Antologia de poemes: trobadors, Dante, Petrarca, March

Estat ai en greu cossirier

Estat ai en greu cossirier
per un cavallier qu’ai agut,
e vuoil sia totz temps saubut
cum ieu l’ai amat a sobrier;
ara vei qu’ieu sui trahida
car ieu non li donei m’amor
don ai estat en gran error
en lieig e quand sui vestida.

Ben volria mon cavallier
tener un ser en mos bratz nut,
qu’el s’en tengra per ereubut
sol qu’a lui fezes cosseillier;
car plus m’en sui abellida
no fetz Floris de Blanchaflor:
ieu l’autrei mon cor e m’amor
mon sen, mos huoills e ma vida.

Bels amics avinens e bos,
cora.us tenrai en mon poder?
e que jagues ab vos un ser
e qu’ie.us des un bais amoros;
sapchatz, gran talen n’auria
qu’ie·us tengues en luoc del marit,
ab so que m’aguessetz plevit
de far tot so qu qu’ieu volria.

Tinc un desfici, ai, inclement

Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m’ha servit.
Massa l’he amat, m’ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que soc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!

Quan us tindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.