Morfologia - Declinacio / Conjugació
lloc: | Cursos IOC - Batxillerat |
Curs: | Grec I (Bloc 2) ~ gener 2020 |
Llibre: | Morfologia - Declinacio / Conjugació |
Imprès per: | Usuari convidat |
Data: | dimecres, 26 de juny 2024, 05:34 |
Taula de continguts
- 1. ENUNCIATS DELS MOTS (ús del diccionari)
- 2. CASOS I FUNCIONS SINTÀCTIQUES
- 3. L'ARTICLE
- 4. EL SUBSTANTIU: les tres declinacions
- 4.1. Segona declinació
- 4.2. Primera declinació
- 4.3. Tercera declinació (1): introducció
- 4.4. Tercera declinació (2): temes en consonant oclusiva
- 4.5. Tercera declinació (3): temes en líquida
- 4.6. Tercera declinació (4): temes en nasal (ν) i en ντ
- 4.7. Tercera declinació (5) temes en sibiliant
- 4.8. Tercera declinació (6): temes en diftong ευ, αυ i ου
- 4.9. Tercera declinació (7): temes en vocal feble (ι, υ)
- 4.10. Tercera declinació (8): substantius irregulars
- 5. L'ADJECTIU
- 6. PRONOMS I DETERMINANTS
- 7. MOTS INVARIABLES
- 8. EL VERB: INTRODUCCIÓ
- 9. EL VERB: MODE INDICATIU (VEU ACTIVA)
- 10. EL VERB: IMPERATIU (VEU ACTIVA)
- 11. EL VERB: INFINITIUS (VEU ACTIVA)
- 11.1. Infinitiu present actiu
- 11.2. Infinitiu futur actiu
- 11.3. Infinitiu aorist actiu (sigmàtic)
- 11.4. Usos de l'infinitiu (1): Infinitiu substantivat
- 11.5. Usos de l'infinitiu (2): infinitiu concertat
- 11.6. Usos de l'infinitiu (3): Infinitiu no concertat
- 11.7. Com hem de traduir una oració d'infinitiu?
- 11.8. Usos de l'infinitiu (4): μέλλω + infinitiu futur
- 12. EL VERB: PARTICIPIS (VEU ACTIVA)
- 13. ELS VERBS CONTRACTES (VEU ACTIVA)
- 13.1. Verbs contractes (1): introducció
- 13.2. Verbs contractes (2): present d'indicatiu actiu
- 13.3. Verbs contractes (3): imperfet d'indicatiu actiu
- 13.4. Verbs contractes (4): imperatiu i infinitiu present actiu
- 13.5. Verbs contractes (5): participi de present actiu
- 13.6. Verbs contractes (6): futur d'indicatiu actiu
- 13.7. Verbs contractes (7): participi de futur actiu
- 13.8. Verbs contractes (8): aorist sigmàtic actiu
- 13.9. Verbs contractes (9): participi d'aorist sigmàtic actiu
- 13.10. Verbs contractes (10): infinitiu de futur i aorist sigmàtic (veu activa)
- 14. QÜESTIONS DE SINTAXI
- 15. LLISTAT D'ABREVIATURES
- 16. ÍNDEX
1. ENUNCIATS DELS MOTS (ús del diccionari)
SUBSTANTIUS:
-
Als glossaris i diccionaris, els substantius es poden identificar perquè just després de l'enunciat se sol trobar escrit un indicador del seu gènere. Normalment el gènere s'assenyala amb l'article en cas nominatiu. Per exemple:
λόγος -ου (ὁ): 'paraula'.
ἡμέρα -ας (ἡ): 'dia'
σῶμα -ατος (τό): 'cos'.
La presència de l'article masculí al final de l'enunciat del mot λόγος ens informa que aquest substantiu és masculí. El mateix succeeix amb ἡμέρα (femení, com l'article ἡ) i amb σῶμα (neutre, igual que l'article τό).
-
Si un determinat mot és un plurale tantum (és a dir, un substantiu que s'usa sempre en plural), al final del seu enunciat trobarem el nominatiu plural de l'article del gènere al qual pertany. Exemple:
Αθῆναι -ῶν (αἱ): 'Atenes'. [αἱ = femení plural]
ADJECTIUS:
-
Es reconeixen perquè a continuació de l'enunciat no duen cap indicador: ni de categoria gramatical (adv., conj., etc.) ni de gènere (m, f, n). Exemples:
καλός -ή -όν: 'bo'.
ἄδικος -ον: 'injust'.
ἀληθής -ές: 'vertader, veraç, cert'.
γλυκύς γλυκεῖα γλυκύ: 'dolç'.
πᾶς πᾶσα πᾶν: 'tot'.
VERBS:
-
Tots els verbs grecs (tret d'uns pocs defectius) s'enuncien amb la primera persona del present d'indicatiu. En la veu activa, les úniques desinències possibles per a aquesta persona són -ω i -μι. Més endavant, caldrà afegir a aquestes dues terminancions de la veu activa la desinència de primera persona del present migpassiu: -μαι. Exemples:
λύω: 'deslligar, resoldre'.
τιμάω: 'honorar'.
δίδωμι: 'donar'.
ἔρχομαι: 'anar, venir'.
MOTS INVARIABLES:
- Als lèxics i diccionaris és habitual trobar darrere de l'enunciat d'un mot invariable una abreviatura que assenyala a quina categoria gramatical pertany: adverbi (adv.), preposició (prep.), conjunció (conj.), interjecció (intj.), etc. Cal tenir present que moltes preposicions gregues també poden ser adverbis. Per tant, quan trobis en un glossari una paraula que es presenti com adverbi, continua llegint-ne l'entrada, perquè és possible que més endavant s'indiqui que també és una preposició.
- A les entrades referents a preposicions sempre es precisa el cas o els casos que regeix: acusatiu, gentiu, datiu.
Exemple:
κατά ADV. avall, totalment || PREP.: a) amb gen. de, de dalt, des de dalt [...]; b) amb ac. sobre, a, en, per, al llarg de, del costat de, enfront de [...]
2. CASOS I FUNCIONS SINTÀCTIQUES
1) PRINCIPALS FUNCIONS DEL CASOS
Nom del cas | Funcions sintàctiques |
Nominatiu (Nom.) | Subjecte (Subj) i Atribut (Atr) |
Vocatiu (Voc.) | Apel·lació (Apel) |
Acusatiu (Ac.) | Complement directe (CD) i complement circumstancial (CC) |
Genitiu (Gen.) | Complement del nom (CN) i complement circumstancial (CC) |
Datiu (Dat.) | Complement indirecte (CI) i complement circumstancial (CC) |
3. L'ARTICLE
|
Singular |
Plural |
||||
Masc (el) |
Fem (la) |
Neutre (el / allò) |
Masc (els) |
Fem (les) |
Neutre (les coses) |
|
Nominatiu |
ὁ |
ἡ |
τό |
οἱ |
αἱ |
τά |
Acusatiu |
τόν |
τήν |
τό |
τοῦς |
τάς |
τά |
Genitiu |
τοῦ |
τῆς |
τοῦ |
τῶν |
τῶν |
τῶν |
Datiu |
τῷ |
τῇ |
τῷ |
τοῖς |
ταῖς |
τοῖς |
A grans trets, l'article grec és equivalent a l'article determinat català (el, la, els, les). Amb tot, hi ha algunes diferències que cal fer notar:
1. L'article grec disposa d'un tercer gènere altament operatiu, el neutre.
Òbviament, els substantius grecs no han de tenir el mateix gènere en grec que en català o castellà. Per exemple, una paraula femenina en català com ara la mort, en grec és masculina: ὁ θάνατος. En totes les llengües, la selecció de gènere de molts substantius és una qüestió relativament arbitrària.
D'altra banda, si els objectes de la realitat en català són designats per substantius bé masculins bé femenins, en grec cal afegir el tercer gènere, el neutre, amb el qual seran designats determinats substantius, tot sovint sense que es puguin adduir raons clares que expliquin la tria d'aquest gènere.
2. L'article grec declina en quatre casos, ja que no té vocatiu. Com que la funció de l'article és determinar un element nominal (normalment un substantiu), l'article i el nom al qual determina han de concertar en gènere, nombre i cas. Això resulta molt útil a l'hora de traduir, sobretot quan comencem a estudiar grec: si coneixem la declinació de l'article, podem saber el cas i el nombre del substantiu al qual acompanya.
3. En grec antic no existeix article indeterminat (cat. un, una, uns, unes).
4. EL SUBSTANTIU: les tres declinacions
Els substantius grecs s'organitzen en tres declinacions:
- Primera declinació. Inclou substantius femenins i masculins:
- Femenins. Fan el nominatiu singular en -α o -η i el genitiu singular en -ας o -ης.
- Masculins. Fan el nominatiu singular en -ας o -ης i el genitiu singular en -ου.
- Segona declinació. El genitiu singular sempre és -ου. Reuneix dues classes de substantius:
- Masculins (i alguns femenins), amb nominatiu singular -ος.
- Neutres, amb nominatiu singular -ον.
- Τercera declinació. Aplega diversos tipus de substantius. El genitiu singular pot ser -ος, -ους o -εως.
4.1. Segona declinació
La segona declinació (també dita declinació temàtica) comprèn dos tipus de mots:
- Amb nominatiu en -ος. Tot i haver-hi alguns noms femenins[1], la majoria pertany al gènere masculí.
- Amb nominatiu en -ον. Són tots substantius neutres.
-
Tipus masculí/femení
λόγος -oυ (ὁ): 'paraula, discurs'.
(base: λογ-)
Tipus neutre
ῥόδον -ου (τό): 'rosa'.
(base: ῥoδ-)
Singular
Plural
Singular
Plural
Nom.
ὁ λόγος
οἱ λόγοι
τὸ ῥόδον
τὰ ῥόδα
Voc.
λόγε
λόγοι
ῥόδον
ῥόδα
Acus.
τὸν λόγον
τοὺς λόγους
τὸ ῥόδον
τὰ ῥόδα
Gen.
τοῦ λόγου
τῶν λόγων
τοῦ ῥόδου
τῶν ῥόδων
Dat.
τῷ λόγῳ
τοῖς λόγοις
τῷ ῥόδῳ
τοῖς ῥόδοις
NOTES:
4.2. Primera declinació
Substantius femenins
Els substantius femenins de la primera declinació s'organitzen en tres subtipus:
- Τemes en -η.
- Τemes en -α pura.
- Τemes en -α impura.
Per distingir un tema en α pura d'un tema en α impura cal parar esment en la lletra que precedeix la α.
-
- Si davant la α trobem la consonant ρ o les vocals ι o ε, el substantiu pertany a la categoria α pura.
- Si la α és precedida per qualsevol lletra diferent a ρ, ι, ε, el substantiu pertany al tipus α impura.
1) Temes femenins en -η. Les seves desinències són idèntiques a les de l'article femení.
Tema en -η νίκη -ης (ἡ): 'victòria'. |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ἡ νίκη | αἱ νίκαι |
Vocatiu | νίκη | νίκαι |
Acusatiu | τὴν νίκην | τὰς νίκας |
Genitiu | τῆς νίκης | τῶν νικῶν |
Datiu | τῇ νίκῃ | ταῖς νίκαις |
2) Temes femenins en -α pura. En el plural, les desinències són idèntiques a les de l'article femení. En singular, quan l'article presenta una -η, la desinència duu una -α.
Tema en -α pura ἡμέρα -ας (ἡ): 'dia'. |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ἡ ἡμέρα | αἱ ἡμέραι |
Vocatiu | ἡμέρα | ἡμέραι |
Acusatiu | τὴν ἡμέραν | τὰς ἡμέρας |
Genitiu | τῆς ἡμέρας | τῶν ἡμερῶν |
Datiu | τῇ ἡμέρᾳ | ταῖς ἡμέραις |
3) Temes femenins en -α impura. De nou, i com en tota la primera declinació, les desinències del plural són iguals que les de l'article femení. Al singular, els tres primers casos (nominatiu, vocatiu i acusatiu) prenen les desinències en -α, i els dos últims (genitiu i datiu) en -η.
Tema en -α pura δόξα -ης (ἡ): 'opinió'. |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ἡ δόξα | αἱ δόξαι |
Vocatiu | δόξα | δόξαι |
Acusatiu | τὴν δόξαν | τὰς δόξας |
Genitiu | τῆς δόξης | τῶν δοξῶν |
Datiu | τῇ δόξῃ | ταῖς δόξαις |
Substantius masculins
Els substantius masculins de la primera declinació es classifiquen dos dos grups:
- Temes amb nominatiu en -ας.
- Temes amb nominatiu en -ης.
4) Temes masculins de nominatiu en -ας.
Tema amb nominatiu-ας νεανίας -ου (ὁ): 'jove'. |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ὁ νεανίας | οἱ νεανίαι |
Vocatiu | νεανία | νεανίαι |
Acusatiu | τὸν νεανίαν | τοὺς νεανίας |
Genitiu | τοῦ νεανίου | τῶν νεανιῶν |
Datiu | τῷ νεανίᾳ | τοῖς νεανίαις |
5) Temes masculins de nominatiu en -ης.
Tema amb nominatiu -ης πολίτης -ου (ὁ): 'ciutadà'. |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ὁ πολίτης | οἱ πολίται |
Vocatiu | πολίτα | πολίται |
Acusatiu | τὸν πολίτην | τοὺς πολίτας |
Genitiu | τοῦ πολίτου | τῶν πολιτῶν |
Datiu | τῷ πολίτᾳ | τοῖς πολίταις |
Particularitats de la flexió dels substantius masculins de la primera declinació:
- En el plural, tenen les desinències comunes a tots els noms de la primera conjugació (que coincideixen amb les terminacions de l'article femení).
- Per al genitiu singular prenen la terminació pròpia de la segona declinació: -ου.
- Els nominatius del singular són sigmàtics: presenten una -ς a la desinència.
- En la resta del casos del singular, els substantius de nominatiu en -ας segueixen el paradigma dels temes femenins en α pura. En canvi, el noms en -ης presenten una flexió un xic més complexa: desinències en α per al vocatiu i datiu, i en η per a l'acusatiu i datiu.
