Poemes
3. Christina Rossetti
Cançó
Amor, quan jo ja sigui morta no em cantis planys, soliu; no em plantis roses al capçal ni un xiperet ombriu: ~ sigue'm, a sobre, l'herba fresca de rou i pluja humida; i si llavors et plau, recorda, i si així et plau, oblida. ~ Jo ja no percebré les ombres, no advertiré el plugim, no sentiré del rossinyol aquell lament sublim: ~ i somiant en el capvespre que no segueix cap nit, pot ser, qui sap, que jo recordi, pot ser que em torni oblit. ~ Traducció de Miquel Desclot |