Solucionari dels sectors econòmics

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

 Tot fa pensar que l’increment en la producció agrària que es preveu per als pròxims anys comportarà una major intensificació de la producció, no solament en els països amb sistemes de producció agrària més avançats, sinó també en països en vies de desenvolupament. Tanmateix, hom es pregunta fins a quin punt podrem mantenir la intensificació de l’agricultura i les subsegüents conseqüències mediambientals. Les principals conseqüències biològiques de la intensificació agrícola són un augment de les pèrdues de producció a causa de plagues, malalties i males herbes (malgrat que hagi augmentat sensiblement l’ús de pesticides) i un notable empobriment de la fracció biòtica del sòl (que té un paper fonamental en la seva fertilitat).

 D’altra banda, la intensificació incideix també sobre la quantitat i la qualitat dels recursos naturals a través de fenòmens com són l’erosió, l’exhauriment, la contaminació i la salinització de l’aigua, o l’emissió de gasos contaminats a l’atmosfera com a conseqüència de l’aplicació de pesticides i fertilitzants.

 Font: J. COMAS i R. ALBAJES. Enciclopèdia Catalana. Anuari

1. Resumiu les principals idees del text.

Cal dir les següents idees principals:
a) El previsible increment en la producció agrària comportarà una intensificació de la producció en tots els països.
b) El text planteja la problemàtica d’aquesta intensificació per les seves conseqüències en qüestiona la seva sostenibilitat.
   Biològiques: pèrdues de producció a causa de plagues, malalties, males herbes i empobriment de la fracció biòtica del sòl.

   Incidència en fenòmens com l’erosió, l’exhauriment, la contaminació, la salinització de l’aigua o l’emissió de gasos contaminats a l’atmosfera.

2. Definiu què s’entén per revolució verda i indiqueu-ne els avantatges i inconvenients.

Es pot definir com:

 •  La revolució verda es va iniciar cap a la dècada de 1960 i un dels seus objectius era incrementar la productivitat agrícola per satisfer les necessitats alimentaries generades  pel ràpid creixement demogràfic del Tercer Món.

 • Es fonamenta en la modificació de llavors per l ’obtenció de varietats altament productives (cereals: arròs, blat de moro i ordi), i en l’aplicació de tecnologia química i mecànica al camp (noves varietats, pesticides, mecanització, etc.)

 • La producció augmentà tant en el Tercer Món com en els països industrialitzats, i va ser fins i tot  superior a la demanda.

Avantatges:

 • Augment de la producció agrícola i millora de les collites.

 Inconvenients:

•  Es va centrar excessivament en els cereals, deixant de banda altres varietats agrícoles que constituïen la base alimentària de moltes poblacions, el que va provocar falta d’aliments en algunes àrees.

•  Ús generalitzat de fertilitzants artificials amb greus conseqüències per la terra.

•  Varietats més vulnerables a les plagues que van portar a l’ús de pesticides amb greus conseqüències  per la terra. Disminució del nombre de varietats agrícoles.

3. Exposeu els processos de producció agrícola i ramadera i el seu impacte sobre el medi natural. Citeu alguns impactes de les activitats agràries i les seves conseqüències.

Cal dir de quina manera en les últimes dècades la producció intensiva de l’agricultura i la ramaderia s’han desenvolupat sense tenir en compte l’impacte sobre el medi i la seva sostenibilitat.

 Així es poden citar l’impacte d’activitats com la desforestació, la sobrepastura, l’ús de fertilitzants, insecticides i pesticides, l’acumulació de residus orgànics (purins), etc.

Impactes que han, provocat entre d’altres, la pèrdua de sòl, l’exhauriment i la contaminació d’aqüifers.