Apunts de llengua del Lliurament 2
3. Morfologia de la veu passiva en llatí: temps d'infectum
Com ja saps, els temps d'infectum en el mode indicatiu són el present, el pretèrit imperfet i el futur imperfet; en el subjuntiu, només present i pretèrit imperfet.
L'única diferència en la formació d'aquests temps en activa i en passiva rau en les desinències personals:
DESINÈNCIES PERSONALS | ||
Persona | veu activa | veu passiva |
1a sg. | -o / -m | -or / -r |
2a sg. | -s | -res / -ris |
3a sg. | -t | -tur |
1a pl. | -mus | -mur |
2a pl. | -tis | -mini |
3a pl. | -nt | -ntur |
Observacions:
-
- En la primera persona del singular, la desinència serà -or per als temps que en activa prenen -o, i només una -r per als temps que en activa duen la desinència -m.
- En tots els temps hi ha dues formes per a la segona persona del singular, que poden ser usades indistintament: una amb desinència -ris, una altra amb desinència -re.
En suma, si coneixes bé la conjugació de la veu activa, no tindràs cap problema per reconèixer i construir les formes passives dels temps d'infectum: tot pràcticament es redueix a reconèixer les desinències passives, perquè la resta dels components de les formes verbals d'infectum són gairebé sempre idèntics [1] a les temps actius.
NOTA:
[1] L'única variació en els morfemes temporals-modals es produeix en algunes segones persones del singular Al següents capítols d'aquests apunts, t'oferirem el paradigma sencer dels temps d'infectum de la veu passiva: en aquestes taules marcarem en color groc quan apareguin alguna alteració en relació al morfema de la veu activa.