Explicacions de les formes subratllades:

• 1a conjugació: amo (1a sing.: no apareix la vocal del tema –a (ha desaparegut per contracció amb la vocal o de la desinència: *amao > amo).
  
  
• 3a conjugació: per a aquelles persones la desinència de les quals comença en consonant, s’insereix una vocal de recolzament entre aquesta consonant i la consonant final del tema. La vocal de recolzament és una –i– en la 2a i 3a pers. del singular i en la 1a i 2a del plural, i una –u– en la 3a pers. del plural: leg-(i)s, leg-(i)t, leg-(i)mus, leg-(i)tis, leg-(u)nt.
  
  
• 4a conjugació: En la 3a persona del plural apareix una vocal de suport –u– entre el tema i la desinència: audi-(u)nt. En aquesta ocasió no s’introdueix perquè calgui una vocal que faciliti la pronunciació, sinó per analogia o imitació de la desinència de 3a pers. pl. dels verbs de la 3a conjugació.
  
  
• Verb sum: En el present d’indicatiu alterna entre dues arrels: su- davant de les desinències que comencen amb una consonant nasal (m/n); es- en els altres casos.
  
  

Recorda que els verbs de la conjugació mixta per conjugar aquest temps aparentment segueixen els paradigmes de la 4a declinació. L’única diferència rau en la pronúncia de la 1a i 2a persona del plural, que són formes esdrúixoles: capĭmus i capĭtis.

 Com conjugar el present d'indicatiu?

A partir d'aquí, per conjugar qualsevol verb regular, l'únic que has de fer és:

a) identificar “l'arrel de present” (de la primera forma de l’enunciat, tot el que hi ha abans de l’última consonant).

b) veure a quina conjugació pertany el verb

c) ajuntar a l'arrel la terminació (al quadre de dalt, en lletra negreta) que li correspon per la seva conjugació.

 

 Posem-ne un exemple. Per conjugar el present del verb laudo laudaui laudatum (1): 'lloar':

a) “l'arrel de present”: laud-

b) pertany a la 1a conjugació (com ens indica el número entre parèntesis),

c) les sis persones del present seran laudo, laudas, laudat, laudamus, laudatis, laudant.