La literatura del Renaixement

S'anomena Renaixement el període històric i cultural que es produeix a Europa entre principis del segle XVI i fins a mitjan segle XVII, tot i que en alguns territoris s'avança o s'endarrereix. El Renaixement s'inicia a les ciutats-estats d'Itàlia, en l'anomenat Humanisme, representat per les actituds vitals i l'obra de Dante, Petrarca i Boccaccio. Es produeixen canvis profunds en la societat que possibiliten el desenvolupament de les arts i de la ciència. Significa la superació de l'immobilisme medieval i de la visió teocèntrica del món.

Volen crear una nova civilització dinàmica que valora l'harmonia entre la humanitat i la natura, que és vista de forma idíl·lica, en harmonia, equilibri i serenitat. És l'època dels grans pintors: Michelangelo, Leonardo da Vinci, Rafael, Botticelli i molts d'altres.

L'home al centre del món

Un dels aspectes que caracteritza el Renaixement és la revaloració de l'antiguitat clàssica grecollatina (que "re-neix") en contraposició a l'edat mitjana que consideren un període bàrbar i decadent. D'aquí el seu interès per allunyar-se del concepte medieval del món, centrat en Déu i impregnat de la doctrina teocèntrica, i per situar l'home, en el centre del relat. Parlem, doncs, d'un nou humanisme antropocentrista. Sorgeix un enfocament positiu de la vida i es valora el món de les sensacions i la percepció dels sentits, que l'escolàstica medieval rebutjava o castigava. D'altra banda, neix una gran curiositat  científica en totes les branques del saber que es basa en la voluntat d'entendre i analitzar el món a través de la raó, en contrast amb les creences i llegendes pròpies de l'edat mitjana.

Canvis polítics i econòmics: monarquies autoritàries

L'antic sistema feudal que caracteritza l'època anterior dona pas als estats moderns basats en monarquies autoritàries en les quals la figura del rei assoleix una preponderància total, en detriment del poder dels nobles; o el despotisme il·lustrat d'alguns monarques ja en el segle XVIII.

També es posen les bases que més endavant permetran el naixement de l'economia capitalista: el poder econòmic ja no depèn de la terra, sinó dels diners. La possessió de diners permetrà l'ascens social. És per això que la incipient classe social de la burgesia es consolida, i s'acosta a la noblesa mitjançant la compra de títols nobiliaris. D'altra banda, l'establiment colonial dels grans estats-imperis (Espanya, França o Gran Bretanya) a les terres americanes (el descobriment d'Amèrica) esdevé una gran  font d'ingressos: l'or d'Amèrica, que enriqueix ràpidament les noves nacions, encara que també és la raó principal de conflictes entre elles, sobretot per tenir el control de les noves rutes comercials.

La impremta

Cal destacar un fet ben important per a la cultura: la invenció de la impremta al segle XIV per part de Gutenberg que va permetre incrementar el nombre de llibres publicats i abaratir-ne les despeses de publicació. Això va promoure com mai abans la difusió de les idees i la cultura i va fer créixer el nombre de lectors i d'escriptors, tot despertant els recels del poder civil i religiós. Per primera vegada es pot parlar d'una cultura general europea.

La lluita entre el poder d'estat i el de l'Església: la contrareforma

El nou punt de vista humanista posa en dubte el poder de l'Església i això acabarà provocant una escissió dins el cristianisme entre catòlics i protestants. La reforma protestant parteix de les tesis de Martí Luter i s'acaba traduint en tres corrents principals: luteranisme, calvinisme i anabaptisme. Per la seva banda, i com a contrapartida, l'Església catòlica iniciarà el moviment de la contrareforma. Amb la Contrareforma o reforma catòlica, l'Església pren l'art com un mitjà per transmetre la doctrina a ultramar. També es crea la Inquisició, fruit del Concili de Trento (1545-1563), instrument de trist record per implantar el poder de l'Església i neutralitzar qualsevol dissidència. La contrareforma vetllava per la "puresa" del pensament catòlic a còpia de condemnar determinades idees, que anomenen "heretgies" i en perseguia tota desviació; i així condemnava llibres o els cremava; va ser la raó per expulsar els jueus o perseguir científics, alquimistes, bruixes... La posició de l'Església generà processos i tortures terribles, i es va posar en contra dels avenços científics si negaven o replicaven alguns dels anomenats "dogmes" de la fe catòlica. La cultura estava perseguida i es practicava la censura. Un del casos més il·lustratius va ser la condemna de Galileu en afirmar que la terra es movia al voltant del sol, en lloc de ser el centre de l'univers, immòbil, com defensava l'Església.

Consulteu també la informació que trobareu a la pàgina de Lletra