Hamlet, de William Shakespeare

Les característiques de les tragèdies en la literatura teatral anglesa d'aquest període estan estretament lligades amb les de la tragèdia grega que vam estudiar al Lliurament 1 (podeu repassar el recurs La tragèdia grega). Així doncs, la tragèdia és una història de patiment excepcional i de calamitat que, en última instància i molt sovint, condueix a la mort de l'heroi. L'heroi tràgic és un home d'alt rang social i un individu de qualitats extraordinàries, però no és perfecte, sinó que també té els seus defectes, que sovint el fan entrar en conflicte amb si mateix. Les històries d'aquests herois són vistes com a representatives de la condició humana.

Il·lustració que representa l'escena final de l'obra, amb les morts de Hamlet, Laertes, el rei Claudi i la reina Gertrud.

L'univers tràgic de Shakespeare està governat per una moral metafísica o transcendental. Les seves tragèdies acaben, després d'una convulsió massiva, amb un retorn a l'harmonia. Al final, la grandesa, integritat i dignitat de l'heroi són posades a prova i revelades a través del seu seu sofriment i mort, els quals l'ennobleixen i fins i tot redimeixen, despertant així en el lector/espectador les emocions tràgiques del propi heroi.

L'objectiu de la tragèdia és fer-nos reconciliar amb el dolor i el patiment vistos com a universals i inevitables i proveir-nos d'una experiència netejadora i terapèutica per a l'ànima, és a dir, la catarsi. El rol de l'espectador consisteix a sentir compassió i acceptar la necessitat del patiment. La catarsi o purificació crea en el lector/espectador el sentiment de reconciliació amb la societat.