Taula sinòptica amb totes les desinències de la primera declinació
PRIMERA DECLINACIÓ | ||||||
SINGULAR | PLURAL | |||||
FEMENINS | MASCULINS | MASC. / FEM. | ||||
Tema en η | Tema en α pura | Tema en α impura | Nom. en -ας | Nom. en -ης | ||
Nominatiu | η | α | α | ας | ης | αι |
Vocatiu | η | α | α | α | α | αι |
Acusatiu | ην | αν | αν | αν | ην | ας |
Genitiu | ης | ας | ης | ου | ου | ῶν |
Datiu | ῃ | ᾳ | ῃ | ᾳ | ᾳ | αις |
4.3. Tercera declinació (1): introducció
Dins la tercera declinació s'inclouen diversos tipus de substantius:
- Temes consonàntics:
- Temes en consonant oclusiva (labial, velar i dental).
- Temes en consonant líquida (λ, ρ).
- Temes en consonant nasal (ν).
- Temes acabats en ντ.
- Temes en consonant sibilant σ (substantius monotemàtics i bitemàtics).
- Temes en vocal o diftong:
- Temes en diftong ευ, αυ [1].
- Temes en vocal feble (ι, υ).
Al primer bloc de Grec I, s'estudiaran tots els temes consonàntics menys els sibilants. La resta de paradigmes s'estudien al segon bloc.
Desinències generals
Les desinències comunes de la tercera declinació són les següents:
Singular | Plural | |||
Masc./ fem. | Neutre | Masc./fem. | Neutre | |
Nominatiu | -ς o allargament vocàlic | Ø | -ες | -α |
Vocatiu | Ø o allargament vocàlic | Ø | -ες | -α |
Acusatiu | -α [2] | Ø | -ας [2] | -α |
Genitiu | -ος | -ων | ||
Datiu | -ι | -σι(ν) |
La major dificultat de la tercera declinació rau en el fet que aquestes desinències poden patir diversos accidents fonètics quan entren en contacte amb el darrer fonema del tema. Per aquesta raó, s'aniran estudiant els diferrents temes un a un per tal d'explicar amb detall les peculiaritats de cada tipus flexiu.
NOTES:
[1] Es pot incloure dins aquest tipus els temes en diftong ου i οι (que no estudiarem).
[2] Per als substantius masculins i femenins de tema en vocal feble, la desinència d'acusatiu singular és -ν i la del plural -ς.
4.4. Tercera declinació (2): temes en consonant oclusiva
Les consonants oclusives del grec són:
Labials |
Dentals |
Velars o guturals |
|
Sonores |
β |
δ |
γ |
Sordes |
π |
τ |
κ |
Aspirades |
φ |
θ |
χ |
Temes en consonant oclusiva labial (β, π, φ)
Són substantius masculins o femenins.- Fan el nominatiu i el vocatiu singular amb desinència -ς.
- Quan la consonant labial de final de tema es troba amb una -ς, el so resultant es grafia amb ψ (psi). Això passa al nominatiu i vocatiu singular i al datiu plural.
Tema en labial φλέψ φλεβός (ἡ): 'vena'. (tema: φλεβ-) |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ἡ φλέψ | αἱ φλέβες |
Vocatiu | φλέψ | φλέβες |
Acusatiu | τὴν φλέβα | τὰς φλέβας |
Genitiu | τῆς φλεβός | τῶν φλεβῶν |
Datiu | τῇ φλεβί | ταῖς φλεψί(ν) |
Temes en consonant oclusiva velar (γ, κ, χ)
La seva flexió és semblant a la dels temes en consonant oclusiva labial. Es tracta de noms masculins i femenins. - També fan el nominatiu i el vocatiu singular prenent la desinència -ς.
- Quan la consonant velar final de tema entra en contacte amb una -ς, el so resultant s'escriu amb ξ (ksi). Això s'ha de tenir en compte per al nominatiu i vocatiu singular i per al datiu plural.
Tema en velar φύλαξ -ακος (ὁ): 'guardià'. (tema: φuλακ-) |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ὁ φύλαξ | οἱ φύλακες |
Vocatiu | φύλαξ | φύλακες |
Acusatiu | τὸν φύλακα | τοὺς φύλακας |
Genitiu | τοῦ φύλακος | τῶν φυλάκων |
Datiu | τῷ φύλακι | τοῖς φύλαξι(ν) |
Temes en consonant oclusiva dental ( δ, τ, θ)
- Tota dental desapareix quan va seguida d'una sibilant.
- Tota dental a final de mot desapareix.
Substantius masculins i femenins
Atenent a la primera llei a dalt explicada, en la flexió d'aquests noms cal observar el següent:
- En el nominatiu i vocatiu singular, la desinència -ς fa caure la dental final del tema: *πατρίδ+ς >πατρίς.
- El mateix succeeix en el cas datiu plural: πατρίδ+σι(ν) > πατρίσι(ν).
Tema en dental (masc./fem.) πατρίς πατρίδος (ἡ): 'pàtria'. (tema: πατριδ-) |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ἡ πατρίς | αἱ πατρίδες |
Vocatiu | πατρίς | πατρίδες |
Acusatiu | τὴν πατρίδα | τὰς πατρίδας |
Genitiu | τῆς πατρίδος | τῶν πατρίδων |
Datiu | τῇ πατρίδι | ταῖς πατρίσι(ν) |
Substantius neutres
- El nominatiu, vocatiu i acusatiu singular no tenen desinència, de manera que la dental del tema, com que queda a final de paraula, desapareix: σῶματ+ø > σῶμα [llei 2].
- La dental del datiu plural cau en entrar en contacte amb la σ de la desinència: σώματ+σι(ν) > σώμασι(ν) [llei 1].
Tema en dental (neutre) σῶμα -ατος (τό): 'cos'. (tema: σωματ-) |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | τό σῶμα | τά σώματα |
Vocatiu | σῶμα | σώματα |
Acusatiu | τό σῶμα | τά σώματα |
Genitiu | τοῦ σώματος | τῶν σωμάτων |
Datiu | τῷ σώματι | τοῖς σώμασι(ν) |
4.5. Tercera declinació (3): temes en líquida
Els temes en consonàntic líquida λ o ρ són especialment senzills d'aprendre, atès que no es produeix cap canvi fonètic quan s'ajunten tema i desinència.
Temes en λ
En grec antic coneixem un sol mot de tema acabat en -λ: ἅλς ἁλός, que significa originàriament ´sal' (i per metonímia, de vegades 'mar, oceà').
Tema en λ ἅλς ἁλός (ὁ): 'sal; mar'. (tema: ἁλ-) |
||
Singular |
Plural |
|
Nominatiu |
ὁ ἅλς |
οἱ ἅλες |
Vocatiu |
ἅλς |
ἅλες |
Acusatiu |
τὸν ἅλα |
τοὺς ἅλας |
Genitiu |
τοῦ ἁλός |
τῶν ἁλῶν |
Datiu |
τῷ ἁλί |
τοῖς ἁλσί(ν) |
Temes en ρ
Per a aquest tipus flexiu trobem substantius masculins, femenins i neutres.
- Els substantius masculins i femenins no prenen la desinència -ς en el nominatiu, sinó que allarguen l'última vocal del tema (cas que aquesta vocal no sigui llarga) [1]. El vocatiu singular no duu cap desinència: és el tema pur.
- Els substantius neutres no solen tenir documentades formes per al plural.
-
Tipus masculí/femení
ῥήτωρ -ορος (ὁ): 'orador'.
tema: ῤητορ-
Tipus neutre
νέκταρ -αρος (τό): 'nèctar'.
tema: νεκταρ-
Singular
Plural
Singular
Plural
Nominatiu
ὁ ῥήτωρ
οἱ ῥήτορες
τὸ νέκταρ
Plural no documentat
Vocatiu
ῤῆτορ
ῥήτορες
νέκταρ
Acusatiu
τὸν ῥήτορα
τοὺς ῥήτορας
τὸ νέκταρ
Genitiu
τοῦ ῥήτορος
τῶν ῥητόρων
τοῦ νέκταρος
Datiu
τῷ ῥήτορι
τοῖς ῥήτορσι(ν)
τῷ νέκταρι
Temes en ρ amb síncopa
Alguns substantius acabats en -τηρ (sovint referits a relacions de parentiu: πατήρ, 'pare'; μήτηρ, 'mare'; θυγάτηρ, 'filla', etc.) tenen una flexió un punt peculiar:
- Al genitiu i datiu singular perden la ε de la darrera síl·laba del tema [2].
- Al datiu plural també presenten la síncopa i, a més, prenen la terminació -ασι(ν) [3].
Entre aquests substantius, ἀνήρ representa un cas particular:
- La síncopa és present en tots els casos menys en nominatiu i vocatiu singular.
- En tots els casos tret dels dos a dalt esmentats, s'intercala una δ eufònica entre la ν i la ρ del tema [4].
-
Tema ρ amb síncopa
πατήρ πατρός (ὁ): 'pare'.
(tema: πατερ-)
ἀνήρ ἀνδρός (ὁ): 'home (mascle)'.
(tema: ἀνερ-)
Singular
Plural
Singular
Plural
Nominatiu
ὁ πατήρ
οἱ πατέρες
ὁ ἀνήρ
οἱ ἄνδρες
Vocatiu
πάτερ
πατέρες
ἄνερ
ἄνδρες
Acusatiu
τὸν πατέρα
τοὺς πατέρας
τὸν ἄνδρα
τοὺς ἄνδρας
Genitiu
τοῦ πατρός
τῶν πατέρων
τοῦ ἁνδρός
τῶν ἀνδρῶν
Datiu
τῷ πατρί
τοῖς πατράσι(ν)
τῷ ἀνδρί
τοῖς ἀνδράσι(ν)
-
NOTES:
[1] A efectes gràfics, l'allargament només serà present en els temes en què la vocal de l'última síl·laba sigui ε o ο. Exemples: tema πατερ- > nom. sg. πατήρ; tema ῥητορ- > nom. sg. ῥήτωρ.
[2] Aquest fenomen fonètic és conegut amb el nom de síncopa pretònica. Té un equivalent en el català oral: quan es pronuncia *Tresa, *carbassa o *carmel en comptes de Teresa, carabassa i caramel.
[3] L'alfa és un reforçament eufònic.
[4] Un altre fenomen eufònic que no és estrany al català. Explicaria, per exemple, per què en català continental el mot divenres ha passat a divendres. Cal recordar que en parlars baleàrics la forma d'ús comú és encara l'arcaisme divenres (sense la d eufònica).
4.6. Tercera declinació (4): temes en nasal (ν) i en ντ
A l'hora de declinar els substantius en tema acabat en -ντ, cal tenir presents les següents lleis fonètiques:
- La dental τ cau quan queda en posició final de mot [1].
- El grup ντ desapareix quan entra en contacte amb la sibilant σ, i la vocal precedent a aquest grup experimenta un allargament [2].
Els substantius masculins/femenins en tema ντ poden fer el nominatiu de dues maneres:
- Amb desinència σ. Quan la sibilant de la desinència entra en contacte amb el grup -ντ, fa que aquest desaparegui i la vocal precedent experimenti un allargament compensatori: *ὅδοντ+ς > *ὅδος > ὅδους.
- La major part dels substantius tenen com a marca de nominatiu l'allargament (no compensatori) [3] de la darrera vocal del tema, amb la consegüent caiguda de la consonant τ que ha quedat en posició final de mot: ᾿*γέροντ s'allarga en *γέρωντ > γέρων.
-
Nominatiu amb desinència ς
ὅδούς ὁδόντος (ὁ): 'dent'
(tema: ὁδοντ-)
Nominatiu amb allargament vocàlic
γέρων -όντος (ὁ): 'vell, ancià'
(tema: γέροντ-)
Singular
Plural
Singular
Plural
Nominatiu
ὁ ὁδούς
οἱ ὁδόντες
ὁ γέρων
οἱ γέροντες
Vocatiu
ὁδούς [4]
ὁδόντες
γέρον
γέροντες
Acusatiu
τὸν ὁδόντα
τοὺς ὁδόντας
τὸν γέροντα
τοῦς γέροντας
Genitiu
τοῦ ὁδόντος
τῶν ὁδόντων
τοῦ γέροντος
τῶν γέροντων
Datiu
τῷ ὁδόντι
τοῖς ὁδοῦσι(ν)
τῷ γέροντι τοῖς γέρουσι(ν)
NOTES:
[1] Ho vam veure en estudiar els temes en consonant oclusiva dental (lliurament 4 de Grec I bloc 1). Aquesta llei explica l'absència de la τ final en formes com el nom. i voc. sg. γέρων -ονος (vid. taula).
[2] Se'n diu allargament compensatori, i fa que la ο passi a ου, i la ε es diftongui en ει. La resta de vocals no mostren cap canvi gràfic. L'allargament compensatori el trobarem en tots els datius plurals i en alguns nominatius (i vocatius) del singular.
[3] És a dir, ε s'allarga en η, o s'allarga en ω. La resta de vocals no deixen en l'escriptura cap rastre de l'allargament.
[4] El substantiu ὁδούς -όντος fa el vocatiu singular per analogia (imitació) al nominatiu singular. Això no es dóna en tots els substantius d'aquest tipus: per exemple, el nom de tema γιγαντ- (gegant) fa el nominatiu γίγας (desinència ς, que provoca la desaparició del grup ντ) i el vocatiu sg. γίγαν (amb caiguda de la τ final de mot).
4.7. Tercera declinació (5) temes en sibiliant
Els substantius en sibilant es divideixen en dos grans grups [1]:
- Bitemàtics. Alternen dos temes: un acabat en -ος, l'altre acabat en -ες.
- Monotemàtics. Tenen un sol tema, que acaba en -ες [2].
En tots els substantius sibilants es produeixen els següents accidents fonètics:
1. La σ final del tema cau quan es troba entre dues vocals.
2. Les dues vocals que queden en contacte per la desaparició de la -σ- experimenten una contracció.
CONTRACCIONS VOCÀLIQUES:
(1) ε + α > η
(2) ε + ε > ει
(3) ε + ι > ει
(4) ε + ο > ου
(5) ε + ω > ω
Substantius bitemàtics
Són tots substantius neutres (nom. sg -ος, gen. sg. -ους). Es caracteritzen per l'alternança en la darrera vocal del tema: al nominatiu, vocatiu i acusatiu del singular el tema finalitza en -ος; a les resta dels casos, acaba en -ες.
