor mesura, en tren.

2.  Definiu el concepte transport i exposeu les funcions que acompleix una xarxa de transport. Quins factors determinen que la xarxa de transport d’un territori sigui més o menys densa?

Cal respondre almenys 3 de les següents funcions de la xarxa de
transports:
-satisfer les necessitats de desplaçament de les persones
-satisfer les necessitats de desplaçament de persones i objectes per a les activitats econòmiques, entre els llocs de producció i distribució i els assentaments urbans.
-contribuir al creixement econòmic dels territoris.
-contribuir a difondre idees, tècniques i cultures.

Els factors de la densitat d’una xarxa de transport són:
essencialment: el nivell de desenvolupament econòmic, la densitat d’assentaments humans i els condicionants físics del territori.

3.  Utilitzeu la informació representada en els gràfics anteriors per a explicar l’especialització dels diferents sistemes de transport (carretera, tren, vaixell, avió, etc.) en el transport de passatgers o de mercaderies, per una banda, i en la distància curta, mit­jana o llarga, per l’altra.

 El transport per carretera és el més utilitzat en la curta distància, tant per moure passatgers com mercaderies, a causa de la gran densitat de la xarxa de carreteres en relació a altres sistemes.

 El transport per ferrocarril és molt utilitzat per moure mercaderies a mitja distància, ja que per seguretat i cost té més avantatges que la carretera. També té un paper important en el transport de persones en distàncies curtes dins de les grans ciutats i en distàncies mitjanes.

El transport en vaixell té el màxim avantatge en el desplaçament de mercaderies, ja que és capaç de moure grans quantitats amb un cost molt menor que la resta de  sistemes, i que això és molt clar en la llarga distància.

L’avió només té un pes apreciable dins del tràfic de passatgers a llarga distància, ja que, malgrat la rapidesa, els costos són superiors a la resta de sistemes en distàncies mitjanes o curtes, i no té la capacitat del transport en vaixell.

En els gràfics anteriors tot això es comprova de forma clara, ja que hi ha una gran diferència entre els dos gràfics presentats: en el de passatgers, la gran majoria de moviments corresponen a desplaçaments per carretera de curta distància, mentre que el pes de l’avió i del tren correspon a trajectes de mitjana o llarga distància sobretot. La mínima presència del transport marítim contrasta amb el gran paper que té aquesta en el segon gràfic, on també el tren té un paper més destacat i apareixen altres formes de transport com els oleoductes o el transport fluvial que no apareixen en el primer cas.

11. Activitat i solucionari "El turisme"

Fixeu-vos en la taula i a continuació heu de respondre a les qüestions.

DESTÍ DELS TURISTES ESTRANGERS PER COMUNITATS AUTÒNOMES.

Font: Secretaria General de Turisme

1. Quines cinc comunitats autònomes absorbeixen el 81,43% dels turistes estrangers, i quins trets comparteixen en relació amb l’activitat turística?

Quines són?

2. Quines causes provoquen aquesta concentració en el destí dels turistes?

Penseu en sol i platja?

3. Descriviu les principals característiques de cinc formes de turisme diferents del de sol i platja. 

?  ?   ?   ?  ?

4. Analitzeu i comenteu l’impacte que ha provocat l’activitat turística en el paisatge.

 ?

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

 El desenvolupament turístic ha comportat la transformació funcional del territori i la transformació dels paisatges preexistents a l’eix costaner català. Alhora, la construcció de nous nuclis i l’expansió dels existents ha suposat una modificació dels assentaments i de l’estructura urbana, l’impacte dels quals s’observa nítidament a escala comarcal i local i que, en conjunt, ha donat lloc a un continu urbà al llarg de tot el litoral, interromput només per la presència de sectors de costa alta i penya-segats.

Un altre efecte del turisme com a factor d’urbanització ha estat l’extensió del sistema de vida urbà a l’espai rural a partir de la difusió cap a l’interior i cap a la muntanya dels assentaments turístics, tant en construcció compacta com en urbanització horitzontal, cosa que també ha provocat la dinamització social i econòmica d’aquests llocs. També ha comportat el manteniment, la recuperació i la rehabilitació d’una part del patrimoni edificat que s’havia abandonat com a resultat del despoblament (cases abandonades que són ocupades com a residències secundàries).

Font: MAJORAL, R., Un análisis territorial, Arial Geografía, 2002

1. Identifiqueu les idees principals del text.

 Les conseqüències que s’hi destaquen són les següents:
-la transformació funcional del territori
-la transformació dels paisatges a l’eix costaner català
-la modificació dels assentaments i de l’estructura urbana al litoral
-l’extensió del mode de vida urbà vers l’espai rural
-el manteniment, recuperació i rehabilitació de part del patrimoni edificat

2. Citeu tipus de turisme alternatiu al turisme de masses i establiu les diferències entre aquest darrer i altres tipus de turisme.

Les diferències s’han d’establir entre el turisme de masses i els diversos tipus de turisme alternatius:
turisme cultural, turisme verd, turisme rural i agroturisme.

Les diferències principals que hauria de destacar l’alumnat són:
-el turisme de masses implica el desplaçament de grans quantitats de persones, mentre que els altres tipus de turisme són més minoritaris.

