Solucionari dels sectors econòmics

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

La producció i els intercanvis en l'economia global

Des de l’ inici de la Revolució Industrial, les empreses s’han centrat a estalviar en mà d’obra, alhora que consideraven els recursos naturals i la Terra una cosa il·limitada i econòmica.

Mentre les empreses han posat l interès a augmentar la productivitat laboral, han anat deixant de banda qüestions com ara la productivitat d’energia i de les primeres matèries (per exemple, consumir menys petroli,

electricitat, alumini i coure en cada unitat de producció) [...].

A mesura que augmenta la productivitat, han de créixer —si més no al mateix ritme— la producció i el consum a fi de mantenir uns nivells estables d’ocupació, i amb més rapidesa si volem augmentar el nombre de

llocs de treball. Ara bé, mentre el creixement econòmic comporti cremar grans quantitats de combustibles fòssils, utilitzar un exagerat volum de materials i generar residus en abundància, ens trobarem davant de la fórmula

de la degradació ambiental. Una economia sostenible ha de trencar la relació de treball-consum-degradació de l’entorn.

Font: M. RENNER. «Crear puestos de trabajo, conservar el entorno». El estado del mundo. Madrid: Akal,

1. Resumiu les principals idees del text i definiu el concepte d’economia sostenible.

La primera: les empreses s’han dedicat a estalviar mà d’obra però augmentant la productivitat laboral; la segona: que han consumit grans quantitats de matèries primeres i fonts d’energia sense preocupar-se

de la degradació ambiental; i la tercera: que si volem una economia sostenible s’ha de trencar aquesta relació segons la qual més treball implica més degradació.
Economia sostenible és la capacitat d’equilibrar l’activitat productiva amb l'ús dels recursos i el medi ambient (el creixement sostenible és aquell que satisfà les necessitats actuals sense  comprometre les necessitats de les generacions futures).

2. Exposeu les causes i les possibles conseqüències de tres problemes d’impacte mediambiental que generen les indústries actuals.

1) Cal identificar tres idees principals.

2) Cal comentar tres del grans problemes d’impacte medi ambiental que generen les indústries actuals.

D’exemples de grans desastres ambientals provocats per la indústria n’hi ha molts. Poden parlar, per exemple, de la pluja àcida, de l’efecte hivernacle, de les fuites de productes tòxics, de l’abocament de residus, d’accidents fortuïts en la manipulació o trasllat de substàncies contaminants o tòxiques, etc.
Es valorarà numerar els problemes i les causes que els provoquen i si expliquen les conseqüències que té sobre el medi cada un dels problemes que s’han analitzat:  desgast ecològic, destrucció d’un ecosistema concret, contaminació de les aigües o de l’atmosfera, etc.

Es valorarà esmentar i localitzar i en espais geogràfics concrets els problemes medioambientals.

3. Indiqueu cinc factors de localització de les indústries en l’espai de producció mundial i descriviu la tipologia d’indústries dominants als estats industrialitzats i als nous països industrialitzats.

Cal explicar cinc dels factors de localització industrial que prioritzen les indústries actuals. Probablement molts citaran els tres que deia Alfred Weber de disponibilitats de recursos naturals, disponibilitat de mà d’obra i mercat, però a més poden esmentar d’altres com proximitat a les vies de comunicació, nivell d’instrucció, proximitat als centres d’investigació o d’I+D, nivell econòmic d’un lloc concret, exempcions fiscals, decisions polítiques, etc.

Quant a la segona part de la pregunta cal comentar que la globalització ha portat a una dispersió de la localització industrial tradicional. En els estats industrialitzats predominen les indústries metal·lúrgica, alimentària, farmacèutica, química si bé indústries que fins fa pocs anys estaven localitzades en aquests estats com la siderúrgia, automobilística, informàtica i electrònica de consum, per citar tres exemples. ara les podem trobar als nous països industrialitzats. En aquests estats hi trobem la indústria tèxtil. En els estats industrialitzats predominen les indústries que produeixen un alt valor afegit mentre que en els països en desenvolupament predominen les indústries poc especialitzades en molta mà d’obra i en baixos salaris.