Antologia de poemes: trobadors, Dante, Petrarca, March
|
Safo de Lesbos: Carta a Afrodita Afrodita immortal, de tron riquíssim, que trenes fraus, filla de Zeus, et prego que ni amb ànsies ni amb basques, augusta l'ànim no em domis, ans vine aquí, car ja abans de vegades m'oïres lluny la veu i em vas atendre, l'auri casal del pare abandonares, vas junyir el carro i em vas venir, ocells bonics et duien rabents damunt la terra negra; llesta l'ala els vogia, i des del cel, per l'aire van venir a l'acte. I tu llavors, dea feliç -el rostre et somreia, immortal-em preguntares per què patia, altre cop a cridar-te el que va moure'm, i més que res què és el que vull que ocorri al meu esperit boig: "¿Qui ha de dur-te la Persuasió, que et sigui amic? Oh Safo, ¿qui et fa l'ofensa? Si fuig de tu, prompte et vindrà darrere, si no et pren dons, t'obsequiarà, si ara no et vol, ben prest haurà, fins si et recava, d'enamorar-se't". Vine'm, doncs, ara i de les cruels penes solta'm allò que el cor grua que em passi acompleix-m'ho, i sigues-me tu mateixa sempre aliada. Traducció de Manuel Balasch. Obra completa. Barcelona, eds. 62, 1973. _______________________________________________
|
1. Bernart de Ventadorn
El trobador Bernart de Ventadorn (Ventadorn, Llemosí, ...1147-1170...)
Bernart de Ventadorn està considerat un dels millors trobadors de la cançó lírica trobadoresca. Tot i ser de classe baixa, va obtenir el reconeixement de l'aristocràcia feudal del segle XII. Els cançoners, els reculls que donen notícia de les "vides" dels trobadors, expliquen que havia nascut al castell de Ventadorn, al Llemosí (Provença), fill d'un servent de la casa, i que era forner. Els seus dots naturals per a la composició i el cant, el van afavorir i el vescomte de Ventadorn, el seu senyor i mestre, que també era trobador, el va protegir i li va donar honors.
Segons explica la seva "vida", escrita al segle XIII i que conté elements llegendaris, va servir a dues dames. L'esquema segueix l'estructura de l'amor cortès: el trobador s'enamora d'una dama casada i rica (la midons), i ella d'ell fins que el marit (el gilós en l'estructura de la cançó) se n'adona i els separa. La cançó trobadoresca canta aquest amor per la dama, la midons, i el conflicte que es produeix en ser casada. Pot tenir diferents finals, en algun cas tràgic, com és la "llegenda del cor menjat".
La vida de Bernart de Ventadorn explica que va viure un gran amor amb la muller del vescomte de Ventadorn fins que aquest l'apartà de les seves terres i Bernart se'n va anar a Normandia. Allí s'enamorà de la duquessa Elionor de Normandia que era jove i a qui li agradaven molt les cançons de Bernart. El trobador va restar força anys en la seva cort fins i tot quan Elionor ja era reina de França; i li dedicava moltes 
cançons d'amor, però quan Elionor es casa amb Enric II d'Anglaterra i se'n va a viure a Gran Bretanya, Bernart ha d'abandonar la cort. Llavors es dirigeix a les terres de Raimon de Tolosa (Toulouse), on es va estar fins que el comte va morir. Bernart abandona finalment la composició i se'n va anar a recloure a l'abadia de Dalon, prop d'on havia nascut, i com també havia fet el trobador Bertran de Born.
Algunes característiques
El cançoner de Bernart de Ventadorn està escrit en llengua provençal, la llengua de la poesia lírica, malgrat que els trobadors parlessin habitualment una altra llengua. Està compost per 41 composicions de l'estil lleu, és a dir entenedor, fàcil, en contrast al trobar clus o hermètic. Totes les composicions canten l'amor amb una gran simplicitat; expressen un amor sincer, la nostàlgia, la joia o la tristesa i els distints estats d'ànim.
No és meravella si el meu cant (teniu la composició en la pestanya següent)
Com s'observa en la cançó No és meravella si el meu cant, l'estructura dels seus versos és pulcra i equilibrada.
En el primer vers, Bernart de Ventadorn s'enorgulleix de la seva poesia que és molt alabada per tothom. El podem qualificar d'un gest de fatxenderia. Per a ell, continua després, el valor de la poesia es basa en la capacitat d'expressar el sentiment amorós. És a dir: en la sinceritat i la intensitat en què el trobador sàpiga expressar-se. Bernart de Ventadorn és un virtuós en l'art poètica. El poema està escrita en 7 cobles alternades capcaudades, de vuit versos octosíl·labs i una tornada de tres versos. Segueix, doncs, l'estructura clàssica de la cançó que Alfred Badia ha respectat escrupolosament en la seva traducció al català. Anomenem cobla a cadascuna de les estrofes de la cançó provençal, composta per 8 versos octosíl·labs que rimen entre si: a,b,b,a,c,d,d,c. A més a més, repeteix aquesta rima en cadascuna de les 7 cobles.
Una de les característiques de la cançó trobadoresca és que el nom de l'estimada apareix encobert en un nom suposat, fictici, al final del poema o tornada; és el "senyal". D'altra banda, la tornada és l'estrofa de 3 versos que tanca el poema. En aquest cançó, Bernart s'hi refereix amb el nom de "Cortès": "el meu Cortès", escrit en majúscula.
Cal tenir present que aquest tipus de composició es va mantenir fins al XIV. Fins i tot després que la cultura provençal ja s'hagués acabat i l'organització social de l'estructura feudal hagués declinat a favor de les ciutats. En aquest sentit, la presència dels trobadors és ben present en els poetes que la renovaran. Dante (que cita Bernart de Ventadorn a la Divina Commedia), o en la poesia dels poetes catalans, com Ausiàs March, la poesia del qual arrenca i continua la poesia trobadoresca.