Antologia de poemes: trobadors, Dante, Petrarca, March
|
Safo de Lesbos: Carta a Afrodita Afrodita immortal, de tron riquíssim, que trenes fraus, filla de Zeus, et prego que ni amb ànsies ni amb basques, augusta l'ànim no em domis, ans vine aquí, car ja abans de vegades m'oïres lluny la veu i em vas atendre, l'auri casal del pare abandonares, vas junyir el carro i em vas venir, ocells bonics et duien rabents damunt la terra negra; llesta l'ala els vogia, i des del cel, per l'aire van venir a l'acte. I tu llavors, dea feliç -el rostre et somreia, immortal-em preguntares per què patia, altre cop a cridar-te el que va moure'm, i més que res què és el que vull que ocorri al meu esperit boig: "¿Qui ha de dur-te la Persuasió, que et sigui amic? Oh Safo, ¿qui et fa l'ofensa? Si fuig de tu, prompte et vindrà darrere, si no et pren dons, t'obsequiarà, si ara no et vol, ben prest haurà, fins si et recava, d'enamorar-se't". Vine'm, doncs, ara i de les cruels penes solta'm allò que el cor grua que em passi acompleix-m'ho, i sigues-me tu mateixa sempre aliada. Traducció de Manuel Balasch. Obra completa. Barcelona, eds. 62, 1973. _______________________________________________
|
9. Ausiàs March
(Gandia, 1400 - València, 1459)
És un dels poetes europeus més importants de la primera meitat del segle XV. Pertany a una família de poetes, és 
fill Pere March. Pertanyia a la petita aristocràcia de València. Durant la joventud va participar en diverses campanyes militars, com la de Sardenya, Sicília i Gerba amb el rei Alfons el Magnànim, fins a establir-se en les seves terres de Gandia època en què manté diversos litigis a per disputes patrimonials. Es va casar amb Isabel Martorell, germana de l'escriptor Joanot Martorell que va morir poc després. Es va tornar a casar, però la seva descendència és fora dels dos matrimonis.
Una de les característiques a destacar és l'ús de sobrenoms o senyals per al·ludir a la seva dama, un aspecte que recull de la poesia trobadoresca. Els seus dos senyals més importants són: Plena de seny i Llir entre cards. Les seves imatges i comparacions són d'una gran expressivitat com en el poema "Veles e vents", poema 46 del cançoner marquià, que compara la força dels sentiments a la dels vents en un dia de tempesta.
A la primera estrofa anuncia l'embarcament i el conflicte de vents que es prepara: veles i vents han de satisfer els seus desitjos emprenent camins paorosos per mar; tanmateix, veu que el mestral i el podent ja s'armen contra els seus desitjos, però que en canvi el xaloc, el llevant, el greal i el mitjorn, amb l'esperada col·laboració de la tramuntana, els volen ajudar en l'empresa.
A la segona estrofa, el poeta presenta vívidament la futura tempesta: el mar bullirà i es mostrarà disposat a destruir-ho tot en una imatge apocalíptica en què tot surt del seu espais naturals, com els peixos que se n'aniran a la terra.
A la tercera estrofa es descriu la desesperació dels viatgers embarcats que prometran exvots de cera en el cas que Déu els salvi del naufragi imminent. I es confessaran uns als altres en no haver-hi cap sacerdot a bord. El poeta apareix per primera vegada en el poema.
A la quarta, el poeta proclama que no tem la mort; tret d'un supòsit: que l'amor que la seva estimada li mostra es refredarà.
A la cinquena insisteix en el sentiment que l'estimada mostra cap a ell. Creu que l'amor que li professava es convertiria en ira, i ell patiria de no poder-la veure. també especula sobre les possibilitats de la seva relació futura si no mort.
A la sisena es declara l'amant més esforçat: està disposat a qualsevol cosa per mantenir el seu amor, tot i que sembla que la "Fortuna" no té pressa en dur-lo a aquest extrem.
A la setena, el poeta reitera el desig de sotmetre's a una prova extrema d'amor per demostrar el seu sentiment.
Finalment, en la tornada, on potser el nom encobert de l'estimada es confon amb la personificació del mateix l'"Amor", es lamenta que un enamorat com ell no pot comprendre les relacions amoroses. Sols algú, des de fora, que no estimi, pot teoritzar. Conclou amb una imatge molt coneguda en què compara els sentiments amorosos amb un joc d'atzar com el dels daus.
En contrast amb la "dona angelicata", la figura intel·lectualitzada a qui canten Dante i Petrarca, Ausiàs March presenta un amor carnal i humà, passional, amb una varietat de matisos que l'ha convertit en un autor modern, comparable a Baudelaire i una referència ineludible de tota la tradició literària fins a l'actualitat.