Com comentar una obra escultòrica

Continuació anàlisi formal

• Simetria/ Asimetria i geometria:
  • • En escultura podem trobar que l'obra presenti un eix vertical o horitzontal que divideixi la composició de manera igual i equilibrada ( composició simètrica), o bé que ho faci de forma desigual i diferent que respondria a una composició asimètrica
      
    • També hem de tenir present que el volum de la composició pot general formes geomètriques diverses, amb el que cal definir si l'obra pren una forma circular, triangular...

• Cromatisme i llum
  • • La llum, en el cas de l'escultura, normalment és natural, per tant l'artista treballa les diferents parts mirant d'aconseguir l'efecte lumínic per mitjà del reflex de la llum sobre la superfície ja sigui per la disposició dels elements o pel tractament de les superfícies o textures. Així cercarà el contrast de llum per donar més dramatisme o menys segons el vulgui.
    • La disposició dels elements verticals, hortizontals o diagonals, tindrà diferent resposta a l'impacte de la llum i produirà zones brillants o zones fosques, la qual cosa remarcarà els volums.
    • El tractament de la superfície o l'acabat o polit, és el que produeix les textures. En el cas de l' escultura monocroma, les textures juguen un paper semblant al del color. L'ús del color en l'escultura està orientat a realçar el volum i l'expressió de la composició.

El cap del David de Donatello ( esquerra), té un acabat polit, els reflexos són nets. En l'escultura de Rodin, a la dreta, en canvi, la superfície sembla no acabada de polir, però l'artista ho fa voluntàriament per transmetre la sensació d'inmediatesa, de vibració canviant.

• Perspectiva i línia d'horitzó

• • • En el cas dels relleus podem també analitzar els conceptes de perspectiva i línia d'horitzó. En algunes escultures trobem composicions amb perspectiva la qual crea un nou espai. Podem trobar-ne de dos tipus:
      Pel que fa a la línia d'horitzó, també en relació als relleus, hem d'analitzar si la línia de l'horitzó és alta, mitjana o baixa ja que aquest fet és el que marca l'enquadrament de la composició.
      • geomètrica o lineal: s'intenta crear l'efecte de tridimensionalitat a partir de punts de fuga ( aquesta perspectiva es formulà al Quattrocento).
      • jeràrquica o teològica: en aquest cas, en la representació es plasmen els elements segons el pes simbòlic (tant diví com de poder) i no segons les proporcions visuals.

• Relació amb l'entorn
  • • En certes ocasions, les escultures estan incloses en un espai arquitectònic o urbanístic que poden modificar el significat original d'alguns elements, per tal caldrà analitzar la relació que existeix entre l'escultura, l'espai on està inserit i finalment l'equilibri i relació entre l'obra i l'urbanisme que l'envolta.
      

• Anàlisi estilístic
  

Finalment cal descriure tots aquests elements i fer-ne l'anàlisi estilístic, és a dir,  veure finalment a quin estil pertany segons les seves característiques i la seva relació amb l'entorn urbà.

Tots els elements han de ser descrits així com la seva combinació, ja que a cada estil és diferent. S'ha de tenir present que cada moment històric i artístic té una característiques pròpies que el defineixen.  Per exemple els volums exteriors d'una esglèsia romànica són compactes, geomètrics, amb tendència a la horozontalitat...en canvi durant el gòtic prima l'aspecte ascencional i els elements verticals.

En resum, una vegada analitzats tots els elements constructius i coneguda la seva composició, s'ha de relacionar l'obra amb un estil en concret i assenyalar quins són els aspectes que són coincidents per tal de poder justificar perquè es classifica l'obra en aquell estil concret. 

Per respondre aquest punt cal conèixer molt bé les caracterìstiques generals de l'arquitectura de cada estil.