Al quadre següent es recullen les terminacions de casos i, al costat, s'ofereix l'explicació de l'evolució fonètica que ha portat fins a la forma definitiva (el número entre parèntesis remet al quadre de contraccions de dalt).
Sibilant (bitemàtic) γένος γένους (τό): 'raça, estirp'. (temes: γενος- / γενες-) |
||
Forma | Evolució fonètica | |
Singular | ||
Nominatiu | τὸ γένος | tema acabat en -ος + desinència Ø |
Vocatiu | γένος | |
Acusatiu | τὸ γένος | |
Genitiu | τοῦ γένους | *γενεσ+ος > *γενε-ος > γένους (4) |
Datiu | τῷ γένει | *γενεσ+ι > *γενε-ι > γένει (3) |
Plural | ||
Nominatiu | τὰ γένη | *γενεσ+α > *γενε-α >γένεα |
Vocatiu | γένη | |
Acusatiu | τὰ γένη | |
Genitiu | τῶν γενῶν | *γενεσ-ων > *γενε-ων > γενῶν (5) |
Datiu | τοῖς γένεσι(ν) | *γενεσ-σι *> γένεσι [3] |
Substantius monotemàtics
Són substantius masculins o femenins (nom. sg -ης, gen. sg. -ους) [4]. A diferència del tipus bitemàtic, tenen un sol tema, que finalitza en -ες.
Sibilant (monotemàtic) τριήρης -ους (ἡ): 'trirrem'. (tema: τριηρες-) |
||
Forma | Evolució fonètica | |
Singular | ||
Nominatiu | ἡ τριήρης | allargament de la vocal final del tema: ε > η |
Vocatiu | τριήρες | tema pur |
Acusatiu | τὴν τριήρη | *τριηρεσ+α > *τριηρε-α > τριήρη (1) |
Genitiu | τῆς τριήρους | *τριηρεσ+ος > *τριηρε-ος > τριήρους (4) |
Datiu | τῇ τριήρει | *τριηρεσ+ι > *τριηρε-ι > τριήρει (3) |
Plural | ||
Nominatiu | αἱ τριήρεις | *τριηρεσ+ες > *τριηρε-ες > τριήρεις (2) |
Vocatiu | τριήρεις | |
Acusatiu | τὰς τριήρεις | forma creada per analogia al nom/voc. pl. |
Genitiu | τῶν τριήρων | *τριηρεσ+ων > *τριηρε-ων > τριήρων (5) |
Datiu | ταῖς τριήρεσι(ν) | *τριηρεσ+σι > *τριήρεσι [3] |
NOTES:
[1] Algunes gramàtiques dels bitemàtics en diuen temes variables; i dels monotemàntics, temes invariables.
[2] Es podria afegir un petit grup de substantius neutres de tema en -ας (exemple: κρέας κρὲατος), que no estudiarem.
[2] Les dues σ se simplifiquen en una de sola.
[3] Segueixen aquest paradigma molts noms propis d'home, com ara Δημοσθένης ('Demòstenes'), Περικλῆς (`Pèricles'), Σωκράτης ('Sòcrates'), etc.
4.8. Tercera declinació (6): temes en diftong ευ, αυ i ου
Es flexionen per la tercera declinació una munió de substantius el tema dels quals acaba en diftong decreixent [1]. En origen, aquests diftongs eren formats per una vocal forta (α, ε, ο) i una semiconsonant que, en etapes molt reculades de l'alfabet grec, es grafiava amb una lletra anomenada digamma (majúscula Ϝ, minúscula ϝ). La digamma, quan anava precedida d'una vocal, va evolucionar de la següent manera:
- Es converteix en una υ semivocàlica en posició final absoluta. Per exemple: Del tema γραϝ-, el voc. sg., que no duu cap desinència, és γραῦ.
- També es converteix en una υ semivocàlica quan va seguida d'una consonant que tanca la paraula. Un nou exemple a partir del tema γραϝ-: el nom. sg. pren la desinència -ς, de manera que resulta γραῦς.
- Cau en posició intervocàlica.
Temes en diftong ευ
Són substantius masculins amb nom. sing. -ευς i gen. sg. -εως. Les formes d'alguns dels seus casos no són simples d'explicar. Per tant, la nostra recomanació és que t'aprenguis el paradigma de memòria [2].
Tema en diftong eu (< εϝ) βασιλεύς -έως (ὁ): 'rei'. (tema: βασιλεϝ-) |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ὁ βασιλεύς | οἱ βασιλεῖς |
Vocatiu | βασιλεῦ |
βασιλεῖς |
Acusatiu | τὸν βασιλέα | τοὺς βασιλέας |
Genitiu | τοῦ βασιλέως | τῶν βασιλέων |
Datiu | τῷ βασιλεῖ | τοῖς βασιλεῦσι(ν) |
Temes en diftong αυ i ου
Aquest tipus comprèn una escarida quantitat de substantius masculins i femenins. Els seus temes provenien de αϝ- i οϝ-. La ϝ experimenta els accidents fonètics explicats a l'inici d'aquest capítol: passa a υ en posició final o seguida de consonant, i cau en posició intervocàlica.
-
Tema en diftong αυ (<αϝ)
γραῦς γραός (ἡ): 'vella, anciana'.
(tema: γραϝ-)
Tema en diftong ου (<οϝ)
βοῦς βοός (ὁ): 'bou'.
(tema: βοϝ-)
Singular
Plural
Singular
Plural
Nominatiu
ἡ γραῦς
αἱ γρᾶες
ὁ βοῦς
οἰ βόες
Vocatiu
γραῦ
γρᾶες
βοῦ
βόες Acusatiu
τὴν γραῦν [3]
τὰς γραῦς [4]
τὸν βοῦν [3]
τοῦς βοῦς [4]
Genitiu
τῆς γραός τῶν γραῶν
τοῦ βοός
τῶν βοῶν
Datiu
τῇ γραί
ταῖς γραυσί(ν) τῷ βοί τοῖς βουσί(ν)
NOTES:
[1] Existeixen altres substantius de la tercera declinació de tema en diftong decreixent que no estudiarem al batxillerat: temes en οω (>ωϝ), ex. ἥρως (tema ἡρωϝ-), 'heroi'; i temes en οι, com ara πειθῶ (tema πειθοι-), 'persuassió'.
[2] En cas que tinguis curiositat per conèixer el seu origen, demana-ho al teu professor.
[3] La desinència d'acusatiu singular és -ν (vid. l'apartat "desinències generals" dins el capítol Tercera declinació (1): introducció). La digamma precedent, en quedar travada per aquesta consonant, es converteix en la semivocal υ: γραϝ+ν > γραῦν; βοϝ+ν >βοῦν.
[4] La desinència d'acusatiu singular és -ς (vid. l'apartat "desinències generals" dins el capítol Tercera declinació (1): introducció). La digamma que ha quedat travada per aquesta consonant passa a la semivocal υ: γραϝ+ς > γραῦς; βοϝ+ς >βοῦς.
4.9. Tercera declinació (7): temes en vocal feble (ι, υ)
Els substantius de tema acabat en vocal feble (ι, υ) s'organitzen en dues grans categories:
- Monotemàtics. Hi ha temes monotemàtics en ι i d'altres en υ [1].
- Bitemàtics. De nou, distingirem dos subtipus:
- Temes en ι, que presenten un tema acabat en ι un altre acabat en diftong ει.
- Temes en υ, que alternen un tema en υ amb un altre de diftongat (ευ < εϝ).
Pel que fa a la tria de desinències, tot substantiu masculí o femení de tema en vocal feble:
- Pren -ς per al nom. sg.
- El voc. sg és el tema pur.
- La desinència de l'ac. sg. és - ν i la del plural -ς
Substantius bitemàtics en ι
En la seva flexió alternen un tema amb vocal pura -ι i un altre en diftong -ει [2]. El primer tema apareix als tres primers casos del singular. El tema diftongat explicaria pràcticament tots els altres casos, tenint present que la semiconsonant en posició intervocàlica cau i pot donar lloc a contraccions (vid. el quadre de contraccions vocàliques al capítol Tercera declinació: temes en sibiliant). Un cop més, la nostra recomanació és que aprenguis de memòria el paradigma flexiu, sense preocupar-te gaire per les raons fonètiques que expliquen les diverses formes dels casos. Tingues present que moltes paraules d'ús freqüentíssim en grec antic pertanyen a aquesta categoria.
Substantius bitemàtics en ι πόλις -εως (ἡ): 'ciutat'. (temes: πολι- / πολει-) |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ἡ πόλις |
αἱ πόλεις |
Vocatiu | πόλι | πόλεις |
Acusatiu | τὴν πόλιν | τὰς πόλεις |
Genitiu | τῆς πόλεως |
τῶν πόλεων |
Datiu | τῇ πόλει | ταῖς πολεσι(ν) |
Substantius bitemàtics en υ
Aquest tipus inclou substantius de tots tres gèneres. El tema pur (també es pot dir de vocal en grau zero) acabat en υ, mentre que el tema diftongat finalitza en -ευ (ἑϝ). La semivocal ϝ cau en posició intervocàlica i es produeixen les mateixes contraccions que en els substantius bitemàtics en ι.
-
Substantius bitematics masc./ fem.
πῆχυς πήχεως (ὁ): 'colze'.
(temes: πηχυ- / πηχεϝ-)
Substantius bitemàtics neutres
ἄστυ ἄστεως (τό): 'ciutat'.
(temes: ἀστυ- / ἀστεϝ-)
Singular
Plural
Singular
Plural
Nominatiu
ὁ πῆχυς
αἱ πήχεις
τὸ ἄστυ
τὰ ἄστη [3]
Vocatiu
πῆχυ
πήχεις
ἄστυ
ἄστη Acusatiu
τὸν πῆχυν
τὰς πήχεις
τὸ ἄστυ
τὰ ἄστη
Genitiu
τοῦ πήχεως τῶν πήχεων
τοῦ ἄστεως
τῶν ἄστεων
Datiu
τῷ πήχει
ταῖς πήχεσι(ν) τῷ ἄστει τοῖς ἄστεσι(ν)
NOTES
[1] Els substantius monotemàtics o de tema invariable són gairebé tots masculins o femenins (l'únic neutre és τὸ δάκρυ, 'la llàgrima´). Tot i que no cal que els estudïis, la seva flexió no comporta cap dificultat: en tots els casos, al tema se li uneix la desinència sense que tingui lloc cap canvi fonètic. Deixem com a exemple la declinació d'un mot invariable de tema acabat en ι (ἡ οἶς, 'ovella') i un altre d'un tema en υ (ὁ ιχθύς, 'peix'):
- Tema οι-. Singular: nom. οἶς, voc. [oἶ], ac. oἶν, gen. οἰός, dat. οἰί. Plural: nom. οἶες, voc. οἶες, ac. οἶς, gen. οἰῶν, dat. οἰσί(ν).
- Tema ἰχθυ-. Singular: nom ἰχθύς, voc. ἰχθύ, ac. ἰχθύν, gen. ἰχθύος, dat. ἰχθύι. Plural: nom. ἰχθύες, voc. ἰχθύες, ac. ἰχθῦς, gen. ἰχθύων, pl. ἰχθύσι(ν)
[2] Alguns gramàtics sostenen que aquests substantius es construeixen a partir no de dos temes sinó de tres. Afegeixen una variant del tema en diftong amb la primera vocal allargada (-ηι), que podria explicar les formes del gen. i dat. sg. Aquí, però, no entrarem en més consideracions al respecte.
[3] Aquestes formes de nom./voc./ac. plural s'expliquen per la caiguda de la semiconsonant ϝ i la posterior contracció de les vocals ε+ α > η (*ἀστεϝ-α > *ἀστε-α > ἄστη).
4.10. Tercera declinació (8): substantius irregulars
- γυνή γυναικός (ἡ): 'dona'. El Nom. sg. és γυνή-, fa el vocatiu γύναι, i usa el tema γυναικ- per als altres casos [tema en gutural; Dat pl. γυναιξί(ν)].
γυνή γυναικός (ἡ): 'dona'. |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | γυνή | γυναῖκες |
Vocatiu | γύναι | γυναῖκες |
Acusatiu | γυναῖκα | γυναῖκας |
Genitiu | γυναικός | γυναικῶν |
Datiu | γυναικί | γυναιξί(ν) |
- Ζεύς Διός (ὁ): 'Zeus'. El tema és Ζευ- per al Nom. i Voc. sg. i Δι- per als altres casos.
Ζεύς Διός (ὁ): 'Zeus' |
||
Singular | ||
Nominatiu | Ζεύς | |
Vocatiu | Ζεῦ | |
Acusatiu | Δία | |
Genitiu | Διός | |
Datiu | Διί |
- κύων κυνός (ὁ): 'gos'. El tema és κυον- per al Nom. i Voc. sg i κυν- per als altres casos [tema en nasal].
κύων κυνός (ὁ / ἡ): 'gos'. |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | κύων | κύνες |
Vocatiu | κύων / κύον | κύνες |
Acusatiu | κύνα | κύνας |
Genitiu | κυνός | κυνῶν |
Datiu | κυνί | κυσί(ν) / κύνεσσι |
- ὕδωρ ὕδατος (τό): 'aigua'. El tema és ὑδωρ per al Nom. / Voc. /ac. sg i ὑδατ-per als altres casos [tema en dental].
ὕδωρ ὕδατος (τό): 'aigua'. |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ὕδωρ | ὕδατα |
Vocatiu | ὕδωρ | ὕδατα |
Acusatiu | ὕδωρ | ὕδατα |
Genitiu | ὕδατος | ὑδάτων |
Datiu | ὕδατι | ὕδασι(ν) |
- γόνυ γόνατος (τό): 'genoll'. El tema és γονυ per al Nom. / Voc. / Ac. sg. i γονατ- per als altres casos [tema en dental].
γόνυ γόνατος (τό):'genoll'. |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | γόνυ | γόνατα |
Vocatiu | γόνυ | γόνατα |
Acusatiu | γόνυ | γόνατα |
Genitiu | γόνατος | γονάτων |
Datiu | γόνατι | γόνασι(ν) |
- δόρυ δόρατος (τό): 'llança'. El tema és δορυ per al Nom. / Voc. / Ac. sg. i δορατ- per als altres casos [tema en ρ].
δόρυ δόρατος (τό): 'llança'. |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | δόρυ | δόρατα |
Vocatiu | δόρυ | δόρατα |
Acusatiu | δόρυ | δόρατα |
Genitiu | δόρατος | δοράτων |
Datiu | δόρατι | δόρασι(ν) |
- μάρτυς μάρτυρος (ὁ): 'testimoni'. Εl Nom. sg. és μάρτυς (amb caiguda de la ρ i desinència sigmàtica), la resta de casos es formen sobre el tema μαρτυρ- [tema en ρ].
μάρτυς μάρτυρος (ὁ): 'testimoni'. |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | μάρτυς | μάρτυρες |
Vocatiu | μάρτυρ | μάρτυρες |
Acusatiu | μάρτυρα | μάρτυρας |
Genitiu | μάρτυρος | μαρτύρων |
Datiu | μάρτυρι | μάρτυρσι(ν) |
- νύξ νυκτός (ἡ): 'nit'. El nom. i Voc. sg és νύξ, el Dat pl. νυξί(ν), mentre que els altres casos es formen a partir de l'arrel νυκτ- [tema en dental].
νύξ νυκτός (ἡ): 'nit'. |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | νύξ | νύκτες |
Vocatiu | νύξ | νύκτες |
Acusatiu | νύκτα | νύκτας |
Genitiu | νυκτός | νυκτῶν |
Datiu | νυκτί | νυξί(ν) |
- οὖς ὠτός (τό): 'orella'. El Nom. / Voc. / Ac. sg. és οὖς, per als altres casos el tema és ὠτ- [tema en dental; Dat. pl.: ὠσί(ν)].
οὖς ὠτός (τό): 'orella' |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | οὖς | ὦτα |
Vocatiu | οὖς | ὦτα |
Acusatiu | οὖς | ὦτα |
Genitiu | ὠτός | ὤτων |
Datiu | ὠτί | ὠσί(ν) |
- φῶς φωτός (τό): 'llum'. El Nom. / Voc. / Ac. sg. és φῶς , per als altres casos el tema és φωτ- [tema en dental].
φῶς φωτός (τό): 'llum'. |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | φῶς | φῶτα |
Vocatiu | φῶς | φῶτα |
Acusatiu | φῶς | φῶτα |
Genitiu | φωτός | φώτων |
Datiu | φωτί | φωσί(ν) |
- χείρ χειρός (ἡ): 'mà'. El tema és χειρ-, tot i que en alguns casos es pot trobar una variant del tema sense diftong: χέρ-.
χείρ χειρός (ἡ): 'mà'. |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | χείρ | χεῖρες |
Vocatiu | χείρ | χεῖρες |
Acusatiu | χεῖρα | χεῖρας |
Genitiu | χειρός | χειρῶν / χερῶν |
Datiu | χειρί | χερσί(ν) / χείρεσσι(ν) |
5. L'ADJECTIU
- Primera classe. Adjectius que declinen per la primera i segona declinació.
- Segona classe. Adjectius de dues terminacions (una per al masculí i femení, una altra per al neutre) que segueixen la tercera declinació.
- Tercera classe. Adjectius de tres terminacions que flexionen el masculí i el neutre per la tercera declinació i el femení per la primera declinació.
5.1. Adjectius de la primera classe
- 1a. De tres terminacions, amb el femení en -α.
- 1b. De tres terminacions, amb el femení en -η.
- 2. De dues terminacions.
1. Adjectius de tres terminacions. Els dos primers tipus (1a i 1b) presenten una flexió diferenciada per a cadascun dels tres gèneres. El seu enunciat és format pel nominatiu singular dels tres gèneres en l'ordre masculí, femení i neutre [1]. Pel que fa a la seva flexió:
- En el gènere masculí es declina com els substantius de la 2a declinació de nominatiu en -ος.
- En el neutre, segueixen també la 2a declinació: la dels neutres de nominatiu en -ον.
- Pel que fa al gènere femení, pren les terminacions de la 1a declinació bé dels temes en -α pura (tipus 1a), bé dels temes en -η (tipus 1b) [2].
Exemple del tipus 1a: δίκαιος -α -ον, 'just'.
TIPUS 1a Enunciat: δίκαιος -α -ον, 'just' |
|||
Singular | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | δίκαιος | δικαία |
δίκαιον |
Vocatiu | δίκαιε | δικαία | δίκαιον |
acusatiu | δίκαιον | δικαίαν | δίκαιον |
Genitiu | δικαίου | δικαίας | δικαίου |
Datiu | δίκαίῳ | δικαίᾳ | δίκαίῳ |
Plural | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | δίκαιοι | δίκαιαι | δικαία |
Vocatiu | δίκαιοι | δίκαιαι | δικαία |
Acusatiu | δικαίους |
δικαίας | δικαία |
Genitiu | δικαίων |
δικαίων | δικαίων |
Datiu | δικαίοις | δικαίαις | δικαίοις |
Exemple del tipus 1b: καλός -ή -όν, 'bo'.
TIPUS 1b Enunciat: καλός -ή -όν, 'bo'. |
|||
Singular | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | καλός | καλή |
καλόν |
Vocatiu | καλέ | καλή | καλόν |
acusatiu | καλόν | καλήν | καλόν |
Genitiu | καλοῦ | καλῆς | καλοῦ |
Datiu | καλῷ | καλῇ | καλῷ |
Plural | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | καλοί | καλαί | καλά |
Vocatiu | καλοί | καλαί | καλά |
Acusatiu | καλούς |
καλάς |
καλά |
Genitiu | καλῶν |
καλῶν | καλῶν |
Datiu | καλοῖς | καλαῖς | καλοῖς |
2. Adjectius de dues terminacions. Presenten una forma comuna per als gèneres masculí i femení:
- En el gènere neutre, es flexiona seguint la 2a declinació (neutres de nominatiu en -ον).
- Tant per al gènere masculí com per al femení, es declina com els substantius de la 2a declinació de nominatiu en -ος.
El seu enunciat comprèn dues formes:
- La primera és el nominatiu singular masculí i femení.
- La segona és el nominatiu singular neutre.
Exemple del tipus 2: βροτός -όν, 'mortal'.
TIPUS 2 Enunciat: βροτός -όν, 'mortal'. |
||
Singular | ||
Masc./fem. | Neutre | |
Nominatiu | βροτός | βροτόν |
Vocatiu | βροτέ | βροτόν |
acusatiu | βροτόν | βροτόν |
Genitiu | βροτοῦ | βροτοῦ |
Datiu | βροτῷ | βροτῷ |
Plural | ||
Masc./fem. | Neutre | |
Nominatiu | βροτοί | βροτά |
Vocatiu | βροτοί | βροτά |
Acusatiu | βροτούς |
βροτά |
Genitiu | βροτῶν |
βροτῶν |
Datiu | βροτοῖς | βροτοῖς |
NOTES:
[1] L'enunciat d'un adjectiu mai es pot confondre amb l'enunciat d'un substantiu perquè, a diferència d'aquest, no és acompanyat per un article que n'indiqui el gènere. Vid. el capítol Enunciats dels mots.
[2] Segueixen la declinació en -α pura els adjectius l'arrel dels quals acaba en ρ, ι, ε. Tots els altres adjectius de tres terminacions declinen el femení com els temes en -η.
5.2. Adjectius de la segona classe
Els adjectius de la segona classe declinen tots els gèneres per la tercera declinació. A més, fan igual el masculí i el femení (són, per tant, adjectius de dues terminacions).
En aquesta categoria s'inclouen dos tipus d'adjectiu:
- Tema en nasal. Ex: σώφρων -ον, 'prudent'
- Tema en sibilant. Ex: σαφής -ές, 'clar, evident'.
Temes en nasal
Per al masculí i femení, segueixen el paradigme de γέρων -οντος (Vid. Tercera declinació: temes en nasal i en ντ). En el gènere neutre, fan el nom./ voc./ ac. singular amb el tema pur, mentre que els mateixos casos del plural prenen la desinència α.
Adjectius de la segona classe: temes en nasal
Enunciat: σώφρων -ον, 'prudent'.
(tema: σωφρον-)
|
||||
cas |
Singular
|
Plural
|
||
Masc./ fem.
|
Neutre
|
Masc. / fem.
|
Neutre
|
|
N V A G D |
σώφρων σώφρον σώφρονα σώφρονος σώφρονι |
σώφρον σώφρον σώφρον σώφρονος σώφρονι |
σώφρονες σώφρονες σώφρονας σωφρόνων σώφροσι(ν) |
σώφρονα σώφρονα σώφρονα σωφρόνων σώφροσι(ν) |
Temes en sibilant
Es declinen com els substantius sibilants monotemàtics (Vid. Tercera declinació: temes en sibiliant). Per al masculí i femení, segueixen el paradigma de τριήρης -ους.
En el gènere neutre fan:
- Nom./ voc./ ac. singular amb el tema pur (-ες).
- Nom./ voc./ ac. plural en -η (resultat de la contracció de la ε del tema i la desinència α). Exemple: *σαφέσα > *σαφέ-α (per caiguda de la σ intervocàlica) >σαφή.
Adjectius de la segona classe: temes en sibilant
Enunciat: σαφής -ές, 'clar, evident'.
(Tema: σαφεσ-)
|
||||
Singular
|
Plural
|
|||
Masc. /fem.
|
Neutre
|
Masc. /fem.
|
Neutre
|
|
N V A G D |
σαφής σαφές σαφῆ (<*σαφεσα) σαφοῦς (<*σαφεσος) σαφεϊ |
σαφές σαφές σαφές σαφοῦς (<*σαφεσος) σαφεϊ |
σαφεῖς (<*σαφεσες) σαφεῖς (<*σαφεσες) σαφεῖς σαφῶν (<*σαφεσων) σαφέσι(ν) (<*σαφεσσιν) |
σαφῆ (<*σαφεσα) σαφῆ (<*σαφεσα) σαφῆ (<*σαφεσα) σαφῶν (<*σαφεσων) σαφέσι(ν) (<*σαφεσσιν) |
5.3. Adjectius de la tercera classe
La tercera i darrera classe d'adjectius declinen el masculí i el neutre per la tercera declinació, mentre que el femení segueix la primera. A més, alguns d'aquest adjectius presenten dos temes distints per al masculí/neutre i per al femení.
- Adjectius en -υς -εια -υ. En masculí i neutre es declina com un tema en -υ (bitemàtic) [1]; el femení segueix la flexió del temes en -α pura de la primera declinació [2].
Adjectius de la tercera classe en -υς -εια -υ
Enunciat: γλυκύς -εῖα -ύ, 'dolç'.
(tema M / N: γλυκυ- / γλυκεϝ- | tema F: γλυκεια-)
|
||||||
Singular
|
Plural
|
|||||
Masc.
|
Fem.
|
Neutre
|
Masc.
|
Fem.
|
Neutre
|
|
N V A G D | γλυκύς γλυκύ γλυκύν γλυκέος γλυκεῖ |
γλυκεῖα γλυκεῖα γλυκείαν γλυκεῖας γλυκείᾳ |
γλυκύ γλυκύ γλυκύ γλυκέος γλυκεῖ |
γλυκεῖς γλυκεῖς γλυκεῖς γλυκέων γλυκέσι(ν) |
γλυκεῖαι γλυκεῖαι γλυκείας γλυκειῶν γλυκείαις |
|
- Adjectiu πᾶς πᾶσα πᾶν, 'tot'. Els gèneres masculí i neutre són temes en -ντ [3]; el femení és un tema en α impura [2]. Les terminacions d'aquest adjectiu (en negreta a la taula) es retroben al participi d'aorist actiu sigmàtic.
Adjectiu πᾶς πᾶσα πᾶν, 'tot'.
(tema M / N: παντ- | tema F: πασα-)
|
||||||
Singular
|
Plural
|
|||||
Masc.
|
Fem.
|
Neutre
|
Masc.
|
Fem.
|
Neutre
|
|
N V A G D | πᾶς πᾶς πάντα πάντος πάντι |
πᾶσα πᾶσα πᾶσαν πᾶσης πᾶσῃ |
πᾶν πᾶν πᾶν πάντος πάντι |
πάντες πάντες πάντας πάντων πᾶσι(ν) |
πᾶσαι πᾶσαι πᾶσας πᾶσων πᾶσαις |
πάντα πάντα πάντα πάντων πᾶσι(ν) |
- Adjectiu μέλας μέλαινα μέλαν, 'negre'. És un tema en nasal. El d'aquest adjectiu és μέλαν- per al masculí i neutre, μελαιν- per al femení.
Adjectiu μέλας μέλαινα μέλαν, 'negre'.
(tema M / N: μελαν- | tema F: μελαιν-)
|
||||||
Singular
|
Plural
|
|||||
Masc.
|
Fem.
|
Neutre
|
Masc.
|
Fem.
|
Neutre
|
|
N V A G D | μέλας μέλαν μέλανα μέλανος μέλανι |
μέλαινα μέλαινα μέλαιναν μελαίνης μελαίνῃ |
μέλαν μέλαν μέλαν μέλανος μέλανι |
μέλανες μέλανες μέλανας μελάνων μέλασι(ν) |
μέλαιναι μέλαιναι μελαίνας μελαινῶν μελαίναις |
μέλανα μέλανα μέλανα μελάνων μέλασι(ν) |
- Adjectiu πολύς πολλή πολύ 'molt'. En la seva flexió alternen dos temes (πολu- / πολλ-). Els casos nominatiu, vocatiu i acusatiu del singular del gènere masculí i neutre es fan sobre el tema πολύ- i prenen les desinències dels temes en vocal feble υ [1]. La resta de casos de la flexió es construeixen a partir del tema πολλ- i les terminacions de la primera declinació de tema en -η [2] (per al femení) o de la segona declinació (per als gèneres masculí i neutre) [4].
Adjectiu πολύς πολλή πολύ, 'molt'.
(temes: πολυ- / πολλ-) |
||||||||||||||
Singular
|
Plural
|
|||||||||||||
Masc.
|
Fem.
|
Neutre
|
Masc.
|
Fem.
|
Neutre
|
|||||||||
|
|
|
|
|
|
|
- Adjectiu μέγας μεγάλη μέγα, 'gran'. La distribució dels dos temes (μέγα- i μεγάλ-) i la tria de declinacions segueixen el mateix patró que l'adjectiu πολύς πολλή πολύ.
