Hamlet, de William Shakespeare

Hamlet és una tragèdia en cinc actes que en alguns aspectes s'allunya notablement dels preceptes aristotèl·lics sobre la tragèdia que en l'època de Shakespeare era d'esperar que seguissin les obres teatrals. Segons Aristòtil, una obra dramàtica s'ha de centrar en l'acció, no en els personatges. A Hamlet, per contra, hi abunden els soliloquis (és a dir, els monòlegs) de manera excepcional. Això genera una notable quantitat de pauses que interrompen l'acció per tal que l'heroi s'esplaï expressant els seus sentiments, elaborant una estratègia o especulant sobre la condició humana.

L'obra és plena de moments discontinus i irregulars pel que fa a l'acció. En diverses escenes, Hamlet es mostra decidit a donar mort al seu oncle, el rei Claudi, però quan a l'escena següent aquest apareix, l'heroi es mostra precabut i es conté. Els estudiosos debaten si aquestes contradiccions són errors o, per contra, mecanismes amb els quals l'autor potencia els temes de la confusió i la dualitat.

Hamlet conté un dels recursos preferits de Shakespeare: l'obra dins l'obra. Es tracta d'un recurs, també present, per exemple, a Somni d'una nit d'estiu, consistent a fer que s'interpreti una obra dins la pròpia obra. Això succeeix quan Hamlet demana a un grup d'actors que interpreti l'obra L'assassinat de Gonzago, per tal que l'acció i els personatges d'aquesta obra reflecteixin l'assassinat del seu propi pare i així, observant la reacció de Claudi en veure l'obra, arribar a la certesa que el que l'espectre del seu pare li havia revelat era cert.

Moment d'una representació teatral de Hamlet en què la companyia d'actors representa davant dels reis, per ordre de Hamlet, L'assassinat de Gonzago.

Pel que fa al llenguatge de l'obra, en la seva majoria es tracta de llenguatge cortesà, que es caracteritza per ser elaborat i per un discurs de tipus enginyós, tal com recomanava el manual del Renaixement El cortesà escrit per Baldassare Castiglione. El llenguatge de Hamlet, el rei i d'Ofèlia és ric i abundant en figures retòriques, mentre que el d'Horaci, els guardes i els enterramorts és més senzill.

Si bé Claudi, el rei, fa ús del solemne plural majèstatic (consistent a utilitzar la primera persona del plural en comptes de la del singular), així com de l'anàfora i la metàfora, el llenguatge de Hamlet és el més elevat i retòric. Utilitza metàfores molt treballades i figures retòriques com l'esticomítia, l'anàfora, la paronomàsia o l'hendíadis, així com endevinalles, refranys i afirmacions paradoxals. Aquestes figures van encaminades a potenciar l'ambigüetat del llenguatge de Hamlet per tal que, al mateix temps que amaga els seus sentiments, també els doni a conèixer de manera enigmàtica.