La literatura del Renaixement

La repercussió en la literatura

La caracterització general exposada sobre el Renaixement repercuteix de forma determinant en la literatura.

Així, doncs:

1. La reivindicació de la literatura grecollatina porta a una nova lectura dels clàssics, es recupera la mitologia, s'estudien les llengües clàssiques (llatí i grec), se n'imiten els autors i se'n fan traduccions. La Poètica d'Aristòtil o l'Ars poetica d'Horaci són considerats tractats de referència literària.

2. El teatre es veurà fortament influït per Aristòtil que és el referent principal. A partir de la seva Poètica s'hi distingeixen els gèneres de la tragèdia (estil elevat) i la comèdia (estil baix). S'hi estableix les unitats de lloc, temps i acció. Allò que es representa ha de ser creïble, ha d'imitar la realitat, per tant l'acció d'una obra s'ha de desenvolupar al llarg d'un dia (unitat de temps) i en un sol lloc (unitat d'espai). 

3. La poesia, al seu torn, recupera els tòpics de la literatura clàssica al voltant d'una naturalesa idealitzada (locus amoenus, carpe diem, ubi sunt), i es recupera la teoria de les idees de Plató, que propugnava la supremacia de les idees de bé i bellesa. També es reediten gèneres clàssics com ara l'èpica (Os Lusíades, de Camôes, Orland furiós, d'Ariosto, El paradís perdut, de Milton...) o la tragèdia i la comèdia (Shakespeare, Marlowe, Lope de Vega...).

4. Pel que fa a la novel·la, el predomini de la novel·la sentimental i pastoril s'amplia amb l'aparició de la novel·la picaresca (per exemple, Lazarillo de Tormes) o amb la novel·la satírica, que parodia la realitat o, com en el cas del Don Quijote de la Mancha, el gènere de la novel·la de cavalleries, tant coneguda i exitosa en l'època medieval. Constitueixen els precedents de la novel·la realista del segle XIX.

5. L'aparició de l'assaig. Un altre gènere que es recupera és la prosa erudita i de pensament porta a l'aparició d'un nou gènere: l'assaig, sobretot de la mà de Michel Eyquem de Montaigne (1533-1592). Montaigne va ser educat en els principis humanistes. Aprèn a ser tolerant i prudent, respectuós i, alhora, independent i escèptic. Tots aquests elements són la base dels seus assaigs, base de l'evolució del gènere en els segles posteriors. Montaigne dialoga amb els autors clàssics que llegeix constantment (plató, Epicur, Sèneca, Lucreci...) i també amb els moderns. Maquiavel, en primer terme,  per argumentar i desenvolupar les seves idees a partir dels autors que l'han precedit. Mostra de com creuen els humanistes que ha d'avançar el pensament: a partir de llegir i valorar tot el que s'ha escrit anteriorment i prendre posició des del respecte dels altres.

Montaigne s'ha de considerar ja un autor modern que interessa. Constantment es reediten en diverses llengües els tres volums dels seus Essais.

6. També es recupera el gènere clàssic del diàleg, que en l'antiguitat fou representatiu de diversos autors, com ara el mateix Plató.

Les llengües vulgars, les llengües romàniques, eslaves, germàniques

Tot i que l'interès classicista de l'època reserva al llatí un lloc privilegiat com a llengua mater d'Europa, les llengües vulgars, que havien fet la seva primera aparició literària durant l'època medieval, s'acaben de consolidar també com a llengües de cultura.

La música

També cal apuntar que la música viu una autèntica revolució en el renaixement. Per primer cop es desenvolupa la polifonia, davant la música monòdica, tant de l'època clàssica com medieval, com hem pogut sentir en estudiar els trobadors.