Adjectiu μέγας μεγάλη μέγα, 'gran'.
(temes: μεγα- / μεγαλ-) |
||||||||||||||
Singular
|
Plural
|
|||||||||||||
Masc.
|
Fem.
|
Neutre
|
Masc.
|
Fem.
|
Neutre
|
|||||||||
|
|
|
|
|
|
|
NOTES:
[1] Vid. Tercera declinació: temes en vocal feble (i, u). Fixa't que hi ha algunes formes sense contracció: gen. singular i plural; nom/voc./ac. pl. neutre.
[2] Vid. Primera declinació.
[3] Vid. Tercera declinació: temes en nasal (ν) i en ντ.
[4] Vid. Segona declinació.
5.4. Graus de l'adjectiu: comparatiu i superlatiu
Enllaç a la teoria del web Labyrinthus.
6. PRONOMS I DETERMINANTS
ATENCIÓ: La gramàtica grega tradicional tendeix a parlar de pronoms / adjectius numerals, demostratius, relatius, etc. En rigor, aquest tipus de mots poden funcionar bé com a pronoms (quan són el nucli d'un sintagma nominal) bé com a determinants (en el cas que quantifiquin o determinin un nom). En cap cas convé etiquetar-los com a adjectius; entre d'altres raons, perquè no són mots lèxics, sinó funcionals.
6.1. Numerals
Els quatre primers numerals cardinals tenen declinació pròpia.
Els següents numerals no es declinen. Sí que declinen les centenes, a partir de dos-cents (δικόσιοι -αι -α).
6.2. Demostratius i αὐτός -ή -ό
Demostratius
Com el castellà, el grec antic disposa de tres determinants/pronoms demostratius:
- ὅδε ἥδε τόδε. Indica proximitat al parlant (castellà, 'este'). Es forma amb l'article i la partícula enclítica -δε. Per tant, per reconèixer-ne el cas, només has d'identificar la forma que precedeix a δε [1].
- οὗτος αὔτη τοῦτο. Indica proximitat a l'interlocutor del parlant (cast. 'ese'). Tret del nom. sg. masc. (que duu desinència -ς), la resta de casos tenen la mateixa terminació que l'article. L'arrel, en canvi, pot variar segons el gènere i el cas .
- ἐκεῖνος -η -ο. És el demostratiu associat a la tercera persona; marca certa llunyania amb relació al parlant i al seu interlocutor. Es declina com un adjectiu de la primera classe, excepte en el nom. i ac. sg. neutre, que han perdut la -ν final.
La major part de parlars del català central té un sistema de determinants de només dos graus: proximitat ('aquest') i llunyania ('aquell') [3]. Resultarà obvi que ὅδε s'ha de traduir per 'aquest' i ἐκεῖνος per 'aquell'. La traducció de οὗτος (aquest / aquell), queda a criteri del traductor.
Determinant/pronom αὑτός
El determinant/pronom αὐτος -ή -ό es declina igual que εκεῖνος.
En grec clàssic, té diversos valors:
1. Valor anafòric (llatí, is ea id). Es refereix a alguna persona o cosa recentment al·ludida en el discurs. Segons els contextos, es pot traduir bé pel demostratiu 'aquest', bé per un pronom personal de tercera persona.
2. Valor anafòric d'identitat (llatí, idem eadem idem). Assenyala la identitat amb algú o alguna cosa de què s'està parlant. Es tradueix per 'el mateix'. Ὁ αὐτὸς βασιλεύς = 'el mateix rei' (és a dir, el rei del qual estem parlant').
3. Valor d'identitat (llatí, ipse ipsa ipsum). Posa èmfasi en una persona o cosa que apareix al discurs. Indica una identitat en to emfàtic. Es pot traduir per 'ell mateix', 'ell en persona', etc. Aὐτὸς ὁ βασιλεύς = 'el rei mateix, el rei en persona'.
Es pot destriar el valor anafòric del valor anafòric d'indetitat per la posició d'αυτός respecte al substantiu i a l'article.
Estructura dels sintagmes nominals amb demostratiu o αὐτός. Per estrany que de vegades ens pugui resultar, en grec antic l'article és present en els sintagmes norminals en què un demostratiu o αὐτός funciona com a determinant d'un substantiu:
Exemples:
ὃδε ὁ βασιλεύς = 'aquest rei' (lit.: 'aquest el rei').
ἐκείνη ἡ πόλις = 'aquella ciutat' (lit: 'aquella la ciutat').
ὁ αυτὸς ἀνήρ = 'el mateix home' (l'home de qui estic parlant).
αὐτὸς ὁ πατήρ = 'el pare mateix / en persona'.
NOTES:
[1] Exemple: τάσδε = τάς (ac. pl. fem.) + δε.
[2] Exemple: ταύτας. La terminació -ας és idèntica a la de l'ac. pl. fem. de l'article (τάς).
[3] Algunes variants de la llengua catalana conserven l'antic sistema de tres pronoms demostratius i usen 'aqueix' com a forma associada a la segona persona.
6.3. Pronoms personals i possessius
Pronoms personals no reflexius
Els pronoms personals grecs tenen la següent flexió:
Recorda que els pronoms personals són pràcticament l'únic element nominal del català que conserva restes de declinació. Això ho has de tenir en compte a l'hora de traduir els pronoms personals del grec.
Per exemple:
ἐγὼ (nom. sg.) = 'jo'. Ἐγὼ ἀνήρ εἰμι ('Jo sóc un home').
ἐμέ / με (ac. sg.) = 'a mi, me/em' (CD), Ὁ διδάσκαλος με βλέπει ('El mestre em mira').
ἐμοί / μοι (dat. sg) = 'a mi, me/em' (CI). Ὁ διδάσκαλος τὰ βιβλία μoι δίδωσιν (Él mestre em dóna els llibres').
ἐμοῦ / μου (gen. sg) =' de mi = meu, meva, etc.' (CN). Ὁ πατήρ μου τὸν βιβλίον ἔγραψεν ('El meu pare va escriure el llibre').
Les formes de 3a persona són molt poc usades. En el seu lloc es fan servir:
- En el nominatiu, els demostratius οὗτος αὗτη τοῦτο i ἐκεῖνος -η -ο.
- En els altres casos, el pronom anafòric αὐτός -ή -ό.
A la taula, hi hauràs reparat que els pronoms personals en singular tenen formes tòniques i formes àtones. Les primeres s'empren en posició inicial de frase o bé per emfasitzar el pronom. Les segones són formes enclítiques; per tant, mai es trobaran a inici d'una oració.
Pronoms personals reflexius
Els pronoms personals reflexius no tenen cas nominatiu. Es tradueixen per "jo mateix, tu mateix, etc.".
Determinants/ pronoms possessius
Els determinants/pronoms personals possessius declinen com adjectius de tres terminacions de la primera classe.
Només existeixen formes per a la primera i segona persona. Per expressar la possessió d'una tercera persona, el grec fa servir el genitiu del pronom αὐτός. De fet, tot sovint els possessius de la primera i segona persona són subtituïts pel genitiu dels respectius pronoms personals (ἐμοῦ / μου; σοῦ / σου; ἡμῶν; ὑμῶν).
Exemples:
ὁ πατήρ αὑτοῦ = 'el seu pare (el pare d'ell)'.
ὁ πατήρ αὑτῆς = 'el seu pare (la mare d'ella)'.
ὁ πατήρ αὐτῶν = 'el seu pare (el pare d'ells / d'elles)'.
ὁ πατήρ ἠμῶν = 'el nostre pare' (el pare de nosaltres)'.
6.4. Interrogatius i indefinits
Interrogatiu τίς τί
-
PRONOM / DETERMINANT INTERROGATIU
τίς τί: 'qui, què / quin'
Singular
Plural
Masculí i femení
Neutre
Masculí i femení
Neutre
Nom.
τίς
τί τίνες τίνα Acus.
τίνα
τί τίνας τίνα Gen.
τίνου / τοῦ
τίνου / τοῦ τίνων τίνων Dat.
τίνι / τῷ
τίνι / τῷ τίσι(ν) τίσι(ν)
Indefinit τις τι
-
PRONOM / DETERMINANT ΙNDEFINIT
τις τι: 'algú, alguna cosa / algun -a'
Singular
Plural
Masculí i femení
Neutre
Masculí i femení
Neutre
Nom.
τις
τι τινές τινά / ἄττα Acus.
τινά
τι τινάς τινά / ἄττα Gen.
τινός / του
τινός / του τινῶν τισί(ν) Dat.
τινί / τῳ
τινί / τῳ τισί(ν) τισί(ν)
Altres indefinits del grec són:
6.5. Pronom relatiu
Relatiu ὅς ἥ ὅ
La flexió del pronom / determinant relatiu grec és molt semblant a la de l'article. Per a la major part de casos, a penes cal substituir la τ inicial per un esperit aspre. Para esment que el nominatiu singular masculí acaba amb -ς, cosa que el distingeix clarament de l'article (ὁ). Els altres casos que en l'article no duen τ sinó una aspiració inicial, en el pronom relatiu duen accent [1]: això ha de fer que no confonguis mai aquestes formes del relatiu amb les de l'article.
Es tradueix per 'que / què /qui' o 'el qual..'.
Relatiu indefinit
És tradueix per 'qualsevol que..'). Morfològicament és una amalgama del pronom relatiu (ὅς ἥ ὅ) i del pronom indefinit (τις τι).
NOTES:
7. MOTS INVARIABLES
7.1. Preposicions
Preposicions d'un sol cas
Preposició | amb acusatiu | amb genitiu | amb datiu |
εἰς | a, cap a [direcció] | ||
ἀνά | cap a dalt | ||
ἀντί | en lloc de | ||
ἀπό | des de, lluny de | ||
ἐκ / ἐξ | des de, fora de | ||
πρό | davant, per | ||
ἐν | a, en [ubicació] | ||
σύν | amb |
Preposicions de dos casos
Preposició | amb acusatiu | amb genitiu |
διά |
per, a causa de |
per, a través de |
κατά |
cap avall, durant, per, segons pel que fa a |
de dalt a baix contra |
μετά | després de |
amb |
ὑπέρ |
sobre, més enllà de |
sobre; per |
Preposicions de tres casos
Preposició | amb acusatiu | amb genitiu | amb datiu |
ἀμφί (al voltant de) |
amb relació amb al voltant de |
entorn de |
al voltant de al costat de |
ἐπί (sobre) |
a, cap a [direcció] contra |
sobre en [ubicació] |
sobre a prop de a, en [ubicació] |
παρά (al costat de) |
al costat de al llarg de; durant |
del costat de |
a prop de a, en [ubicació] |
περί (al voltant) |
al voltant de a l'entorn de |
al voltant de arran de |
a, en [ubicació] al voltant de |
πρός (cap a) |
cap a [direcció] contra |
del costat de |
a prop de a més de |
ὑπό (sota) |
sota de cap a [direcció] |
sota des de sota |
sota |
8.1. Conjugacions
Conjugacions
El verb grec antic comprèn dues conjugacions:
Tipus de verbs temàtics o en -ω:
Els verbs temàtics es classifiquen en dues grans categories, segons si el seu tema acaba en vocal o consonant. Aquestes categories, al seu torn, comprenen les següents subcategories:
VERBS DE TEMA VOCÀLIC:
1.1. Verbs purs (o verbs purs no contractes): el tema acaba en vocal feble (ι, υ) [2].
1.2. Verbs contractes (o verbs purs contractes): el tema acaba en vocal forta (α, ε, ο).
VERBS DE TEMA CONSONÀNTIC:
8.2. Veus, modes i temps verbals
Veu
Al les dues veus del verb català (activa i passiva) el grec antic n'afegia una tercera, la veu mitjana, el valor principal de la qual era l'expressió de la reflexivitat [1].
Mode
Els modes del verb grec són l'indicatiu, el subjuntiu, l'optatiu [2], l'imperatiu i les formes no personals (infinitiu i participi).
Temps i aspecte
Els temps del verb grec antic són:
- Present.
- Imperfet.
- Futur.
- Aorist [3].
- Perfet (no s'estudia a batxillerat).
- Plusquamperfet (no s'estudia a batxillerat).
No tots els temps apareixen en tots els modes verbals [4].
La concreció del currículum de batxillerat exigeix només l'estudi d'uns determinants temps d'alguns tipus de verbs. En la matèria de Grec I, només s'hi estudien temps de la veu activa. Al bloc 1:
-
-
- El present, l'imperfet i el futur d'indicatiu;
- L'imperatiu present;
- L'infinitiu present i futur.
-
Al bloc segon, s'introdueix:
-
-
- El participi de present i de futur.
- Els temps aorist de tipus sigmàtic en mode indicatiu, infinitiu i participi.
- La conjugació per al verbs contractes de tots els temps anteriorment esmentats.
-
NOTES:
[1] La veu passiva i mitjana s'estudien a Grec II.
[2] Els continguts curriculars de la matèria de Grec de batxillerat no inclouen l'estudi ni del subjuntiu ni de l'optatiu. Aquest darrer és un mode verbal d'origen indoeuropeu (el comparteix, per exemple, el sànscrit) desconegut pel llatí i les llengües romàniques. Té diversos usos i sentits, però la seva funció primordial és l'expressió del desig.
[3] L'aorist és el temps del passat puntual. Amb alguns matisos, equival al passat català (vaig cantar, en la seva forma perifràstica; cantí, en la forma simple).
[4] Només l'indicatiu disposa dels sis temps. L'imperatiu i el subjuntiu, només tenen present, aorist i perfet. L'optatiu, l'infinitiu i el participi, a aquests tres temps hi afegeixen el futur.
