Com comentar una obra escultòrica

2.Anàlisi formal i estilístic d'una obra escultòrica

Bàsicament l'estudi d'una escultura es basa en:

• Volum
  • • En quant a la forma de l'escultura, la més important és la tridimensionalitat o el volum ja que les escultures poden ser vistes des de diferents angles (la visió). Així doncs per exemple els relleus i les escultures exemptes adossades tindràn una visió frontal o unifacial ja que únicament es poden observar des del mateix punt de vista. Per contra, les escultures exemptes es poden observar desde diversos punts de vista amb el que podrem dir que la seva visió és multifacial.
    • L'escultura és una forma en l'espai que l'envolta però a la vegada l'espai també s'introdueix en ella i passa a formar-ne part. Així doncs, l'escultura es resol en volums plens i volums vuits que alhora creen espais exteriors i interiors.Aquest concepte d'espai interior, incorporat a l'escultura, és molt important en l'etapa contemporània i la barroca tal com es pot apreciar en les obres que presenten artistes com Juli Gonzalez o Bernini, en les que les obres es tracten amb un volum obert que tindrà diversos punts de vista.

Per exemple:  La següent imatge romànica és pràcticament un monobloc i en ella hi predominen les línies vertiacals. Té quasi bé tot l'espai exterior. Per contra el segon exemple, el Discòbol de Miró, incorpora un espai interior entre el torn, el braç esquerra i la cuixa dreta a part de l'espai exterior que l'envolta.

• • • En els relleus hi ha sempre un espai exterior, però a part, l'artista pot crear un espai pictòric per a donar més profunditat a l'escena.  Aquest seria el cas de l'exemple dels relleus de l'Ara Pacis de l'època romana. En el fons s'insinua un paisatge vegetal però el seu punt de vista serà únic, el frontal. El major o menor relleu crea sensació de profunditat.
    • Quan l'escultura queda integrada en l'arquitectura sovint aquesta s'ha d'adaptar a un marc concret i aixó pot alterar les produccions de les figures.
      

                                 

Un exemple en seria aquest timpà gòtic on les figures s'daptaten a les formes geomètriques.

• Moviment / Ritme

• • • Quan analitzem el ritme d'una escultura ens referim al moviment que es crea en la figura a partir de les corbes que la formen, els plecs, a la distribució de moviments com el contrapposto, la corba praxiteliana...
    • També cal tenir present les proporcions i les línies que formen la composició, les línies compositives que poden ser diagonals, verticals, horitzontals, corbes, contracorbes...

• Composició
  • • La composició fa referència a les línies principals i els volums que defineixen l'escultura. La composició s'adequa a les característiques de cada estil. Així doncs si seguim l'exemple de les obres anteriors, la figura romànica presenta una composició monobloc on preponderen les línies verticals i horitzontals i per contra el Discòbol té una composició basada en un arc que va des del peu esquerre, braç esquerre, braç dret i que acaba en el disc.
    • En general una composició pot ser:
      • composició tancada o centrípeta: quan els elements de l'obra miren cap a l'interior de la composició.
      • composició oberta o centrífuga: quan els elements miren cap a l'exterior de l'obra.

            

Exemples de composició tancada:

Exemples de composició oberta: