Ritme i mètrica

1. La pulsació

La pulsació és una unitat bàsica per mesurar el temps en la música. Es tracta d'una successió constant de pulsacions que es repeteixen dividint el temps en parts iguals. Cadascuna de les pulsacions així com la successió de les mateixes reben el nom de pulsació.

Compàs - les pulsacions s'agrupen en grups de 2, 3 i 4 temps. S'anomena compàs a aquest patró de pulsacions. Els  compassos més comuns són de 2, 3 i 4 temps.

2. Indicació de compàs

	compàs de 2 temps
	compàs de 3 temps
	compàs de 4  tempos

Sovint s'utilitza el símbol per a indicar el compàs de .

3. Les figures musicals

Indiquem la durada d'un so per mitjà de les figures musicals . Comencem per conèixer les figures amb durada d'1, 2 i 4 temps:

Nom	Durada	Figura
Rodona	4 temps
Blanca	2 temps
Negra	1 temps

Relació d'equivalències de valors entre les figures:

Cada rodona:
es divideix en dues blanques i cada blanca:
en dues negres:
Vegem un exemple musical usant aquestes figures. Les línies verticals o línies divisòries agrupen les figures en compassos per facilitar la lectura ( en aquest exemple veiem 3 compassos) . Escoltaràs un so percussiu en cada temps i les figures escrites tocades per un clarinet. Fixat com les blanques duren 2 temps , les negres 1 i la rodona 4: Les figures musicals ens permeten especificar la durada d'un so. A continuació poden veure les figures , els seus noms i valors: Cada figura te la meitat del valor o duració de la precedent.

Figura	Nom	Valor
	Quadrada	El doble d'una rodona
	Rodona	El doble d'una blanca Meitat d'una quadrada
	Blanca	El doble d'una negra Meitat d'una rododa
	Negra	El doble d'una corxera Meitat d'una blanca
	Corchea	El doble d'una semicorxera Meitat d'una negra
	Semicorxera	El doble de una fusa Meitat d'una corxera
	Fusa	El doble d'una semifusa Meitat d'una semicorxera
	Semifusa	Meitat d'una fusa

Com pots veure, cada figura dura el doble de temps que la següent i la meitat del temps que l'anterior

NOTA: Quan escrivim corxeres, semicorxeres, fuses i semifuses acostumem a agrupar el corxet de totes les que queden dintre d'un temps per a facilitar la lectura:

4. Els silencis

Nom	Figura	Silenci
Redonda
Blanca
Negra

5. Valors inferiors a un temps

El valor més petit que hem vist fins ara és el de la negra que ocupa un temps. Necessitem altres figures més petites per poder representar sons de menys durada.

A continuació presentem figures que ocupen la meitat i la quarta part d'un temps:

Figura	Nom	Valor
	Corxera	Meitat (1/2) d'una negra. En cada temps podem tenir 2 corxeres.
	semicorxera	Quarta (1/4) part d'una negra. En cada temps podem tenir 4 semicorxeres.

Quan escrivim corxeres i semicorxeres acostumem a agrupar el claudàtor de totes les que queden dins d'un o dos temps per facilitar la lectura:

A continuació un exemple musical usant aquestes figures. Fixat com han estat unides pels claudàtors les corxeres i semicorxeres:

6. Combinacions de corxeres i semicorxeres

7. Silencis de corxeres i semicorxeres

Les figures de corxeres i semicorxeres tenen els seus corresponents silencis que presentem a continuació:

Figura		Silenci
Corxera
Semicorxera

A continuació presentem  alguns exemples amb silencis. Els grups de semicorxeres sota de les figures indiquen les 4 subdivisions del temps:

8. El puntet i la lligadura

Signes de perllongació

El puntet

Figura	Duració
	6 temps (4 + 2)
	3 temps (2 + 1)
	1 1/2 temps (1 + 1/2)

La lligadura

9. Tresets

10. Síncopes i contratemps

Una síncope és l'efecte produït per la prolongació del so d'una nota ubicada en la part dèbil o semiforta d'un compàs sobre una altra d'intensitat igual o major. La síncope és utilitzada ocasionalment en molts gèneres musicals, i és part fonamental del ritme en estils com el jazz i la música afroamericana. És també part de la majoria de la música contemporània, sovint interpretada mitjançant l'accentuació del segon temps (i quart, si el compàs és de quatre temps) en instruments de base rítmica o harmònica (baix, bateria).

El contratemps és l'efecte musical consistent a fer sonar una nota després de la caiguda de la pulsació, sempre que a la caiguda d'aquesta s'hagi esdevingut un silenci o pausa, i que aquest so no es prolongui fins més enllà de la caiguda de la pulsació següent. L'efecte del contratemps és produir una irregularitat en el ritme.

En cas contrari, d'allargar-se fins més enllà d'aquest punt, es tractaria d'una síncope.