9.1. Present d'indicatiu actiu: verbs temàtics o en -ω
Present d'indicatiu actiu: verbs temàtics o en -ω
Aquests verbs són anomenats temàtics pel fet que presenten una vocal temàtica entre l'arrel i la desinència. La flexió del seu present respon al següent paradigma:
Present d'indicatiu actiu de φέρω ('portar') |
||
Persona i nombre |
Conjugació en grec | Traducció al català |
1 sg | φέρω | porto |
2 sg | φέρεις | portes |
3 sg | φέρει | porta |
1 pl | φέρομεν | portem |
2 pl | φέρετε | porteu |
3 pl | φέρουσι(ν) [1] | porten |
Per conjugar el present de qualsevol verb temàtic cosonàntic o vocàlic pur [2], s'ha de fer sempre el mateix. Τreure a l'enunciat la terminació -ω i afegir a aquesta base lexemàtica les terminacions que a la taula precedent apareixen en negreta. A tall d'exemple, t'oferim el present d'altres tres verbs temàtics: βάλλω ('llançar'), λύω ('deslligar; resoldre') i βλέπω ('veure, mirar') [3]. Aprofitem per introduir el cas nominatiu dels pronoms personals del grec antic.
Pronoms personals [4] |
Verb βάλλω (base: βάλλ-) |
Verb λύω (base: λυ-) |
Verb βλέπω (base: βλεπ-) |
ἐγώ ('jo') | βάλλω | λύω | βλέπω |
σύ ('tu) | βάλλεις | λύεις | βλέπεις |
----- | βάλλει | λύει | βλέπει |
ἡμεῖς ('nosaltres´) | βάλλομεν | λύομεν | βλέπομεν |
ὑμεῖς ('vosaltres') | βάλλετε | λύετε | βλέπετε |
----- | βάλλουσι(ν) | λύουσι(ν) | βλέπουσι(ν) |
NOTES:
[1] Els parèntesis indiquen que la ν final és facultativa. Això vol dir que només apareix abans de pausa o quan el mot següent comença per vocal.
[2] Queden exclosos, doncs, els verbs contractes (els que acaben en -αω, -εω, -οω). El present dels verbs temàtics contractes no s'estudia fins al darrer lliurament de Grec I bloc 2.
[3] Són, respectivament, un verb en consonant líquida (βάλλω), un verb mut o en consonant oclusiva (βλέπω) i un verb temàtic pur (λύω).
[4] El grec antic no coneix pronoms personals propis de tercera persona. Per a les seves funcions, se sol recórrer a l'ús d'un pronom demostratiu.
9.2. Present d'indicatiu actiu: verbs atemàtics o en -μι . Verb εἰμί
S'anomenen verbs atemàtics aquells que no presenten la vocal temàtica ε/ο entre el tema de present i les desinències. També són anomenats verbs en -μι, car aquesta és la desinència que empren per a la primera persona del singular en el present d'indicatiu.
- φημί ('dir')
- τίθημι ('col·locar, posar')
- ἵστημι ('estar o posar dempeus o dret'; 'deturar'; 'establir') [1]
- δείκνυμι ('mostrar, indicar')
- δίδωμι ('donar')
Algunes de les seves desinències són distintes a les del present dels verbs temàtics.
Desinències present (verbs atemàtics) | |
1a pers. sg. | - μι |
2a pers. sg. | - ς |
3a pers. sg. | - σι(ν) |
1a pers. pl. | - μεν |
2a pers. pl. | - τε |
3a pers. pl. | -ασι(ν) |
Una altra característica del present d'aquests verbs és que en les tres persones del singular experimenten un allargament en la vocal final de l'arrel. Fixa't, a la taula següent, que:
- la ε del temal s'allarga en η al verb τίθημι,
- la α del tema s'allarga també en η als verbs φημί i ἵστημι,
- i la ο del tema s'allarga en ω en el cas del verb δίδωμι.
Pel que fa al verb copulatiu εἰμί, la seva conjugació mostra moltes irregularitats.
Verbs atemàtics: present d'indicatiu actiu | ||||||
φημί ('dir') (tema: φα-) |
τίθημι ('posar') (tema: τιθε-) |
ἵστημι ('posar dret') (tema: ἱστα-) |
δίδωμι ('donar') (tema: διδο-)
|
δείκνυμι ('mostrar') (tema: δεικνυ-) |
είμί ('ser, estar') (tema: ἐσ-) |
|
ἐγώ | φημί | τίθημι | ἵστημι | δίδωμι | δείκνυμι | εἰμί |
σύ | φής | τίθης | ἵστης | δίδως | δείκνυς | εἶ |
----- | φησί(ν) | τίθησι(ν) | ἵστησι(ν) | δίδωσι(ν) | δείκνυσι(ν) | ἐστί(ν) |
ἡμεῖς | φαμέν | τίθεμεν | ἱσταμεν | δίδομεν | δείκυμεν | ἐσμέν |
ὑμεῖς | φατέ | τίθετε | ἵστατε | δίδοτε | δείκνυτε | ἐστέ |
----- | φασί(ν) | τιθέασι(ν) | ἱστᾶσι(ν) | διδόασι(ν) | δεικνύασι(ν) | εἰσί(ν) |
NOTES:
[1] Aquest verb prové de la mateixa arrel indoeuropeu que l'anglès to stand; com pots apreciar, el seu significat és semblant.
9.3. L'augment verbal
L'augment és una característica morfològica pròpia dels temps de passat del mode indicatiu [1].
Pot ser de dos tipus:
1. Augment sil·làbic. Consisteix a introduir una vocal ε al davant de l'arrel verbal. Duen aquest augment tots els verbs l'arrel dels quals comença en consonant.
2. Augment temporal. És el propi dels verbs l'arrel dels quals comença amb una vocal. Consisteix en l'allargament d'aquesta vocal, responent a les següents pautes:
Vocals simples |
α > η Exemple: pres. ἀκούω > impf. ἤκουν (escolto > escoltava) ε > η Exemple: pres. ἐλαύνω > impf. ἤλαυνον (empenyo > empenyia) ο > ω Exemple: pres. ὁτρύνω > impf. ὤτρυνον (incito > incitava) |
Diftongs amb semivocal ι |
αι > ῃ Exemple: pres. αἵρω > impf. ᾗρον (aixeco > aixecava) ει > ῃ Exemple: pres. εἰκάζω >impf. ἤκαζον (igualo > igualava) οι > ῳ Exemple: pres. οἰκτείρω > impf. ᾤκτειρον (complanyo > complanyia) |
Diftongs amb semivocal υ |
αυ > ηυ Exemple: pres. αὐξάνω > impf. ηὔξανον (augmento > augmentava) ευ > ηυ Exemple: pres. εὑρίσκω >impf. ηὕρισκον (trobo > trobava) |
Sense variacions gràfiques |
ι > ι Exemple: pres. ἱκετεύω >impf. ἱκέτευον (prego > pregava) υ > υ Exemple: pres. ὑβρίζω > impf. ὕβριζον (sóc superbi> era superbi) ου > ου Exemple: pres. οὐτάζω >impf. οὕταζον (fereixo> feria) |
Altres augments temporals:
- El verb ἔχω ('tenir') fa l'imperfet εἶχον.
- El verb ᾄδω ('cantar') fa l'imperfet ᾖδον.
Augment de verbs amb preverbi |
En els verbs compostos amb preverbi, l'augment (sigui sil·làbic, sigui temporal) se situa entre el preverbi i l'arrel verbal. A més, la vocal final del preverbi desapareix davant l'augment, excepte en el cas d' ἀμφί, περί i πρό.
L'augment sil·làbic ε se situa entre el preverbi i l'arrel (βαλλ-). La vocal ο (òmicron) final del preverbi cau en entrar en contacte amb l'augment.
De nou, l'augment sil·làbic es col·loca entre el preverbi (περί) i l'arrel (βαιν-). Però en aquest cas no es perd la vocal final del preverbi. |
NOTES:
[1] Es troba en dos temps d'indicatiu del verb grec: l'imperfet i el seu correlat puntual, l'aorist (que s'estudia parcialment a Grec I bloc 2).
9.4. Imperfet d'indicatiu actiu
Usos del temps verbal
El pretèrit imperfet d'indicatiu actiu té pràcticament el mateix valor que l'imperfet català: s'usa per referir-se a accions o situacions que s'allarguen o es repeteixen en el passat. Expressa, per tant, un passat duratiu [1], i no pas puntual [2].
Morfologia
1. L’imperfet d’indicatiu es construeix a partir de la mateixa base lexèmatica que el present. Així, d'un verb temàtic [3] com φέρω, en prendrem la base φερ-. Al davant, s'hi afegeix l'augment, que en aquest cas és la vocal ε [4]. Al darrere de la base s'integren primer la vocal temàtica i, a continuació, la desinència personal. Les desinències personals de l'imperfet present actiu són:
1a pers. sg. | -ν |
2a pers. sg. | -ς |
3a pers. sg. | ø |
1a pers. pl. | -μεν |
2a pers. pl. | -τε |
3a pers. pl. | -ν |
La vocal temàtica és una ο quan va seguida de consonant labial (μ, ν), i una ε en tots els altres casos.
En suma, l'imperfet d'indicatiu actiu del verb φέρω és:
Imperfet d'indicatiu actiu de φέρω ('portar') |
||
Persona i nombre |
Conjugació en grec | Traducció al català |
1 sg | ἔφερον | portava |
2 sg | ἔφερες | portaves |
3 sg | ἔφερε | portava |
1 pl | ἐφέρομεν | portàvem |
2 pl | ἐφέρετε | portàveu |
3 pl | ἔφερον | portaven |
Fixa't que totes les formes de l'imperfet tenen accentuació esdrúixola.
2. L'imperfet del verb copulatiu είμί presenta una flexió força irregular.
Imperfet d'indicatiu d'εἰμί ('ser; estar') |
||
Persona i nombre |
Conjugació en grec | Traducció al català |
1 sg | ἦν |
era / estava |
2 sg | ἦσθα |
eres / estaves |
3 sg | ἦν |
era / estava |
1 pl | ἦμεν |
érem / estàvem |
2 pl | ἦτε |
éreu / estàveu |
3 pl | ἦσαν |
eren / estaven |
NOTES:
[1] Prenguem com a exemple l'oració De petit, jo tocava el piano. S'usa l'imperfet per expressar que l'acció de tocar el piano es va repetir en el passat. No vaig tocar el piano un dia i prou, sinó que el fet va succeir diverses vegades.
[2] Aquest valor es reserva per al temps aorist.
[3] Segons determina el currículum de batxillerat, només cal que coneixis l'imperfet dels verbs temàtics (o en -ω) i del verb copulatiu εἰμί. No has d'aprendre, doncs, la formació de l'imperfet d'indicatiu dels verbs atemàtics.
[4] Al capítol precedent s'expliquen els diversos tipus d'augment.
9.5. Futur d'indicatiu actiu
A Grec I bloc 1, cal estudiar la formació del futur d'indicatiu actiu dels verbs temàtics purs (tema en ι, u), dels verbs muts (o de tema acabat en consonant oclusiva) i del verb copulatiu εἰμί [1]. Al bloc 2 d'aquesta matèria s'afegirà a l'elenc el futur dels verbs contractes.
Verbs temàtics purs
Futur d'indicatiu actiu de λύω ('deslligar, resoldre') |
||
Persona i nombre |
Conjugació en grec | Traducció al català |
1 sg | λύ-σ-ω | deslligaré |
2 sg | λύ-σ-εις | deslligaràs |
3 sg | λύ-σ-ει | deslligarà |
1 pl | λύ-σ-ομεν | deslligarem |
2 pl | λύ-σ-ετε | deslligareu |
3 pl | λύ-σ-ουσι(ν) |
deslligaran |
Fixa't que l'única diferència entre la conjugació del present i del futur consisteix en l'aparició de la consonant σ introduïda entre els dos formants (arrel i terminació).
Present de λύω |
Futur de λύω |
λύω | λύσω |
λύεις | λύσεις |
λύει | λύσει |
λύομεν | λύσομεν |
λύετε | λύσετε |
λύουσι(ν) | λύσουσι(ν) |
Verbs consonàntics muts (o en oclusiva)
Per als verbs en consonant oclusiva, la característica del futur torna a ser una σ inserida entre la base lexemàtica i les terminacions pròpies del present. Aquesta σ, però, produeix en la consonant oclusiva precedent els canvis que hem après amb l'estudi de la declinació dels substantius de tema en oclusiva. Els recordem al següent quadre sinòptic:
Labials (β, π, φ i també πτ) + σ > ψ
Velars (γ, κ, χ i també ττ/σσ) + σ > ξ
Dentals (δ, τ, θ i també ζ) + σ > σ (per caiguda de la dental i conservació de la σ)
Això explica que:
- El futur de βλέπω sigui βλέψω.
- El futur d'ἄγω sigui ἅξω.
- El futur de θαυμάζω sigui θαυμάσω.
Verb εἰμι
El verb copulatiu εἱμί presenta una conjugació bastant irregular també per al futur.
Futur d'indicatiu d'εἰμί ('ser; estar') |
||
Persona i nombre |
Conjugació en grec | Traducció al català |
1 sg | ἐσομαι |
seré / estaré |
2 sg | ἔσει | seràs / estaràs |
3 sg | ἔσται | serà / estarà |
1 pl | ἐσόμεθα | serem / estarem |
2 pl | ἔσεσθε |
sereu / estareu |
3 pl | ἔσονται | seran / estaran |
NOTES:
[1] No s'abordarà, doncs, l'estudi del futur dels verbs consonàntics líquids (que no són inclosos en el currículum de Grec per al batxillerat). Per a la classificació dels verbs grecs (en temàtics purs i contractes, i en consonàntics muts i líquids), pots revisar el capítol EL VERB: conjugacions inclòs en aquest Compendi de morfologia: declinacions i conjugacions.
9.6. Aorist d'indicatiu actiu (sigmàtic)
L'aorist és el temps que s'empra per a l'expressió d'una acció puntual en el passat. En mode indicatiu, si fa no fa equival al passat català ('vaig cantar', en la seva forma perifràstica; 'cantí', en la forma simple).
Pel que fa a la morfologia, hi ha dos tipus d'aoristos:
- Sigmàtics. A l'arrel o base lexemàtica del present, s'afegeix una σ (d'aquí en ve el nom) i, tot seguit, unes desinències específiques.
- Temàtics. No es formen sobre el tema de present, sinó sobre un tema propi (anomenat tema d'aorist).
És una peculiaritat pròpia de cada verb el fet que per a la formació de l'aorist triî l'un o l'altre procediment [1].
En aquest curs, estudiarem només els aoristos sigmàtics. De moment, ens cenyirem als verbs temàtics purs i als verbs consonàntics muts. Finalment, farem una precisió sobre l'aorist del verb εἰμί.
