Història de Grècia

• El primer, de fet, no va deixar escrita cap llei (νόμος), sinó que es va ocupar de recollir i sancionar els usos i costums de la comunitat (θεσμοί). Pels volts de l'any 621 aC, Dracó es va proposar instaurar un dret comú per a tots els atenesos; fins aleshores el corpus de lleis era no escrit i estava sotmès a la interpretació dels Eupàtrides (els oligarques atenesos). Potser la més notable innovació de la seva obra legislativa va consistir a establir que la responsabilitat davant dels delictes fos personal i no familiar; d'aquesta manera va eliminar del dret la tradició de la revenja contra la família de qui havia comès un crim ^[2].
  
  
• Soló (cap a  l'any 594 aC) és considerat el redactor de la constitució atenesa i el pare espiritual de la democràcia. En la seva obra va assentar les bases teòriques del sistema democràtic que més tard es posarà en pràctica. Les mesures més innovadores del codi solonià són:
  • S'aboleixen els deutes dels petits camperols.
  • Es prohibeix la pena d'esclavitud d'un ciutadà atenès per impagament de deutes.
  • S'estableix una nova organització social a la polis, que divideix els ciutadans en quatre grups segons els seus béns, bandejant l'antiga divisió en nobles i poble.
    
    

La tirania de Pisístrat
 Després de Soló es va obrir a Atenes un període de certa anarquia. A la polis hi havia enfrontaments entre tres grup socials: els paralioi o “habitants de la costa” (bàsicament comerciants i naviliers), els pedieoi o “els de la plana” (que eren els nobles) i els diacrioi o “habitants de la muntanya” (els sectors socials més pobres de l’Àtica). Recolzat per aquests darrers, Pisístrat, després de dos intents fallits,  l’any 547 aC va aconseguir ser nomenat tirà d'Atenes. Pisistrat (Πεισίστρατος) va demostrar ser un governant prou atent a les necessitats dels camperols i el poble baix, i va facilitar el camí cap a la futura democràcia. No va abolir la constitució de Soló; només va procurar que els principals càrrecs de govern fossin ocupats per gent que li fos pròxima i afí. A més, la seva tirania va suposar una època de pau i de prosperitat econòmica. És també recordat per ser un gran promotor de la cultura i la religió local: va instituir les festivitats de les Panatenees ^[3] i les grans Dionísies.

Els Alcmeònides i Pisistràtides

L’any 528 aC mor Pisístrat i el poder queda en mans del seu fill Híppias. Amb el temps, la política d’Híppias es radicalitzà i la seva figura començà a guanyar impopularitat. Això va provocar que una altra important família atenesa, la dels Alcmeònides, unida als exiliats atenesos enemics d’Híppias i amb l’ajut de l’exèrcit espartà, aconseguís que Híppias abandonés Atenes l'any 510 aC. Els Pisistràtides van ser condemnats a exili perpetu.

Clístenes i la instauració de la isonomia

Un membre de la família dels Pisistríades que va patir el desterrament era Clístenes (Κλεισθένης). Va arribar al poder substituint Isàgoras, un arcont atenès que va voler abolir la Boulé ^[4] i deixar el govern en mans de tres-cents oligarques ^[5]; la Boulé, però, no va consentir a acatar l’ordre i amb el recolzament del poble, després de tres dies de revolta, van assaltar l’acròpoli on Isàgoras s'havia fer fort i va obligar Isàgoras a renunciar al poder i exiliar-se a Esparta. 

Tan bon punt va haver accedit al govern, Clístenes va endegar una profunda revolució en l'estructura social i política d'Atenes. En l'àmbit social, se suprimí la divisió soloniana en quatre grups timocràtics i es reorganitzà el conjunt de la ciutadania en deu noves tribus amb caràcter territorial (δήμοι), i no pas sanguini ni econòmic. Pel que fa a les institucions polítiques, es va reformar la Boulé i es va crear l'Ekklesia o assemblea ciutadana. És problable que Clístenes fos també qui instaurés a Atenes la institució de l'ostracisme^[6], concebuda com una eina molt eficaç per prevenir qualsevol intent d'accedir al poder a través de la tirania.