Poemes

L'albatros

~

Sovint, per esbargir-se, els homes d'equipatge

capturen uns albatros, magnes ocells marins,

que, indolents companyons, segueixen el viatge

de la nau que s'esmuny sobre els avencs salins.

~

Tot just entaforats en la insòlita escena,

aquests reis de l'atzur, maldestres i porucs, 

per la coberta es mouen arrosegant amb pena

les seves ales blanques a tall de rems feixucs.

~

L'alat viatger amb cara tan inepta i adusta!

Tan bell adés i, ara, risible, lleig i moix!

L'un excita el seu bec amb la pipa de fusta,

l'altre un alacaigut imita fent-se el coix!

~

El Poeta és semblant al rei de les altures,

veí de la tempesta, ni dels arquers fa cas;

exiliat en terra i blanc de les censures,

les ales de gegant van destorbant-li el pas.

Traducció de Xavier Benguerel

(Poesía francesa, Bacelona: Edicions 62, 1985, MOLU 44, p.33)