Repàs de Llatí I (declinacions i conjugacions)
1. FLEXIÓ NOMINAL: les cinc declinacions del substantiu
1.4. Segona declinació
Els substantius de la segona declinació s'organitzen en els següents tipus:
|
Substantius de la 2a declinació |
|
SUBSTANTIUS MASCULINS: 2.1. Nominatiu –us , genitiu –i (tipus dominus –i). 2.2. Nominatiu –er, genitiu –i (tipus invariable: puer –i, tipus variable: ager agri). Nominatiu -ir, genitiu -i (tipus uir uiri). Es declinen igual que puer (invariable).
SUBSTANTIUS NEUTRES: 2.3. Nominatiu –um, genitiu –i (tipus templum –i).
|
2.1. Nominatiu en -us
|
2a DECLINACIÓ: MASCULINS EN -VS Enunciat: domĭnus -i (m): 'senyor' Base: domĭn- |
||
|
Cas |
Singular |
Plural |
|
Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
|
domĭnus domĭne domĭnum domĭni domĭno domĭno |
domĭni domĭni domĭnos dominōrum domĭnis domĭnis [1]
|
Gènere. Els substantius de la 2a declinació en nominatiu -us pertanyen pràcticament tots al gènere masculí. Les excepcions són:
-
-
- Alguns mots femenins, generalment noms d'arbres (pinus -i, f., 'pi'; malus -i, f., 'pomer'; populus -i, f., 'pollancre' [2]) o algun topònim de procedència o tradició grega (com ara Corinthus -i, f., 'Corint'; Aegyptus -i, f., 'Egipte').
- Tres substantius neutres: uulgus –i, n., 'el pople pla'; pelagus –i , n., 'el pèlag, la mar'; uirus –i, n., 'el verí'.
-
Vocatiu singular. Éls substantius de la 2a en -us són l’únic cas en tota la declinació llatina en què un vocatiu no és idèntic al nominatiu [3].
2.2. Nominatiu en -er
Dins d'aquesta categoria cal distingir dos subgrups: mots amb base invariable (tipus puer pueri) i variable (tipus ager agri).
2.2.a. Tipus puer pueri (base invariable)
|
2a DECLINACIÓ: MASCULINS EN -ER INVARIABLE Enunciat: puer -i (m): 'nen; noi' Base: puer- |
||
|
Cas |
Singular |
Plural |
|
Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
|
puer puerum pueri puero puero |
pueri pueros puerōrum pueris pueris |
Com es declinen el mots en -er amb base variable?
- El nominatiu i el vocatiu singular sempre serà tal com el trobem en la primera forma de l'enunciat: a l'exemple, puer [4].
- Aquesta forma, a més, és la base per construir els altres casos: només cal afegir-hi les terminacions que ja hem après en estudiar el tipus dominus -i.
2.2.b. Tipus ager agri (base variable)
|
2a DECLINACIÓ: MASCULINS EN -ER VARIABLE Enunciat: ager agri (m): 'camp' Base: ager- / agr- |
||
|
|
Singular |
Plural |
|
Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
|
ager agrum agri agro agro |
agri agros agrōrum agris agris |
Com es declinen el mots en -er amb base invariable?
- De nou, el nominatiu i el vocatiu singular és tal com el trobem en la primera forma de l'enunciat. Així, per al substantiu ager agri, el nom. i voc. sg. és ager.
- En tots els casos llevat del nominatiu i el vocatiu singular s'usa sempre la base que dóna el genitiu singular, és a dir, la que apareix en la segona forma de l'enunciat un cop se li treu la terminació -i (en l’exemple amunt aportat: ager agri --> base: agr-) [5]. A aquesta base s'afegeixen les terminacions del tipus dominus -i.
Declinació dels substantius de nominatiu en -ir. El masculí Vir uiri [6] (juntament amb els seus derivats: triumuir, duumuir, semiuir [7], etc.) és l’únic substantiu llatí que fa el nominatiu en -ir i el genitiu en –i. La seva declinació és idèntica a la dels noms en -er de base invariable (tipus puer –i): no duu desinència en el nominatiu i vocatiu singular, i la resta de casos prenen les terminacions pròpies dels masculins de la segona declinació [8].
2.3. Neutres: nominatiu en -um
|
2a DECLINACIÓ: NEUTRES Enunciat: templum -i (n): 'temple' Base: templ- |
||
|
|
Singular |
Plural |
|
Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
|
templum templum templi templo templo |
templa templa templōrum templis templis |
Les terminacions del neutre són idèntiques a les del masculí llevat dels tres primers casos (nom., voc. i ac.) del singular i del plural. Al singular, prenen la terminació -um. Al plural, seleccionen una desinència en -a que retrobarem en els neutres de les altres declinacions.
NOTES:
[1] La terminació del datiu i de l’ablatiu plural és compartida pels substantius de la 1a declinació. Ara bé: quan un nom masculí en –us i un de femení en –a tenen la mateixa arrel (per exemple filius i filia, respectivament ‘fill’ i ‘filla`), per evitar confusions sobre el gènere en els casos esmentats, el masculí conserva la terminació -is, mentre que el femení pren una altra terminació (–abus): ‘per als fills i per a les filles’, en datiu plural, es diu filiis et filiabus.
[2] No s’ha de confondre amb el substantiu homògraf masculí populus –i: 'el poble'.
[3] Els substantius de nominatiu acabat en -ius presenten un vocatiu singular particular, amb terminació -i. Així, el vocatiu sing. del nom filius és fili, el de l'antropònim Antonius és Antoni, etc.
[6] Vir en llatí vol dir 'home', en el sentit d'ésser humà mascle, com a antònim de dona. De fet, la paraula 'virilitat' prové del mateix ètim. També trobarem que, en molts textos, uir es pot traduït per 'guerrer', atès que en la mentalitat tradicional romana la guerra era una activitat exclusivament masculina i, en certa mesura, definidora de la masculinitat.
[7] Els dos primers substantius en català es tradueixen per 'triumvir' i 'duumvir'. Semiuir literalment vol dir «mig home» i es feia servir com a sinònim d''efeminat'.