Hamlet, de William Shakespeare

Hamlet

Protagonista de l'obra, príncep de Dinamarca, nebot del rei Claudi, que ha usurpat el tron del seu germà, el difunt rei Hamlet. L'obra comença amb un Hamlet molt afectat i deprimit per la mort del seu pare, i indignat pel fet que la resta de personatges de la cort i, en especial, la seva mare, la reina Gertrud, no mantenen el dol que la mort del seu pare, a parer seu, exigiria.

Des del moment en què se li apareix l'espectre del seu pare i li encarrega la missió de venjar la seva mort amb la mort de Claudi, Hamlet inicia la seva estratègia consistent a fer-se passar per boig o dement davant de tots els personatges menys del seu fidel amic Horaci. Hamlet duu a terme amb tant de zel aquest pla, que hi ha moments que fins i tot el lector/espectador mateix, conscient que en un principi es tractava d'una estratègia intencionada, pot arribar a dubtar, en certs moments, si Hamlet no s'ha acabat tornant boig de veritat. Aquest dubte de l'espectador és un reflex del dubte del propi personatge, i és que Hamlet es caracteritza per aquest tret: el dubte. Hamlet no és un personatge d'acció, sinó un home de reflexió, un estudiant: necessita estar segur, per exemple, que l'espectre no l'ha enganyat i ordeix un enginyós estratagema per fer que Claudi es retrati com a culpable. Un cop té la seguretat que el seu oncle és del tot culpable, es decideix a perpetrar la seva venjança, però més d'un cop l'aplaça per un o altre motiu, fins que la duu a terme en el desenllaç de l'obra.

Laurence Olivier en el paper de Hamlet, a la pel·lícula homònima de 1948.

Rei Claudi

És l'antagonista de l'obra, germà del difunt rei Hamlet. Claudi, després de provocar la mort del seu germà, es casa amb la reina Gertrudis i es converteix en rei de Dinamarca. Al principi de l'obra, se'ns n'ofereix una imatge de rei responsable capaç de gestionar i neutralitzar l'amenaça militar noruega i la depressió de Hamlet.

L'aparició de l'espectre del difunt rei Hamlet descobreix a l'espectador la vertadera naturalesa de Claudi. A mesura que l'obra avança, el personatge utilitza cada vegada mètodes més vils, que van des de l'espionatge i la mentida, a l'assassinat. El tret principal que el caracteritza és l'ambició desmesurada. El que el preocupa no és un sentiment de culpa pels actes innobles que ha comès, sinó que aquests actes puguin sortir a la llum.

Moment en què Hamlet troba el rei Claudi resant, però es conté de matar-lo.

Reina Gertrudis

Mare de Hamlet i reina de Dinamarca. La seva relació amb Hamlet és turbulenta, ja que aquest no li perdona que s'hagi casat amb Claudi, l'assassí del seu pare. Hamlet li retreu que el seu dol pel difunt marit fos escàs i breu i es casés massa ràpidament amb Claudi.

És un personatge carregat d'ambigüitat i no queda clar fins quin punt és conscient de la corrupció que s'ha instal·lat a la cort reial danesa. Les seves últimes paraules abans de morir mostren afecte pel seu fill i no confessa cap pecat, amb la qual cosa se suggereix la ingenuïtat del personatge. Alguns dels seus diàlegs al llarg de l'obra, però, poden donar la sensació que la reina és, d'alguna manera, còmplice de l'assassinat del pare de Hamlet.

L'actriu Glenn Close en el paper de reina Gertrud.

Poloni

Conseller en cap del rei i pare de Laertes i d'Ofèlia. Complaent i adulador amb el rei, es caracteritza per afirmar amb gran vehemència i convicció judicis que acaben sent falsos. És blanc de les burles i el menyspreu de Hamlet, a mans del qual acaba morint mentre l'espia per ordre del rei des de darrere d'una cortina. S'esforça per mantenir la seva posició i popularitat a bon resguard i amaga els seus plans d'ascensió social. Se'l caracteritza com la típica figura renaixentista del “nou home” que presta gran atenció a les aparences i la cortesia.

Hamlet retira la cortina i s'adona que ha matat Poloni.

Ofèlia

Filla de Poloni i germana de Laertes. Forma part de l'elit cortesana de Dinamarca i és presentada com una possible futura esposa de Hamlet, si bé al principi de l'obra, el seu germà Laertes l'adverteix que la seva posició social no és prou alta com per aspirar a un matrimoni amb Hamlet. És obedient i, malgrat l'amor que sent per Hamlet, fa cas de les advertències del seu germà i les ordres del seu pare perquè se n'aparti. Poloni arriba a creure, erròniament, que la bogeria de Hamlet està causada per la separació dels dos amants que ell ha provocat. Després de la mort del seu pare, Ofèlia es torna boja i parla en forma d'endevinalles i rimes. La seva mort és confusa i, mentre la reina Gertrudis l'anuncia dient que ha caigut al riu per culpa d'una branca que s'ha trencat, un sagristà al cementiri sosté que es tracta d'un suïcidi.

Ophelia, d'Alexandre Cabanel, 1883. Ofèlia al moment de caure, o llençar-se, al riu.

Laertes

Fill de Poloni i germà d'Ofèlia. És un jove de caràcter fort, segur de sí mateix i impulsiu. Després de partir cap a França, torna a la cort danesa en assabentar-se de la mort del seu pare. Ajudat i manipulat pel rei, cercarà batre's amb Hamlet a qui, en l'escena final, matarà amb una espasa enverinada per tal de venjar les morts del pare i la seva germana de les quals considera Hamlet únic responsable.

Duel entre Laertes i Hamlet de la pel·lícula de Kenneth Branagh (1996).

Horaci

Amic fidel de Hamlet, sense cap posició específica a la cort. És a ell a qui Hamlet revela tots els seus plans. Horaci manté en secret l'aparició de l'espectre del difunt rei Hamlet i les intencions de Hamlet de fer-se passar per boig, tot conspirant amb ell per a provar la culpabilitat de Claudi mitjançant la companyia d'actors que interpretaran L'Assassinat de Gonzago. Al final de l'obra, Horaci està disposat a beure's la beguda enverinada que el rei havia reservat per a Hamlet i acompanyar el seu amic en la mort, però Hamlet li demana que es mantingui viu per tal que pugui explicar la veritat de la seva història.

Moment d'una representació de Hamlet en què Horaci sosté Hamlet, moribund.

Rosencrantz i Guildenstern

Amics de la infància de Hamlet a qui el rei Claudi fa cridar per tal que, si poden, descobreixin la causa de la bogeria de Hamlet. Són dels pocs personatges de l'obra que tenen noms danesos en comptes de clàssics. Obeeixen amb diligència les ordres de Claudi per la qual cosa Hamlet se'n distancia, tot i donar-los la benvinguda com a grans amics, i els acaba considerant traïdors. Donat que són agents de la corrupció que s'ha apoderat de la cort, Hamlet orquestra també la seva venjança contra seu fent-los portar, inconscients, una carta al rei d'Anglaterra on se li demana que els mati.

Moment en què Rosencrantz i Guildenstern es presenten davant dels reis i el conseller Poloni.