Història de Grècia

L'anomenada època arcaica és un període de la història de la Grècia antiga que abraça els segles VIII-VI aC. Suposa el fi de l'edat fosca i un canvi de paradigma cultural i civilitzacional que ve determinant per un seguit d'innovacions altament rellevants:

• Es recupera l'escriptura (és aleshores quan neix l'alfabet grec, a partir de l'adaptació d'un sistema d'escriptura semític).
• Es comença a encunyar moneda.
• Amb l'aparició de les polis ^[1], es desenvolupa una nova forma urbanística i, sobretot, d'organització política del territori.
• En el marc de les polis apareixen uns legisladors que estableixen la base legal i constitucional per la qual les ciutats-estats es regiran.
• S'introdueixen importants canvis en l'armament dels soldats i en l'organització militar (es formen els primers exèrcits hoplítics ^[2] i es comença a fer servir la cavalleria en la guerra).
• Es produeix un gran moviment colonitzador gràcies al qual es funden colònies gregues mercantils arreu de la Mediterrània.

De tots aquest canvis, el més determinant per al coneixement d'aquesta etapa històrica és l'aparició de l'escriptura alfabètica. Contràriament al que succeeix amb l'edat fosca, coneixem amb força profunditat l'època arcaica gràcies a les abundants fonts documentals que ens han perviscut sobre aquest període (per bé que la majoria dels textos foren escrits en època clàssica).

[1] En grec, πόλις (en plural, πόλεις).

[2] Informat sobre el que va representar la revolució hoplítica a la següent entrada de la Wiquipèdia en castellà. Llegeix-ne la introducció.