Solucionari dels sectors econòmics

Llegiu el text següent i responeu les qüestions.

Quan van arribar els conqueridors, vivien a tota l’Amazònia uns set milions de per­sones. […] Després d’anys de colonització intensa i amb la implantació progressiva de noves tècniques agrícoles i de conservació alimentària es van anar poblant les àrees inte­riors, on es van establir nuclis urbans alhora que començaven a desforestar-se grans extensions verges per a obrir les ciutats a l’elevada immigració.

De la trobada entre les comunitats indígenes i els nous pobladors de raça negra sorgí una nova ètnia, establerta sobretot en els marges dels rius: els caboclos, els quals van heretar la saviesa aborigen per a aprofitar-se de la selva amb la pràctica d’una agri­cultura itinerant combinada amb la recol·lecció de productes naturals com el cautxú i la castanya, amb la caça i amb la pesca.

El tipus d’agricultura practicada pels indis i transmesa també als caboclos consisteix en l’explotació de petites parcel·les de bosc on es talen els arbres i es cremen els troncs caiguts, i així es pot cultivar la parcel·la durant períodes d’uns tres anys. Esgotada la fase d’explotació, en el terreny se solen plantar arbres fruiters i palmeres. El mètode manté la fertilitat de la terra perquè les cendres nodreixen el sòl i propicien nous brots de ve­getació espontània que pasturen els animals. Els cultius més freqüents són la mandioca amargant, utilitzada en l’elaboració de farina i pa, la batata dolça, els fesols, el mill i les faves, junt amb arbres fruiters com l’abacaxi oel caju i algunes varietats de banana.

Font:  Planet Amazonia. Madrid,

 

 

1.  Resumiu les principals idees del text.

Cal assenyalar, almenys, les següents idees principals:

- L’arribada dels colonitzadors a l’Amazònia i la implantació de les seves tècniques de conreu va significar, amb el pas del temps, el poblament de les zones interiors, amb nuclis urbans i l’inici de la  desforestació de grans extensions de selva per fer front a l’alta immigració.

-  L’ètnia dels caboclos va heretar la saviesa aborigen per treure profit de la selva, practicant una agricultura itinerant combinada amb la recol·lecció de productes naturals, la caça i la pesca. 

- L’agricultura itinerant consisteix en l’elecció de parcel·les de bosc on es talen i cremen els  arbres per deixar espai pel conreu. 

  Aquest sistema de conreu conserva la fertilitat del sòl amb els nutrients que aporten les cendres i, a  més, serveix per  la pastura dels animals.

2.  Digueu dos exemples d’agricultura de subsistència. Exposeu en quina mesura són sostenibles l’agricultura itinerant descrita en el text i les pràctiques agrícoles conegudes com a «revolució verda».

Es poden citar com a exemples d’agricultura de subsistència:

l’agricultura itinerant  o per cremació que es practica a extenses àrees de la zona tropical d’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud; la ramaderia

nòmada que es practica al Sahel o a Mongòlia; l’agricultura sedentària de secà de països de l’Àfrica subsahariana, etc.

El sistema agrícola en que es basa l’agricultura itinerant és tradicional, molt poc tecnificat i amb un impacte inapreciable sobre el medi perquè respecta els cicles de la natura. S’utilitzen llavors autòctones

perfectament adaptades al medi al llarg de milers d’anys d’evolució, així es respecta cert grau de biodiversitat. No s’utilitzen insecticides o herbicides. S’utilitzen fertilitzants naturals (cendres vegetals i residus humans

i animals) que mantenen l’equilibri del sòl.

El consum energètic es baix per la manca de mecanització.