11. Calderó

Calderó

És un signe en forma de semicercle amb un punt al seu interior. Es col·loca a sobre o a sota d'una nota o silenci i  ocasionalment també apareix sobre una barra de compàs indicant una pausa de durada indefinida. El seu efecte és interrompre, a voluntat la marxa del compàs en aquesta nota. De fet és un element de notació musical que indica que la nota o silenci a què s'aplica  s'ha d'allargar més enllà del que indica el seu valor. La durada va a discreció de l'intèrpret o el director. Sovint apareix en la darrera nota d'una obra. 

12. Polirítmies

La polirítmia és un efecte i una tècnica de composició i d'execució musicals consistents a fer coincidir en el temps diversos ritmes diferents. És fins a cert punt habitual en les polirítmies que els diferents ritmes que l'integren tinguin sistemes mètrics diferents (polimetria), accentuacions igualment diferents i que les relacions i correspondències entre ells s'estableixin ja sigui a nivell de pulsació o a nivell de compàs.

13. L'obstinat

L'obstinat u  ostinato (de l'italià, "obstinat") és un motiu o frase que es repeteix persistentment en la mateixa veu musical. La idea que es repeteix pot ser un patró rítmic, part d'una tornada, o una melodia sencera. En un sentit estricte, els obstinats (també s'usa el plural italià: ostinati) haurien de ser una repetició exacta, però també s'acostumen a acceptar petites variacions per a adaptar l'obstinat a canvis interns de la música, especialment a canvis harmònics i canvis de to.

Quan l'obstinat està situat en la part o veu més greu de la composició s'anomena basso ostinato o baix obstinat.

Ritme o melodia que es va repetint insistentment per acompanyar una música

14. Compassos

Compàs

Unitat de mesura que suggereix els accents d'una composició.

Unitat de temps

Fins ara la negra sempre ha representat un temps, en altres paraules hem fet servir la negra com a unitat de temps. No obstant això, no sempre és així, ja que podem emprar qualsevol figura com a unitat de temps. El nombre inferior a les indicacions de compàs o denominador és el que ens indica la figura que serà utilitzada com a unitat de temps. Tots els compassos que hem vist tenen un 4 com a denominador. El 4 indica que la unitat de temps és la negra:

Compàs incomplert

Quan el primer compàs comença amb silencis s’acostuma a prescindir-ne d’ells.

15. Compassos simples i compostos

En els compassos compostos, cada temps se subdivideix en tres. Sabem que un compàs és un compàs compost perquè el numerador és 6, 9 o 12. Vegem a continuació diversos exemples del compàs compost de 6 per 8. Diem que aquest compàs té 2 temps. La figura que omple un temps és la negra amb punt i es pot subdividir en 3 corxeres:

En els compassos simples la unitat de temps se subdivideix en meitats (una negra se subdivideix en dues corxeres). En els compassos compostos per contra la unitat de temps se subdivideix en tres parts.

Es consideren compostos els compassos de temps ternaris representats per figures amb puntet.

1. Reconeixem els compassos compostos perquè els seus numeradors (xifra superior a la indicació de compàs) són 6, 9 o 12.
2. Obtenim el nombre de temps en el compàs dividint el numerador entre 3. Per exemple un compàs de 6/8 té 2 temps (6 dividit per 3).
3. Les unitats de temps dels compassos compostos porten un punt.
4. El denominador (nombre inferior) indica la figura que ocupa un terç del temps. Per exemple en el compàs de 6/8 la corxera ocupa un terç del temps, ja que un temps es forma per 3 corxeres o 1 negra amb puntet.
   

La següent taula resumeix aquests punts:

Compàs	Temps	Unitat de temps	Unitat de compàs
6 8	2
9 8	3
12 8	4
6 4	2
9 4	3
12 4	4

16. Compassos d'amalgama

En un compàs d'amalgama se sumen dos o més compassos diferents

Amalgama. És la combinació d'un compàs ternari i un  de binari o quaternari.

Ex. compàs 5/4 (3+2) o el 7/4 (4+3).

17. Començaments i finals

Segons on cau l'accent inicial trobem:

    Començament tètic: Es produeix quan la primera nota de la melodia coincideix amb la primera pulsació forta. Per tant, el primer compàs compleix en pulsacions allò que indica el compàs numèric:
    Començament anacrúsic: Es produeix quan la primera nota de la melodia comença abans de la primera pulsació forta. Per identificar-ho, cal comprovar que el suposat primer compàs no compleix la suma de pulsacions indicades al compàs numèric. En realitat, el ritme no comença immediatament sinó després de la primera línia divisòria
    Començament acèfal: Es produeix quan la primera nota de la melodia comença després de la primera pulsació forta. Per identificar-ho, cal comprovar que el suposat primer compàs no compleix la suma de pulsacions indicades al compàs numèric.

Finals de frase, pot ser:

    Masculí, quan el final coincideix amb la pulsació forta.
    Femení quan no coincideix.

Cal fer notar que se sol complir l’anomenada “llei de l’alternança”: un final femení, un de masculí.

    Baixant de la font del gat, una noia, una noia
    baixant de la font del gat, una noia i un soldat.

(Noia és femení perquè l’accent cau a la penúltima síl·laba. Soldat és masculí perquè l’accent cau a l’última síl·laba)