Solucionari dels sectors econòmics

Llegiu el text següent i responeu les qüestions.

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) estima que l’any 2020 el 41% del peix per a consum procedirà de l’aqüicultura, enfront del 59% que procedirà de la pesca de captura. L’any 2001 l’aqüicultura representava ja el 30% del total de peix per a consum, mentre que el 1970 era només el 4%. La FAO considera que aquesta activitat té importants perspectives de creixement, especialment en els països en desenvolupament. En aquest apar­tat l’organització va indicar que el 2020 el 36% del peix que es consumirà proce­dirà de la Xina.

L’organisme internacional estima també que en el camp de l’aqüicultura el «comerç de sud a sud» experimentarà un important augment enfront de l’estancament dels intercanvis entre els països occidentals. D’altra banda, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) aposta de manera clara pel conreu d’espècies marines com a «mètode de producció de peix complementari a l’ac-tivitat pesquera tradicional o d’extracció» i afirma que el peix procedent de l’aqüi-cultura disposa de totes les garanties quant a seguretat alimentària i propietats nutritives.

V. Canet, «És l’aqüicultura sostenible?», La Vanguardia

1.  Resumiu les idees principals del text.

 La FAO preveu un augment considerable de la producció de peix procedent de l’aqüicultura en els propers anys, particularment en els països en vies de desenvolupament i especialment a la Xina.

  • S’estima que l’intercanvi de peix procedent de la aqüicultura serà més important entre els països en vies de desenvolupament que no pas el que es donarà entre els països desenvolupats.

  •Des del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació d’Espanya es recolza l’aqüicultura com a complement de la pesca extractiva i es donen garanties de la qualitat d’aquest peix.

 

 

2. Definiu el concepte d’aqüicultura.

  Exposeu les característiques de la pesca cos­tanera i de la pesca d’altura, tot distingint entre la que es practica als països en vies de desenvolupament i la que es porta a terme en els països desenvolupats.

 La definició de l’aqüicultura hauria de fer referència al cultiu o  reproducció en captivitat d'espècies aquàtiques com per exemple les truites de riu, les orades, el llobarro, els musclos, les ostres, ... per a ser comercialitzades amb finalitats principalment alimentàries. La definició d’aqüicultura .

b) Cal comentar els següents aspectes :

 Característiques de la pesca costanera:

• Utilització d’arts tradicionals com el palangre i la utilització de les xarxes artesanals.

• Es tracta d’una producció orientada a l’autoconsum o al consum dels mercats locals. Característiques de la pesca d’altura.

• La componen flotes de vaixells que s’allunyen molt dels seus ports i s’estan llargues temporades a alta mar.

• Grans inversions de capital en la modernització dels vaixells els quals posseeixen una alta tecnificació: mètodes sofisticats com el radar o el satèl·lit per a la detecció dels bancs de pesca; sistemes complexos

   d’arrossegament de xarxes, utilització de mètodes de producció industrials que s’inicien en el vaixell mateix: manufactura i congelació de les captures.

• Es tracta d’una producció orientada als mercats locals de qualitat o al mercat global. Comprèn el sector de la indústria de les conserves, dels congelats i la producció de derivats del peix com les farines, els olis i els pinsos.

 En els països subdesenvolupats es porta a terme una pesca de baixura o costanera, mentre que en els països desenvolupats es dóna la pesca d’altura i una pesca costanera que incorpora els avenços tecnològics que li són útils com per exemple la  detecció dels bancs de peix amb el radar.

 

3. Citeu les principals zones pesqueres del planeta.

Expliqueu els problemes medi ambientals originats per la sobre explotació dels recursos pesquers i les mesures proposades per alguns governs i organismes internacionals per convertir l’activitat pesquera en una activitat sostenible ambientalment.

S’haurien de citar almenys dues d’entre les següents: la costa del Labrador o Atlàntic nord-oest, el mar del Nord o Atlàntic nord-est, el mar del Japó o Pacífic nord-oest, les costes del Perú o Pacífic sud-est.

També es pot considerar vàlida una resposta més general que expliqui que les àrees més riques en pesca són aquelles on la plataforma continental és més ampla i poc profunda juntament amb unes condicions temperades de l’aigua que permeten el desenvolupament abundant del plàncton. 

b) Problemes causats per la sobreexplotació dels recursos pesquers.

Cal fer  referència als següents aspectes:

•El ritme d’explotació o depredació dels recursos pesquers és superior al ritme en que les espècies marines poden recuperar-se i això porta  a un model no sostenible.

•La sobreexplotació dels bancs de pesca provoca el seu esgotament, posa diverses espècies en perill d’extinció i té un impacte negatiu sobre la biodiversitat marina (xarxes d’arrossegament, caça de balenes…).

De manera complementària també podria esmentar el següent:

• La contaminació  de les aigües de rius, llacs i mars  (per abocaments incontrolats de residus) contribueix a la reducció de la producció  de plàncton i de fauna marina.

c) Cal comentar almenys tres dels següents aspectes :

•Establiment de quotes de pesca per regular la quantitat de peix capturat.

•Establiment d’aturades tècniques o biològiques que possibilitin la recuperació natural dels bancs de pesca sobreexplotats.

•Promoure el recolzament i la promoció de diferents formes d’aqüicultura  tot dedicant recursos a la investigació per a l’acomodació d’espècies salvatges a la cria en captivitat.

•La posta en marxa de campanyes publicitàries i de conscienciació ciutadana com ara la de “pequeñines no” o promoció dels avantatges del peix procedent de l’aqüicultura.

Pots dir , també, aspectes relacionats amb el tema tractat com per exemple:

- L’extensió del límit de les aigües jurisdiccionals a 200 milles de la costa per tal de controlar els recursos pesquers situats a la plataforma continental.

-La declaració d’espècies marines protegides com ara el cas dels cetacis i “la pesca il·legal” que es dona en alguns països –com el Japó- amb l’argument que es tracta d’activitats d’investigació.