17. Començaments i finals

Segons on cau l'accent inicial trobem:

    Començament tètic: Es produeix quan la primera nota de la melodia coincideix amb la primera pulsació forta. Per tant, el primer compàs compleix en pulsacions allò que indica el compàs numèric:
    Començament anacrúsic: Es produeix quan la primera nota de la melodia comença abans de la primera pulsació forta. Per identificar-ho, cal comprovar que el suposat primer compàs no compleix la suma de pulsacions indicades al compàs numèric. En realitat, el ritme no comença immediatament sinó després de la primera línia divisòria
    Començament acèfal: Es produeix quan la primera nota de la melodia comença després de la primera pulsació forta. Per identificar-ho, cal comprovar que el suposat primer compàs no compleix la suma de pulsacions indicades al compàs numèric.

Finals de frase, pot ser:

    Masculí, quan el final coincideix amb la pulsació forta.
    Femení quan no coincideix.




Cal fer notar que se sol complir l’anomenada “llei de l’alternança”: un final femení, un de masculí.

    Baixant de la font del gat, una noia, una noia
    baixant de la font del gat, una noia i un soldat.

(Noia és femení perquè l’accent cau a la penúltima síl·laba. Soldat és masculí perquè l’accent cau a l’última síl·laba)