Aorist d'indicatiu sigmàtic
1. L’aorist d’indicatiu actiu es construeix a partir de la mateixa base lexemàtica que el present. Donat un verb temàtic pur com λύω, de primer cal aïllar-ne la base lexemàtica, que és λυ-. Al davant es col·loca l'augment (sil·làbic o temporal, segons el verb ho requereixi [2]). Al darrere de la base s'afegeix una σ i, tot seguit, las terminacions personals pròpies de l'aorist sigmàtic, que són:
1a pers. sg. | -α |
2a pers. sg. | -ας |
3a pers. sg. | -ε(ν) |
1a pers. pl. |
-αμεν |
2a pers. pl. | -ατε |
3a pers. pl. | -αν |
El resultat és el següent:
Aorist d'indicatiu actiu de λύω ('deslligar') |
||
Persona i nombre |
Conjugació en grec | Traducció al català |
1 sg | ἔλυσα | vaig deslligar / deslliguí |
2 sg | ἔλυσας | vas deslligar / deslligares |
3 sg | ἔλυσε(ν) | va deslligar / deslligà |
1 pl | ἐλύσαμεν | vàrem deslligar / deslligàrem |
2 pl | ἐλύσατε | vàreu deslligar / deslligàreu |
3 pl | ἔλυσαν | van deslligar / deslligaren |
Fixa't que, com en l'imperfet, totes les formes de l'aorist tenen accentuació esdrúixola.
2. L'aorist sigmàtic dels verbs muts presenta una particularitat que ja hem vist en estudiar el temps futur. El morfema σ característic de l'aorist, quan entre en contacte amb la consonant oclusiva final de l'arrel, pateix les modificacions gràfiques o fonètiques habituals. Tot seguit les recordem:
Labials (β, π, φ i també πτ) + σ > ψ
Velars (γ, κ, χ i també ττ/σσ) + σ > ξ
Dentals (δ, τ, θ i també ζ) + σ > σ (per caiguda de la dental i conservació de la σ)
En conseqüència:
- L'aorist de βλέπω és ἔβλεψα.
- L'aorist d'ἄγω és ἦξα [3].
- L'aorist de νομίζω és ἐνόμισα.
3. El verb copulatiu είμί no té formes pròpies de temps aorist. A l'indicatiu, els valors de l'aorist són assumits per l'imperfet. És a dir, el verb εἰμί no distingeix morfològicament el passat duratiu (imperfet) del puntual (aorist). Però això no significa que s'anul·li la idea d'aspecte verbal en el temps passat d'aquest verb. Serà el bon criteri del traductor a l'hora d'interpretar el text en el seu context el que determinarà sí una forma de imperfet del verb εἰμί convé traduir-la com si fos un aorist [4].
NOTES:
[1] Hi ha també alguns verbs que compten amb dues formes d'aorist: una sigmàtica i una altra temàtica.
[2] Vid. el capítol L'augment verbal.
[3] El verb ἄγω disposa també d'un aorist temàtic (ἤγαγον). Vid. nota 1.
[4] Així, la 1a persona plural ἦμεν es traduirà uns cops 'érem o estàvem' (imperfet) i en altres ocasions 'vàrem ser o estar' (aorist). Si no recordes la conjugació de l'imperfet d'ἐιμί, vid. el capítol Imperfet d'indicatiu actiu).
10. EL VERB: IMPERATIU (VEU ACTIVA)
L'imperatiu és el mode verbal que expressa una ordre o una prohibició (en aquest darrer cas, ha d'acompanyat de l'adverbi de negació μή). Els verbs temàtics purs i consonàntics [1] fan l'imperatiu present actiu afegint a l'arrel o base lexemàtica les terminacions que a la taula apareixen en negreta.
Imperatiu present actiu de λύω ('deslligar, resoldre') |
||
Persona i nombre |
Conjugació en grec | Traducció al català |
1 sg | ----- | ------ |
2 sg | λύε | deslliga (tu) |
3 sg | λύετω | (que) deslligui (ell/ella) |
1 pl | ---- | ---- |
2 pl | λύετε | deslligueu (vosaltres) |
3 pl | λύoντων |
(que) deslliguin (ells/elles) |
De bell nou, el verb εἰμί presenta irregularitats en la flexió:
Imperatiu d'εἰμί ('ser; estar') |
||
Persona i nombre |
Conjugació en grec | Traducció al català |
1 sg | ---- |
---- |
2 sg | ίσθι |
sigues / estigues (tu) |
3 sg | ἔστω |
(que) sigui / estigui (ell/ella) |
1 pl | ---- |
---- |
2 pl | ἔστε | sigueu / estigueu (vosaltres) |
3 pl | ἔστων / ὄντων | (que) siguin / estiguin (ells/elles) |
NOTES:
[1] L'imperatiu present dels verbs contractes s'estudia a Grec I bloc 2. L'imperatiu dels verbs atemàtics no ha estat inclòs al currículum de batxillerat..
11. EL VERB: INFINITIUS (VEU ACTIVA)
Morfologia de l'infinitiu:
Infinitiu aorist actiu (sigmàtic).
Sintaxi de l'infinitiu:
Usos de l'infinitiu (1): Infinitiu substantivat.
11.1. Infinitiu present actiu
- Verbs temàtics (excepte els contractes): fan l'infinitiu afegint a l'arrel o base lexemàtica del present la terminació ειν. La síl·laba tònica és la mateixa que en el present d'indicatiu.
Exemples:
λύω > λύειν
φέρω > φέρειν
ἁγγέλλω > ἀγγέλλειν
φαίνω > φαίνειν
- Verbs atemàtics. Construeixen l'infinitiu afegint al tema de present (sense allargament) la terminació ναι. La síl·laba tònica es desplaça, de manera que tots aquests infinitius són d'accentuació plana. A continuació tens els infinitius dels verbs atemàtics que has de conèixer:
- εἰμί > εἶναι
- φημί > φάναι
- τίθημι > τιθέναι
- ίστημι > ἱστάναι
- δείκνυμι > δεικνύναι
- δίδωμι > διδόναι
11.2. Infinitiu futur actiu
Tal com hem vist que succeeix en el futur d'indicatiu, la marca de l'infinitiu futur també és una σ que se situa entre la base lexemàtica i la terminació ειν. Aquí tens exemples d'infinitius de futur actiu de verbs temàtics purs:
Infinitiu futur dels verbs muts
Labials (β, π, φ i també πτ) + σ > ψ
Velars (γ, κ, χ i també ττ/σσ) + σ > ξ
Dentals (δ, τ, θ i també ζ) + σ > σ (per caiguda de la dental i conservació de la σ)
Exemples:
βλέπω > βλέψειν ('haver de veure')
ἄγω > ἄξειν ('haver de portar')
θαυμάζω > θαυμάσειν ('have d'admirar')
11.3. Infinitiu aorist actiu (sigmàtic)
Infinitiu aorist sigmàtic de verbs muts
Labials (β, π, φ i també πτ) + σ > ψ
Velars (γ, κ, χ i també ττ/σσ) + σ > ξ
Dentals (δ, τ, θ i també ζ) + σ > σ (per caiguda de la dental i conservació de la σ)
Exemples:
τρίβω > τρῖψαι ('haver desgastat')
γράφω > γράξαι ('haver escrit')
ψεύδω > ψεῦσαι ('haver mentit')
11.4. Usos de l'infinitiu (1): Infinitiu substantivat
L'infinitiu, un substantiu verbal
L'infinitiu és un substantiu verbal. És a dir, participi alhora de la categoria verbal i nominal:
- La seva natura verbal li permet de dur els complements propis del verb.
- Per exemple, l'infinitiu dir pot tenir un complement directe i un complement indirecte: 'Cal dir la veritat (CD) als nois (CI)'.
- Per exemple, l'infinitiu dir pot tenir un complement directe i un complement indirecte: 'Cal dir la veritat (CD) als nois (CI)'.
- Com a nom que és, pot fer les funcions pròpies del substantiu: principalment subjecte i complement directe d'un altre verb.
- 'L'acusat vol dir la veritat' (CD de 'vol').
- 'Dir la veritat és important' (Subjecte del verb 'és').
Infinitiu substantivat
Per la seva natura nominal, l'infinitiu pot anar precedit de l'article, cosa també possible en català o castellà. En grec, l'article que determina un infinitiu sempre és singular i de gènere neutre. Encara que aquest article pot declinar-se en tots els casos del singular, de moment només el trobarem en nominatiu / acusatiu (τό), per tal com l'infinitiu farà bé de subjecte bé de complement directe d'un verb personal:
-
- '(L')estar alegre és estar bé' = τὸ χαίρειν ἐστὶν εὖ ἔχειν. L'infinitiu τὸ χαίρειν (l'estar alegre) és el subjecte del verb copulatiu ἐστίν ('és').
- 'El savi no tem (el) morir' = ὁ σοφὸς οὐ δείδει τὸ ἀποθνῄσκειν. L'infinitiu τὸ αποθνήσκειν ('el morir') és el complement directe del verb δείδει ('tem').
Lèxic: ἀποθνῄσκω: 'morir'. δείδω: 'témer'. εὖ (adv.): 'bé'. εὖ ἔχω: 'estar bé' (lit.: 'tenir bé'). πράττω: 'fer'. σοφός -οῦ (ὁ): 'savi'. χαίρω: 'estar alegre o content, alegrar-se'. |
11.5. Usos de l'infinitiu (2): infinitiu concertat
El grec antic coneixia dues classes d'oracions d'infinitiu: concertades i no concertades. L'infinitiu és concertat quan el seu subjecte no és diferent al del verb principal. Aquesta construcció d'infinitiu ens és la més familiar, ja que és l'únic que coneixen el català i el castellà.
L'infinitiu, juntament amb els seus complements verbals, constitueix una subordinada substantiva que depèn d'una oració principal. Amb relació al verb de l'oració principal, l'oració d'infinitiu n'és el subjecte o complement directe.
- Pot ser el subjecte d'un verb impersonals com ara δεῖ ('cal') o χρή ('és útil, és convenient') [1], o d'expressions impersonals amb el verb copulatiu i un atribut:
- Δεῖ λέγειν τὴν ἀλήθειαν = 'Cal dir la veritat'.
- Χρὴ μανθάνειν τὴν ῥητορικὴν τέχνην = 'És útil aprendre l'art oratòria'.
- Χαλεπόν ὲστι πράττειν ἀεὶ τὰ καλά = 'És difícil fer sempre el bé (lit.: 'les coses bones')'.
- Pot fer de complement directe de verbs transitius com ara creure, pensar, saber, voler, poder, ordenar, etc.:
- Νομίζετε πράττειν ἀεὶ τὰ καλά = 'Penseu fer sempre el bé'.
- Θέλεις πράττειν ἀεὶ τὰ καλά = 'Vols fer sempre el bé'.
Lèxic: ἀεί (adv.): sempre, constantment. ἀλήθεια -ας (ἡ): veritat. δεῖ: cal. θέλω: voler. καλός -ή -όν: bo. λέγω: dir. μανθάνω: aprendre. νομίζω: pensar, creure, considerar. πράττω: fer. ῥητορικός -ή -όν: retòric, oratori. τέχνη -ης (ἡ): art, tècnica. χαλεπός -ή -όν: difícil. χρή: cal. |
NOTES:
[1] Tant δεῖ com χρή són verbs defectius: només els trobarem en 3a persona del singular del present d'indicatiu.
11.6. Usos de l'infinitiu (3): Infinitiu no concertat
L'infinitiu no concertat és aquell que està subordinat a un verb principal i duu un subjecte diferent al d'aquest verb. Aquest tipus d'infinitiu no existeix ni en català ni en castellà, però sí en anglès. Prenem el segúent exemple en anglès:
I want the boy to sing
Fixa't que no és possible traduir aquesta oració al català mot a mot:
*Jo vull el noi cantar [1]
Com que el català no coneix construccions d'infinitiu no concertat (és a dir, amb subjecte propi i diferent del del verb principal), per traslladar aquesta frase al català i que sigui gramatical, cal convertir-la en una subordinada substantiva completiva: és a dir, una oració introduïda per la conjunció que i amb el verb en forma personal (i no en infinitiu):
Jo vull que el noi canti
Com l'anglès, el grec antic pot construir oracions subordinades substantives d'infinitiu no concertat, és a dir, amb un subjecte propi. El subjecte propi de l'infinitiu va en cas acusatiu [2]. Observa com seria la frase Jo vull que el nen canti en grec:
Ἐγὼ θέλω τὸν παϊδα ἀείδειν.
Nom 1 sg pres Ac inf pres
(Subj) (V)
----------------------------------
(or. sub. subst. if. no conc)
(Subj) (V) (funció CD)
Analitzem aquesta oració composta.
-
- L'oració principal té:
- un subjecte en nominatiu (el pronom ἐγώ: 'jo'),
- un verb que concerta amb aquest subjecte (θέλω, 1a pers. sg. del pres. d'idicatiu: 'vull')
- i una oració subordinada substantiva que fa de CD d'aquest verb "vull" (Què vull? vull que el noi canti).
- Aquesta subordinada substantiva d'infinitiu no concerta consta de:
- un verb en infinitiu (ἀείδειν, infinitiu present del verb ἀείδω: 'cantar')
- i un subjecte propi en cas acusatiu (τὸν παϊδα: 'el noi').
- L'oració principal té:
Lèxic: ἀείδω: cantar. ἐγώ (nominatiu del pronom personal de 1a pers. sg.): jo. θέλω: voler. παῖς παιδός (ὁ): noi, nen. |
NOTES:
[1] En català o castellà, només és possible construir una subordinada en infinitiu quan el subjecte de la subordinada sigui el mateix que el de l'oració principal. Es pot dir "jo vull cantar", perquè el subjecte de voler i de cantar és la mateixa persona, en aquest cas "jo".
[2] També va en acusatiu l'atribut d'un infinitiu que tingui un subjecte propi, atès que l'atribut sempre ha de concertar en cas amb el subjecte que complementa. Mira l'exemple (4).a del capítol següent.
11.7. Com hem de traduir una oració d'infinitiu?
Quan trobem una oració d'infinitiu, el primer que cal fer és identificar si l'infinitiu és concertat o no concertat.