El sistema agrícola conegut com a revolució verda és altament tecnificat. S’emmarca en un model no sostenible de la major part de l’agricultura de mercat que es practica als països desenvolupats i

també en els països del Tercer món. Hi ha una modificació de llavors per l ’obtenció de varietats d’alt rendiment (arròs, blat de moro i ordi). No té en compte les varietats agrícoles autòctones (tubercles,

llegums, verdures o fruites...) que eren la base alimentària de molts països on s’aplicà la revolució verda. Aquest fet va provocar falta d’aliments en algunes àrees. L’ús generalitzat de fertilitzants

artificials ha provocat greus conseqüències quant a contaminació del sòl i de les aigües freàtiques. Les varietats introduïdes són més vulnerables a les plagues, fet que ha  portat a l’ús de pesticides amb

greus conseqüències per la biodiversitat local. La disminució del nombre de varietats agrícoles, en relació a l’agricultura tradicional, també ha significat una forta reducció de la biodiversitat.

3.  Expliqueu les característiques de l’agricultura de subsistència i de l’agricultura de mercat d’acord amb l’esquema següent: localització geogràfica de cada tipus d’agricultura, relació amb el mercat,

    morfologia agrària, sistemes de conreu i impacte mediambiental.

 -Característiques de l’agricultura de subsistència:

Localització geogràfica: països subdesenvolupats, regions més pobres d’Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina.

Relació amb el mercat: amb escassa o nul·la capitalització, està orientada vers l’autoconsum o els mercats locals.

Morfologia agrària: les parcel·les solen ser irregulars,  s’adapten medi físic, hi ha escassa modificació del terreny i en tot cas es fan feixes o terrasses per adaptar-se al relleu (agricultura tradicional de l’arròs a Xina, etc,)

Sistemes de conreu: escassa o nul·la mecanització, per això s’utilitza abundant mà d’obra poc qualificada; abundància de les explotacions familiars. Escassa especialització en la producció de cultius.

Impacte mediambiental: es pot afirmar que l’agricultura de subsistència té un impacte inapreciable sobre el medi perquè respecta els cicles de la natura. No obstant quan augmenta la pressió demogràfica

s’ha de conrear més superfície de terreny per poder alimentar tothom fet que provoca unes taxes de desforestació elevades.

 

-Característiques de l’agricultura de mercat:

Localització geogràfica: es pot trobar tant en els països desenvolupats (EUA, Canadà, Europa, Austràlia, Japó, Israel...) com en els en vies de  desenvolupament (Brasil, Argentina, Sud-Àfrica, Índia...).

Relació amb el mercat: orientació de la producció vers el mercat interior o l’exportació als mercats globals. El cas de l’agricultura de plantació, comercial i especulativa, que utilitza tècniques avançades i

altes inversions de capital en els països en vies de desenvolupament n’és un clar exemple.

Morfologia agrària: les parcel·les tendeixen a tenir formes regulars (en particular als països nous (EUA, Canadà, Austràlia, Argentina) i la concentració parcel·laria fa que augmenti la superfície.

Sistemes de conreu: elevada mecanització, tecnificació i especialització en la producció; ús abundant de fertilitzants i pesticides. Selecció d’espècies: llavors, bestiar, etc., com a resultat de l’aplicació de les millores genètiques

S’utilitza poca mà d’obra (cultius extensius EUA o Europa ) i si el conreu ho requereix es contracta mà d’obra immigrant poc qualificada. Les explotacions familiars tendeixen a desaparèixer per convertir-se en empreses de tipus capitalista.

-Impacte mediambiental: la necessitat d’augmentar la producció al màxim comporta una sèrie d’impactes que es poden resumir en els punts següents:  Erosió dels sòls com a resultat de pràctiques agrícoles inadequades. Contaminació dels sòls i les aigües per l’excés de residus orgànics en les terres de conreu. Consum no sostenible de recursos, tant energètics (mecanització, adobs) com hídrics per a l’agricultura de regadiu: sobreexplotació d’aqüífers (agricultura del plàstic). Modificació genètica d’espècies que poden tenir efectes nocius pel medi ambient: conreus transgènics.