Apunts de llengua del Lliurament 2

1. Tota oració transitiva en veu activa (almenys aquelles d'estructura canònica) compta amb un subjecte agent (que duu a terme l'acció verbal) i un complement directe pacient (és a dir, que rep l'acció verbal). Per exemple:

(1)   (a) Els convidats cacen unes guineus.

(b) Un gos mossega l'home.

Tant els convidats com un gos són els subjectes agents de les seves oracions, perquè fan respectivament les accions de caçar i de mossegar. Igualment, unes guineus i l'home són els complements directes, car indiquen els individus que són directament afectats per l'acció de caçar i mossegar. Aquí tens l'anàlisi sintàctica de totes dues oracions:

Els convidats    cacen    unes guineus.

(Subj. agent)           (V)         (CD-pacient)

 Un gos    mossega      el policia.

(Subj. ag.)          (V)           (CD-pacient)

2. Aquesta estructura transitiva activa té el seu revers en la veu passiva. Això vol dir:

• La veu passiva permet construir oracions amb un subjecte pacient, el qual rep l'acció enlloc de dur-la a terme.
• En una oració passiva, el participant que fa l'acció verbal pot ser indicat per un complement agent (en català sempre ve introduït per la preposició per).

Parem esment en les dues oracions següents:

(2)   (a) Unes guineus són caçades pels convidats.

(b) El policia és mossegat per un gos.

Si comparem aquestes oracions amb els seus correlats en veu activa, ens adonem que:

• El complement directe de la veu activa es converteix en subjecte pacient en la veu passiva. 
• El subjecte de la veu activa es converteix en un complement agent en la veu passiva ^[1].
  
  
  

Unes guineus    són caçades    pels convidats.

(Subj. pacient)         (V passiu)               (C Agent)

    El policia        és mossegat     per un gos.

(Subj. pacient)                 (V)               (C. Agent)

• La tercera transformació es produeix en la morfologia del verb. En català, castellà i tantes altres llengües, les formes verbals de la veu passiva es construeixen amb una perífrasi formada pel verb ser + participi ^[2]. Als dos propers capítols, veurem que, en llatí, els temps verbals de la veu passiva no es formen exactament de la mateixa manera com ho fem en català.
  
  

NOTES

[1] Val a dir que no totes les oracions passives han de dur complement agent. Es poden produir oracions com ara Unes guineus són caçades, sense fer explícit quin és l'agent de l'acció. De fet, el complement agent és un adjunt del verb passiu: la seva presència no és sempre necessària.

[2]  En aquesta perífrasi, és la forma del verb ser la que ens informa de la persona, temps i mode en què està conjugat el verb passiu. Per exemple: la forma passiva sóc portat està en primera persona singular del present d'indicatiu, igual que el verb sóc; la forma seràs estimada està en segona persona del futur simple d'indicatiu, ja que aquesta és la descripció morfològica del verb seràs; etc.

Com ja saps, els temps d'infectum en el mode indicatiu són el present, el pretèrit imperfet i el futur imperfet; en el subjuntiu, només present i pretèrit imperfet.

L'única diferència en la formació d'aquests temps en activa i en passiva rau en les desinències personals:

Observacions:

• • En la primera persona del singular, la desinència serà -or per als temps que en activa prenen -o, i només una -r per als temps que en activa duen la desinència -m.
  • En tots els temps hi ha dues formes per a la segona persona del singular, que poden ser usades indistintament: una amb desinència -ris, una altra amb desinència -re.

En suma, si coneixes bé la conjugació de la veu activa, no tindràs cap problema per reconèixer i construir les formes passives dels temps d'infectum: tot pràcticament es redueix a reconèixer les desinències passives, perquè la resta dels components de les formes verbals d'infectum són gairebé sempre idèntics ^[1] a les temps actius.

NOTA:

[1] L'única variació en els morfemes temporals-modals es produeix en algunes segones persones del singular Al següents capítols d'aquests apunts, t'oferirem el paradigma sencer dels temps d'infectum de la veu passiva: en aquestes taules marcarem en color groc quan apareguin alguna alteració en relació al morfema de la veu activa.

Pretèrit imperfet d'indicatiu passiu
  

Observacions:

• • La 2a pers. sg. dels verbs de la 1a i 2a conjugació presenten una ĕ davant de la desinència.
  • Els verbs de la conjugació mixta segueixen els paradigmes de la 4a conjugació.

Pretèrit imperfet de subjuntiu passiu
  

L'oració passiva en llatí es construeix de la següent manera:

• El subjecte pacient va en nominatiu (igual que el subjecte de l'oració activa).
  
  
• El complement agent es forma amb:
  • Ablatiu precedit de la preposició  a/ab ^[1] quan es tracta d'una entitat animada (persona o animal).
  • Ablatiu sense preposició quan l'agent és inanimat (una cosa).

Exemples:                     

NOTA:

[1] Aquesta preposició té dues formes. S'usa l'al·lòmorf a quan la paraula que segueix comença per consonant; en canvi, s'empra la variant ab quan el mot següent comença per vocal. La raó d'aquesta variació formal és merament eufònica: la consonant que s'afegeix al final de la preposició serveix per evitar el contacte entre dues vocals (quelcom semblant al que succeeix amb l'article indeterminat de l'anglès a/an o amb algunes conjuncions italianes com e/ed, o/od).

Tingues també en compte que el llatí no té passiva reflexiva. Per tant, qualsevol forma passiva llatina que sigui una tercera persona i no dugui complement agent es pot traduir al català o al castellà bé per una passiva canònica (participi + verb ser) bé per una passiva reflexiva (amb el pronom reflexiu se + verb actiu).

Per exemple, legitur es pot traduir:

• per una passiva canònica: "és llegit"
• o per una passiva reflexiva: "es llegeix".