Solucionaris. Recursos, sostenibilitat i creixement.

Activitats: recursos, pantans, amenaces, efecte hivernacle i degradacions

  RECURSOS QUE ESCASSEGEN

 Llegiu el text següent i penseu en les respostes que acompanyarien a les qüestions.

L’aigua és un recurs natural renovable. En efecte, l’aigua dels aqüífers, dels llacs, dels rius i dels embassaments es renova constantment –però de vegades lentament– a través del cicle hidrològic. Anualment aquest cicle deixa uns 9.000 km³ d’aigua disponibles per al consum humà, els quals serien suficients per abastar 20.000 milions de persones. Però aquesta aigua es troba repartida desigualment. Mentre que els països industrialitzats poden arribar a consumir grans quantitats d’aigua potable en activitats com el manteniment de camps de golf, en alguns països en via de desenvolupament la població humana en pateix la manca fins per satisfer les necessitats més bàsiques. El creixement de la població mundial, l’ús cada vegada més gran que es fa de l’aigua i la contaminació (salinització, acidificació, residus orgànics i metalls, etc.) fan que aquest recurs corri el risc d’esdevenir no renovable a efectes pràctics. Això es fa especialment patent en el cas dels aqüífers, on en molts casos el ritme d’extracció és superior al de recàrrega.

MARCER, A., «Recursos que escassegen», Biosfera

1. Què vol dir que l’aigua és un recurs renovable?

2. El problema de l’aigua és particularment greu en països en via de desenvolupament. Comenteu quines conseqüències té aquest fet per a la seva població.

3. Expliqueu quins són els principals usos de l’aigua als països industrialitzats.

4. Esmenteu tres possibles solucions a la gestió dels recursos hídrics a escala mundial.

 

Exercici 2 

RIUS I CIUTATS: AMENACES I POTENCIALITATS

Llegiu el text següent i i penseu en les respostes que acompanyarien a les qüestions.

Els rius comporten recursos i, també, a la vegada, riscos. Particularment, els centres urbans que han crescut prop dels rius poden sofrir seriosos problemes derivats de les inundacions, com passa a Florència i Venècia, o a Londres abans de la construcció de la barrera del Tàmesi. En molts casos aquests problemes d’inundacions són causats per una ocupació poc adequada del sòl urbà que envolta les àrees fluvials. Normalment aquest creixement ha estat el resultat d’un intent de recollir els beneficis que proporcionen els recursos de les localitats fluvials, planes i accessibles, sense tenir en compte els possibles costos que això pot comportar per a aquestes localitats. De fet, els danys causats per les inundacions són un «impost natural» sobre aquesta ocupació poc recomanable. [...]

Una altra amenaça per a les localitzacions fluvials és la derivada de la contaminació dels rius. Aquesta contaminació és normalment el resultat de l’abocament riu avall de residus urbans i industrials dels centres urbans. Si aquesta pol·lució coincideix amb nivells baixos de dilució dels residus, llavors això pot comportar problemes de contaminació. [...] Aquest és un tret comú a molts països del Tercer Món (per exemple, Bangkok), on el ritme de desenvolupament urbà, provocat per la immigració incontrolada de les àrees rurals, ha superat la capacitat de la nació per fer front econòmicament a la infraestructura necessària per al tractament i l’eliminació dels residus.

 

PENNING-ROWSELL, E. C., «Rius i ciutats: amenaces i potencialitats» Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 31, 1997

 

1. Enumereu els riscos que comporta, segons el text, la localització fluvial dels centres urbans.

2. Indiqueu les causes, segons el text, dels riscos que comporta la localització fluvial dels centres urbans.

3. Enumereu tres tipus de riscos naturals associats a la localització dels assentaments humans, a part dels esmentats en el text. Indiqueu zones del món on cada un d’aquests tres tipus de riscos naturals es produeixi freqüentment. [1 punt]

4. Argumenteu de quina manera es poden prevenir els riscos naturals que heu esmentat en la pregunta anterior.

 

EXERCICI 3

Analitzeu el mapa següent i penseu en les respostes que acompanyarien a les qüestions.

PANTANS I CENTRALS ELÈCTRIQUES (1995)

 

 

 

1. Descriviu la informació que us proporciona el mapa i indiqueu la desigual distribució de la producció d’energia elèctrica a Catalunya.

2. Expliqueu la relació entre la xarxa fluvial i la producció d'energia hidroelèctrica. 

3. Exposeu la diferent problemàtica ambiental que suposa la producció d'energia per mitjà de combustibles fòssils i per mitjà dels recursos hídrics.

Exercici 4.

Analitzeu el quadre i penseu en les respostes que acompanyarien a les qüestions.

CRISIS ECOLÒGIQUES GLOBALS. EFECTE HIVERNACLE MON

POSICIÓ D’ALGUNS PAÏSOS SEGONS EL SEU ÍNDEX DE L’EFECTE HIVERNACLE

 Font: LE BRAS, H., Los límites del planeta

1. Segons el que mostra el gràfic, quina relació creieu que hi ha entre el nivell de renda d’un país i l’emissió de gasos que causen l’efecte hivernacle?

2. Esmenteu tots els països amb un nivell de renda inferior al del Japó i amb una emissió superior de gasos que causen l’efecte hivernacle per habitant.

3. Raoneu i justifiqueu, a partir de les dades del gràfic, si podem distingir entre països desenvolupats i subdesenvolupats pel que fa a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i quina deu ser la causa d’aquesta diferenciació.

4. Descriviu dos problemes ecològics actuals que afectin el planeta de manera global. Expliqueu-ne les conseqüències.

Exercici 5.

 

                              LA DEGRADACIÓ MARINA

 

Llegiu el text i penseu en les respostes que acompanyarien a les qüestions.

 

El mar ha estat considerat des de sempre com quelcom il·limitat, com un pou sense fons capaç de rebre, sense perill, les deixalles de tota la humanitat. En certa manera ho ha estat fent sempre, però darrerament s’ha fet evident que la capacitat del mar és finita i que ja li comença a fer mal allò que li arriba des dels continents.

 Des del punt de vista oceanogràfic, la mar Mediterrània ha estat considerada com un model dels oceans mundials. També ho és pel que fa a la degradació produïda per la humanitat, però en aquest cas a una escala molt superior: la població que habita a les costes de la Mediterrània és molt nombrosa i, a més, està en creixement. També ho està el trànsit de mercaderies de tota mena per les seves aigües i l’explotació directa a través de la pesca.

Al litoral català una de les activitats humanes que produeix una alteració del medi més important és el turisme: hotels, urbanitzacions, ports esportius, parcs aquàtics i altres serveis associats al lleure i l’oci han augmentat de forma extraordinària i constant en les darreres dècades. Gairebé sempre es tracta de serveis consumidors de recursos valuosos com el paisatge o les comunitats biològiques tant costaneres com aquàtiques.

Font: Reelaboració a partir de fonts diverses

1. Identifiqueu les idees principals del text.

2. Expliqueu quins són els principals factors que contribueixen a la degradació del Mediterrani i plantegeu possibles mesures que es podrien aplicar per garantir la sostenibilitat al litoral català.

3. Expliqueu breument el concepte de desenvolupament sostenible i les principals característiques de l’ impacte ambiental produïdes en el medi físic per les activitats agràries i industrials.

        

 

 

 

Fitxer