El simbolisme

Paul Verlaine (Metz, 1844 - París, 1896) i Arthur Rimbaud (Charleville, 1854 - Marsella, 1892) van seguir el simbolisme polivalent de Baudelaire. Per a ells, el simbolisme era tan ampli i polivalent com les persones mateixes; afirmaven que els símbols no són absoluts sinó personals i particulars. No volen escriure per a un públic burgès i acomodat i, com a resultat, es converteixen en "poetes maleïts", expressió encunyada per primer cop pel mateix Verlaine. Defensen l'art per l'art i no els importa que els comprin o els deixin de comprar les obres.

Com els altres simbolistes, es van caracteritzar per la recerca de la perfecció en la forma i l'obsessió per la bellesa. Preferien la metàfora molt per sobre de la comparació i recorrien a la sinestèsia com a figura retòrica el poder de la qual podia arribar molt lluny a l'hora de transmetre sensacions que arribin a les emocions.

El compromís amb el seu art i els seus ideals antiburgesos van dur Verlaine a trencar el seu matrimoni a favor de la seva relació amb Rimbaud. La relació entre aquests dos poetes fou molt intensa, fins el punt que Verlaine arribà a disparar Rimbaud quan aquest pretenia deixar-lo. Si bé va gaudir de gran prestigi entre els ambients literaris, el final de la seva vida estigué marcat per la pobresa i la marginació. Els seus dos primers llibres, Poemes saturnians i Festes galants, tenen un fort ressò de Baudelaire al mateix temps que mostren trets totalment individuals. Els poemes presenten gran abundància de recursos tècnics i un immens rigor lingüístic. Verlaine buscava amb la seva obra acostar-se a la sonoritat musical acostant-se a la idea de melodia mitjançant els ritmes o recursos com l'al·literació. En els llibres que escrigué quan ja havia conegut Rimbaud, hi fa aparició una nova veu poètica que reflecteix els trasbalsos morals que experimenta. Les seva grans obres de plenitud són Jadis et Naguère i el llibre de prosa poètica Poetes maleïts.

Rimbaud, al seu torn, fou un adolescent rebel i precoç de personalitat molt forta. En la seva obra hi destaquen les idees de la il·luminació i la visió, que anticipen el surrealisme. A la seva obra Una temporada a l'infern (1873) experimenta amb la prosa poètica tal com ja va fer Baudelaire i a Il·luminacions (1874) va barrejar prosa poètica i vers lliure. La poesia de Rimbaud és menys simbolista que la dels seus predecessors i hi introdueix temes originals com l'adolescència tempestuosa plena de tensions i desequilibris.

A la pel·lícula Rimbaud Verlaine (a Espanya coneguda com Vidas al límite) de 1995, que tracta sobre la intensa relació d'aquests dos poetes, l'actor Leonardo di Caprio interpreta un Rimbaud adolescent, mentre que Verlaine és interpretat per l'actor David Thewlis. En podeu veure el trailer fent click aquí.