Poemes

El meu somni familiar

Tinc sovint aquest somni estrany i penetrant

d'una desconeguda que estimo i que m'estima,

i que no és, cada volta, ni ben bé la mateixa

ni ben bé una altra dona, i m'estima, em comprèn.

~

I perquè em comprèn, el meu cor, transparent

per a ella només, deixa d'ésser un problema,

per a ella només, i el meu front humitós,

solament ella sap refrescar-lo, plorant.

~

És bruna o bé pèl-roja?, rossa, potser? –Ho ignoro.

Recordo que el seu nom és tan dolç i sonor

com els de les amades que la Vida exilià.

~

El seu esguard evoca l'esguard de les estàtues,

i la seva veu greu, llunyana i suau, té

la inflexió de veus preades que han callat.

~

Traducció de Joan Peña

(Poesia francesas. Barcelona: Edicions 62, 1985, MOLU 44, p. 362)