Com comentar una obra escultòrica

En el lliurament anterior hem treballat com comentar una obra d'art de forma general. Tot i això s'ha de tenir present que no podem comentar de la mateixa manera una obra arquitectònica, escultòrica o pictòrica. És per això que en aquest apartat s'explica com comentar una escultura.

Primer de tot s'exposen a mode de redacció els aspectes més rellevants a comentar. En un segon apartat trobareu un esquema que podreu seguir alhora de fer un comentari escultòric.

1.Identificació

    • En aquest apartat hi consten elements com el nom de l'obra, l'autor, la cronologia, les mides de l'escultura, el lloc on s'ubica...Cal també fer referència a la tipologia d'escultura i al gènere.
    • Tipologia escultòrica: La identificació de l'obra comporta assenyalar de quin tipus d'escultura es tracta ja que podem trobar-ne de diversos tipus
          • 1) Volum rodó o exempta: és aquella escultura treballada de manera que la podem mirar tot al voltant. De vegades per la part del darrere no està treballada i se'n diu de " volum rodó adossada".
          • 2) Relleu: quan l'escultura queda enganxada al bloc de pedra. En aquest cas a la vegada la podem classificar en:
            • a) alt relleu: si sobresurt de la pedra o fusta com a mínim 3/4 parts de la figura representada.
            • b) mig relleu: quan sobresurt la meitat.
            • c) baix relleu: quan sobresurt menys de la meitat.
            • d) relleu incís: quan les figures no sobresurten del plano de la matèria, sino que estan solcades, com els relleus egipcis.
    • Gènere: El gènere d'una escultura fa referència a si és de caràcter religiós, commemoratiu, simbòlic, decoratiu, testimonial...
    • Finalment cal també indicar si és una escultura de grup, està dempeus, ajaguda, si és eqüestre ( és a dir a cavall) un bust, un tors..
  •          

  • David de Miquel Àngel és un clar exemple d'escultura exempta. Per contra els relleus del Partenó sobresurten del mateix bloc de pedra.

Un cop ja hem identificat l'obra ja podem analitzar els materials. Aquest apartat el podem incloure en la identificació de l'obra, o bé dins l'anàlisi formal. Els materials en escultura són fonamentals ja que condicionen la tècnica que utilitzarà l'artista.

Tradicionalment els materials petris, la fusta, el bronze, metalls preciosos i la ceràmica han estat els més utilitzats.

A partir del segle XIX s'introdueixen una sèrie de materials industrials com el ferro fos, la calamina, el guix alemany...Durant el segle XX s'introdueix qualsevol matèria que pugui ser treballada per adoptar forma i mantenir-la com per exemple el cartró-pedra, el plàstic, el ciment, baquelita, filferrro, la fibra de vidre...

Cada material ens comunica alguna cosa, ja sigui perennitat, fragilitat, duresa, transparència, opacitat...i sobretot s'ha de tenir present la relació que hi té de cara als continguts.

- Pel que fa l'escultura en fusta, sobretot des del segle XI al segle XIX, ha estat policromada, és a dir, pintada a sobre per a obtenir un major realisme. En aquest cas també cal doncs descriure com és aquesta policromia. A vegades per realitzar-la es fan servir diferents materials com marbres de colors per exemple i així obtenir diferents efectes.

Pel que fa a les tècniques n'hi han de diverses segons el material:

- Si s'extreu la matèria ( materials durs- pedra, fusta...) és una tècnica d'eliminació o talla, on l'artista va extraient matèria.

- Si el material es fon com per exemple el bronze, és una tècnica a la fosa o a la cera perduda. Primer es realitza un model de cera i a partir d'aquest s'en fan d'altres còpies.

- SI es manipula perquè el material és tou com per exemple el fang és una tècnica de modelatge. Després cal solidificar els materials a partir d'altes temperatures.

- Si és amb ferro és una soldadura i forja...