Poemes

Do del poema

Jo t'ofreno l'infant d'aquesta matinada!

Negra, amb l'ala sagnant, pàl·lida, desplomada,

pel vas cremat on l'or entre encens resplendeix

i pel vidre glaçat que encara s'entristeix,

l'aurora es llança sobre el llum angelical.

Palmes! Quan ella mostra aquest fuit desigual

al pare que un somriure enemic assajava,

l'estèril solitud s'ha estremit tota blava.

Oh gronxadora, amb el teu fill i la innocència

dels teus peus freds, acull una horrible presència:

i fent veu de viola i clavecí, amb el dit

emmustigat i dolç, t'espremeràs el pit

d'on s'escola en blancor sibil·lina la dona

per als llavis que sols l'atzur verge esperona?

~

Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia

(Vint-i-cinc poemes. Barcelona: Quaderns Crema, 1986)