 -El turisme de masses és més agressiu respecte al medi ambient que no pas els altres.

 -El turisme de masses està més concentrat geogràficament sobre el territori, mentre que els altres  tipus de turisme presenten una difusió territorial més important.

 -El turisme de masses té una elevada estacionalitat (temporades d’estiu o d’hivern) mentre que els altres tipus de turisme no són tan estacionals.

3. Feu una breu exposició sobre el turisme a Catalunya seguint el següent esquema: característiques generals, procedència, distribució territorial, impacte ambiental i importància econòmica. [2,5 punts]

Cal  comentari extens sobre el turisme a Catalunya on s’hi toquin els següents punts:
- Destacar la importància econòmica del turisme: a l’any 2000 va significar el 9’5% del PIB català i el 9’5% de l’ocupació total de la mà d’obra, uns 265.000 treballadors. Cal que l’alumnat destaqui també l’elevat efecte d’arrossegament que exerceix el turisme sobre altres sectors de l’economia i el factor de reequilibri territorial que suposa el turisme de muntanya.

-Les característiques generals del turisme a Catalunya que ha d’esmentar l’alumnat són la concentració a les zones costaneres on s’hi concentra el turisme de masses i majoritàriament estranger, la

importància del turisme de muntanya a l’hivern, majoritàriament espanyol, relacionat amb les pistes d’esquí i la seva elevada

estacionalitat general.

-Dades generals sobre la procedència del turisme: aproximadament un 25% procedeix d’Espanya i un 75% de l’estranger, amb una

presència destacable de francesos, alemanys i britànics, per aquest ordre.

-Destacar la importància del turisme de les principals zones turístiques (Barcelona, Costa Brava i Costa Daurada, per aquest ordre)  i assenyalar les diferències entre el tipus de turisme que es

produeix a les unes i a les altres (Les zones turístiques en què la Generalitat ha dividit Catalunya són: Costa Brava, Costa Daurada,

Costa del Garraf, Catalunya Central, Barcelona, Costa del Maresme, Pirineu-Prepirineus i Terres de Lleida)

-Destacar les modificacions urbanístiques que ha implicat, especialment a les zones costaneres i a les comarques turístiques del Pirineu (Vall d’Aran, Cerdanya especialment) i l’impacte ambiental

que ha suposat aquesta urbanització del territori i la densificació de la població durant la temporada turística.

Fixeu-vos en el mapa i a continuació heu de respondre a les qüestions.

 Font: El Atles de Le Mon Diplomatic.

1. Descriu la informació que et proporciona el mapa

Cadra dir  que es tracta d’un mapa del món, on es representa els principals països de destinació turística el 2001. Es representen els països receptors de turisme en milions, destaca en primer lloc França (75 milions), Estats Units (51), Espanya (48), Xina (31), Regne Unit (25), Canadà i Mèxic (20), Alemanya (19), Carib, Bahames i Amèrica Central (18), Polònia (17). Es representen les regions receptores del 80% dels turistes mundials (Europa i Amèrica del Nord) … és a dir, a banda de les qüestions relacionades amb el clima (turisme de sol i platja) i l’exotisme, els principals països receptors són els països del primer món.

2. Definiu clarament els conceptes relacionats amb la indústria del turisme: operators i oberbooking

Tour operators: empreses turístiques que controlen la totalitat del procés, disposen des de les agències de viatges, a les companyies de transports i, en alguns casos, també la indústria hotelera.

 Overbooking: pràctica consistent en vendre més places hoteleres de les que existeixen, amb la finalitat de no perdre diners per les baixes de darrera hora. L’origen està en el sector hoteler, darrerament el terme s’ha estès també en el sector del transport aeri, però vol dir el mateix: vendre més passatges dels que disposa el medi de transport.

3. Expliqueu què és la indústria turística, quins són els països emissors així com quines conseqüències econòmiques i quins impactes ambientals ocasiona la indústria turística en els països receptors.

Cal remarcar:

1. Que fan turisme, bàsicament, els habitants del primer món, que disposen d’una renda elevada, que el turisme forma part de la societat de consum i que en aquests estats els seus habitants disposen d’un temps de vacances reglamentat.

2. Que el turisme s’ha convertit en una font d’ingressos i, en alguns casos, és el motor de l’economia de societats en vies de desenvolupament.

3. Que el turisme ha comportat conseqüències en els països receptors: desequilibris territorials, desigualtats socials, trans formacions del territori a causa de l’elevada presència d’infrastructures turístiques, que ha acabat, en alguns casos, per malbaratar el paisatge, que era l’origen de l’oferta turística.

4. Els impactes ambientals poden anar des dels abocaments incontrolats dels creuers, fins les construccions urbanístiques sense planejament adequat, amb el conseqüent retrocés del espais arboris, esgotament dels recursos hídrics a conseqüència de la gran presència de turistes, la contaminació de les aigües, especialment com a resultat de detergents i desinfectants abocats directament a la xarxa de clavegueram sense depuració prèvia …

5. A tot plegat, haurà d’afegir que les grans empreses turístiques són les que monopolitzen el negoci. I que, tot i suposar una injecció de diners important, els països en vies de desenvolupament n’acaben per obtenir molts pocs.