Morfologia - Declinacio / Conjugació

De vegades un adjectiu pot funcionar com a nucli d’un sintagma nominal.  Per a això, tant el català com en grec antic, l'adjectiu no ha de complementa cap substantiu i ha d'anar introduït per l'article ^[1]. Així, si volem substantivar ^[2] un adjectiu com 'ric' (en grec. πλούσιος -α -ον), només hem d'anteposar-li l'article:

el ric = ὁ πλούσιος

la rica = ἡ πλούσια

Entre els adjectius susceptibles a ser substantivats cal incloure tots els gentilicis, com ara ὁ Ἕλλην ('el grec'), οἱ Ἀθηναῖοι ('els atenesos'), etc.

Un cop substantivat, l’adjectiu pot realitzar les funcions pròpies del substantiu: subjecte ('el ric és generós', 'arriba un grec'), CD ('ells van adular el ric', 'han ajusticiat el grec'), etc.

Adjectius neutres

L'article neutre seguit d'un adjectiu també en gènere neutre (i sense cap substantiu de gènere neutre a continuació) fa que aquest adjectiu quedi substantivat i equivalgui a un substantiu abstracte.

El mateix passa en castellà (amb l'article neutre lo : 'lo bueno') i en català (quan se situa el o allò davant d’un adjectiu lliure de nom: 'el / allò bo'). 

Exemple:

Τὸ ἀγαθὸν és un adjectiu neutre substantivat. Podem, doncs, traduir-lo de dues maneres:

• • • Determinant neutre + adjectiu: 'allò bo', 'el bo' (= cast. 'lo bueno').
    • Substantiu abstracte: 'la bondat'.

NOTES:

[1] Igual que passa en català, i més encara en castellà, en grec l'article és l'element substantivitzador per excel·lència: l'article anteposat pot substantivar no només adjectius, sinó també adverbis (οἱ νῦν, 'els contemporanis; literalment: 'els d'ara'), infinitius (τὸ λέγειν, 'el palar'), participis (οἱ φεύγοντες, 'els que fugen') i fins i tot un sintagma preposicional (οἱ περὶ τὸν Κῦρον, 'els del voltant de Cir', és a dir, 'els homes de Cir'). Tot això, però, s'anirà estudiant a poc a poc al llarg dels dos cursos de grec.

[2] És a dir, fer d'un adjectiu el nucli d'un sintagma nominal.