Poemes
1. Charles Baudelaire
L'albatros ~ Sovint, per esbargir-se, els homes d'equipatge capturen uns albatros, magnes ocells marins, que, indolents companyons, segueixen el viatge de la nau que s'esmuny sobre els avencs salins. ~ Tot just entaforats en la insòlita escena, aquests reis de l'atzur, maldestres i porucs, per la coberta es mouen arrosegant amb pena les seves ales blanques a tall de rems feixucs. ~ L'alat viatger amb cara tan inepta i adusta! Tan bell adés i, ara, risible, lleig i moix! L'un excita el seu bec amb la pipa de fusta, l'altre un alacaigut imita fent-se el coix! ~ El Poeta és semblant al rei de les altures, veí de la tempesta, ni dels arquers fa cas; exiliat en terra i blanc de les censures, les ales de gegant van destorbant-li el pas.
Traducció de Xavier Benguerel (Poesía francesa, Bacelona: Edicions 62, 1985, MOLU 44, p.33) |