- Serà un infinitiu no concertat quan no dugui cap nom en acusatiu que li faci de subjecte. En aquest cas, traduirem l'oració d'infinitiu grega per una oració d'infinitiu catalana:
῾Υμεϊς θέλετε λέγειν ἀεὶ τὴν ἀλήθειαν
Nom 2 pl pres inf pres adv Ac
(V) (CCT) (CD)
----------------------------------------------
(or. sub. subst. infinitiu conc.)
(Subj) (V) (funció: CD)
Traducció: "Vosaltres voleu dir sempre la veritat".
- En canvi, serà un infinitiu no concertat quan hi trobem un acusatiu que faci de subjecte de l'infinitiu. Aleshores, hem de convertir la subordinada d'infinitiu en una subordinada completiva introduïda per la conjunció que [1].
῾Υμεῖς θέλετε τοὺς παϊδας λέγειν ἀεὶ τὴν ἀλήθειαν.
Nom 2 pl pres Ac inf pres adv Ac
(Subj) (V) (CCT) (CD)
-----------------------------------------------------------------------------
(or. sub. subst. infinitiu no conc)
(Subj) (V) (funció: CD)
Traducció: "Vosaltres voleu que els nois diguin sempre la veritat".
Funció de les subordinades d'infinitiu
Tan els infinitius concertats com els no concertats constitueixen oracions subordinades substantives que principalment poden fer de subjecte o de complement del verb principal. Reprenem alguns dels exemples ja aportats al capítol de l'infinitiu concertat (1 i 3) i n'afegim exemples d'oracions subordinades d'infinitiu no concertat (2 i 4).
Subjecte [2]:
(1) a. Δεῖ λέγειν τὴν ἀλήθειαν = 'Cal dir la veritat'.
b. Χρὴ μανθάνειν τὴν ῥητορικὴν τέχνην = 'És útil aprendre l'art oratòria'.
c. Χαλεπόν ὲστι πράττειν ἀεὶ τὰ καλά = 'És difícil fer sempre el bé (lit.: 'les coses bones')'.
(2) a. Δεῖ τὴν ἐκκλησίαν λέγειν τὴν ἀλήθειαν = 'Cal que l'assemblea digui la veritat'.
b. Χρὴ τοὺς πολίτας μανθάνειν τὴν ῥητορικὴν τέχνην = 'És útil que els ciutadans aprenguin l'art oratòria'.
c. Χαλεπόν ὲστι τοὺς ἀνθρώπους πράττειν ἀεὶ τὰ καλά = 'És difícil que els homes facin sempre el bé (lit.: 'les coses bones')'.
Complement directe [3]:
(3) a. Νομίζετε πράττειν ἀεὶ τὰ καλά = 'Penseu (a) fer sempre el bé'.
b. Οἱ ἄνδρες θέλουσιν πράττειν ἀεὶ τὰ καλά = 'Els homes volen fer sempre el bé'.
(4) a. Νομίζετε τοὺς θεοὺς εἶναι καλούς = 'Penseu que els déus són bons' [4].
b. Οἱ ἄνδρες θέλουσιν τοὺς θεοὺς καὶ τὰς θεὰς πράττειν ἀεὶ τὰ καλά = 'Els homes volen que els déus i les deesses facin sempre el bé'.
Lèxic: ἀεί (adv.): sempre, constantment. ἀλήθεια -ας (ἡ): veritat. ἄνθρωπος -ου (ὁ): home. δεῖ: cal. εἶναι (infinitiu present del verb εἰμί): ser. ἑκκλησία -ας (ἡ): assemblea. θεᾶ -ᾶς (ἡ): deessa. θέλω: voler. θεός -οῦ (ὁ): déu. καλός -ή -όν: bo. λέγω: dir. μανθάνω: aprendre. νομίζω: pensar, creure, considerar. παῖς παιδός (ὁ): noi, nen. πολίτης -ου (ὁ): ciutadà. πράττω: fer. ῥητορικός -ή -όν: retòric, oratori. τέχνη -ης (ἡ): art, tècnica. ὑμεῖς (nom. del pronom pers. de 2 pers. pl.): vosaltres. χαλεπός -ή -όν: difícil. χρή: cal.
|
NOTES:
[1] Recorda que l'infinitiu ha de passar a ser una forma verbal personal.
[2] A l'oració principal sovint trobarem un verb impersonals com ara δεῖ ('cal') o χρή ('és útil, és convenient') o una expressió impersonals amb el verb copulatiu i un atribut (del tipus és necessari, és bo, és ignominiós, etc.)
[3] En l'oració principal de verbs transitius com ara creure, pensar, saber, voler, poder, ordenar, etc.
[4] En aquesta oració, l'infinitiu del verb εἶναι duu l'atribut en cas acusatiu (καλούς), perquè ha de concertar en cas amb el seu subjecte (τοὺς θεούς).
11.8. Usos de l'infinitiu (4): μέλλω + infinitiu futur
El verb μέλλω sempre va seguit d'una oració d'infinitiu futur. Es tracta d'una construcció que expressa la imminència d'una acció. Es pot traduir al català per les perífrasis 'anar a + infinitiu' o 'estar a punt de + infinitiu'.
Exemple: Ὁ ἄνθρωπος μέλλει ἥξειν εἰς τὴν ἀγοράν = 'L'home està a punt d'arribar a la plaça'.
Lèxic: ἀγορά -ᾶς (ἡ): plaça. ἄνθρωπος -ου (ὁ): home. εἰς (prep. d'acusatiu): a, cap a. ἥξειν, infinitiu futur de ἥκω, arribar. μέλλω: anar a (fer alguna cosa = inf. futur). |
12. EL VERB: PARTICIPIS (VEU ACTIVA)
Morfologia del participi:
Participi d'aorist sigmàtic actiu.
Sintaxi del participi:
12.1. Participi de present actiu
El participi de present actiu es forma a partir de l'arrel o base lexemàtica del present. A aquest primer formant cal afegir:
- Per als gèneres masculí i neutre, l'infix -οντ- + les terminacions de casos dels temes en ντ- de la tercera declinació [1].
- Per al femení, l'infix -ουσ- + les terminacions de casos dels temes en α impura de la 1a declinació [2].
A tall d'exemple, presentem la declinació sencera del participi present actiu del verb λύω [3].
Participi de present actiu verb λύω: 'desllligar' Enunciat del participi: λύων λύουσα λύον Μ/Ν: λυ-οντ- | F: λυ-ουσ- |
|||
Singular | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | λύ-ων | λύ-ουσα |
λύ-ον |
Vocatiu | λύ-ων | λύ-ουσα | λύ-ον |
acusatiu | λύ-οντα | λύ-ουσαν | λύ-ον |
Genitiu | λύ-οντος | λυ-ούσης | λύ-οντος |
Datiu | λύ-οντι | λυ-ούσῃ | λύ-οντι |
Plural | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | λύ-οντες | λύ-ουσαι | λύ-οντα |
Vocatiu | λύ-οντες | λύ-ουσαι | λύ-οντα |
Acusatiu | λύ-οντας |
λυ-ούσας | λύ-οντα |
Genitiu | λυ-όντων |
λυ-ουσῶν | λυ-όντων |
Datiu | λύ-ουσι(ν) [4] | λυ-ούσαις | λύ-ουσι(ν) [4] |
Participi present del verb εἰμι
El verb εἰμί compta amb un participi de present de veu activa. El seu enunciat és ὤν οὖσα ὄν ('el/la/allò que és o està'), i les seves formes són idèntiques a les terminacions que acabem de veure per al participi del verb λύω.
Participi de present actiu verb εἰμί Μ/Ν: ὀντ- | F: οὐσ- |
|||
Singular | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | ὤν | οὖσα | ὄν |
Vocatiu | ὤν | οὖσα | ὄν |
acusatiu | ὄντα | οὖσαν | ὄν |
Genitiu | ὄντος | οὔσης | ὄντος |
Datiu | ὄντι | οὔσῃ | ὄντi |
Plural | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | ὄντες | οὖσαι | ὄντα |
Vocatiu | ὄντες | οὖσαι | ὄντα |
Acusatiu | ὄντας | οὔσας | ὄντα |
Genitiu | ὄντων | οὐσῶν | ὄντων |
Datiu | οὖσι(ν) | οὔσαις | οὖσι(ν) |
NOTES:
[1] Vid. el capítol Tercera declinació: temes en nasal (ν) i en ντ. El participi masculí declina pràcticament igual que γέρων -οντος (l'única diferència és que el voc. sg. del participi manté l'allargament vocàlic del nominatiu). El neutre difereix del masculí en les formes de nom. / voc. / ac. singular (-ον < *-ον(τ), per caiguda de la τ en posició final) i dels mateixos casos del plural (-οντα).
[2] És a dir, com el substantiu δόξα -ης (vid. Primera declinació).
[3] El model serveix per a tots els verbs temàtics tret dels contractes.
[4] Cal fer molta atenció de no confondre aquesta forma del participi amb la 3a pers. pl. del present d'indicatiu.
12.2. Participi de futur actiu
El participi de futur actiu es forma introduint una σ entre l'arrel i les terminacions del participi de present:
A tall d'exemple, presentem la declinació sencera del participi present actiu del verb λύω [3].
Participi de present actiu verb λύω: 'desllligar' Enunciat del participi: λύων λύουσα λύον Μ/Ν: λυ-οντ- | F: λυ-ουσ- |
|||
Singular | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | λύσων | λύσουσα | λύσον |
Vocatiu | λύσων | λύσουσα | λύσον |
acusatiu | λύσοντα | λύσουσαν | λύσον |
Genitiu | λύσοντος | λυσούσης | λύσοντος |
Datiu | λύσοντι | λυσούσῃ | λύσοντι |
Plural | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | λύσοντες | λύσουσαι | λύσοντα |
Vocatiu | λύσοντες | λύσουσαι | λύσοντα |
Acusatiu | λύσοντας | λυσούσας | λύσοντα |
Genitiu | λυσόντων | λυσουσῶν | λυσόντων |
Datiu | λύσουσι(ν) [2] | λυσούσαις | λύσουσι(ν) [2] |
En els verbs muts , la -σ característica del futur origina en l'oclusiva final de l'arrel les transformacions habituals:
Labials (β, π, φ i també πτ) + σ > ψ
Velars (γ, κ, χ i també ττ/σσ) + σ > ξ
Dentals (δ, τ, θ i també ζ) + σ > σ (per caiguda de la dental i conservació de la σ)
Exemples:
- El participi futur de βλέπω és βλέψων -ουσα -ον .
- El participi futur d'ἄγω és ἅξων -ουσα -ον.
- El participi futur de θαυμάζω és θαυμάσων -ουσα -ον.
NOTES:
[1] El model serveix per a tots els verbs temàtics tret dels contractes.
[2] Cal parar atenció a no confondre mai aquesta forma del participi amb la 3a pers. pl. del futur d'indicatiu.
12.3. Participi d'aorist sigmàtic actiu
El participi d'aorist sigmàtic de la veu activa es forma afegint a l'arrel del verb la consonant σ i, tot seguit, unes terminacions que ja coneixes per l'adjectiu πᾶς πᾶσα πᾶν [1].
Participi d'aorist actiu (sigmàtic) del verb λύω
Enunciat: λύσας -ασα -αν tema M / N: λυσ-αντ- | tema F: λυσ-ασα-
|
||||||
Singular
|
Plural
|
|||||
Masc.
|
Fem.
|
Neutre
|
Masc.
|
Fem.
|
Neutre
|
|
N V A G D | λύσας λύσας λύσαντα λύσαντος λύσαντι |
λύσασα λύσασα λύσασαν λυσασης λυσάσῃ |
λύσαν λύσαν λύσαν λύσαντος λύσαντι |
λύσαντες λύσαντες λύσαντας λυσάντων λύσασι(ν) |
λύσασαι λύσασαι λυσάσας λυσασῶν λυσάσαις |
λύσαντα λύσαντα λυσάντων λύσασι(ν) |
En rigor, les terminacions del participi d'aorist són formades:
- Masculí i neutre: morfema -αντ que declina com un tema de la tercera declinació en ντ.
- Femení: morfema -ασα que declina com un tema en α impura de la primera declinació.
En els verbs muts, la -σ característica de l'aorist sigmàtic ocasiona en l'oclusiva final de l'arrel les transformacions habituals:
Labials (β, π, φ i també πτ) + σ > ψ
Velars (γ, κ, χ i també ττ/σσ) + σ > ξ
Dentals (δ, τ, θ i també ζ) + σ > σ (per caiguda de la dental i conservació de la σ)
Exemples:
- El participi aorist de βλέπω és βλέψας -ασα -αν .
- El participi aorist d'ἄγω és ἅξας -ασα -αν.
- El participi aorist de θαυμάζω és θαυμάσας -ασα -αν.
NOTES:
[1] Vid. Adjectius de la tercera classe.
12.4. Usos del participi: participi atributiu
El participi és un adjectiu verbal. La seva natura verbal li permet dur els complements propis del verb al qual pertany. Igualment, pot fer les funcions pròpies de l'adjectiu.
El grec té un sistema de participis molt més ric que el català o el castellà. Mentre que aquestes llengües només conserven de forma efectiva un participi de passat passiu, el grec té participis per a diversos temps de les tres veus (activa, passiva i mitja). A Grec I bloc 2, s'estudien els participis actius de present, futur i aorist sigmàtic.
Pel que fa als seus usos, la gramàtica grega tradicionalment distingeix entre tres tipus de participis:
- Apositiu.
- Atributiu.
- Predicatiu.
A més, cal afegir un quart ús del participi: la construcció de participi absolut.
A Grec I només estudiarem l'ús atributiu del participi.
Participi atributiu
- ὁ λύων (art + part. present actiu de λύω, 'deslligar'): 'el que deslliga'.
- ὁ λύσων (art + part. futur actiu de λύω, 'deslligar'): 'el que deslliga'.
- ὁ λύσας (art + part. aorist actiu de λύω, 'deslligar'): 'el que va deslligar'
Com s'acaba d'explicar més amunt, pel fet de ser una forma del verb, el participi pot portar complements verbal.
- οἱ λέγοντες τὴν ἀλήθειαν: 'els que diuen la veritat'.
Λέγοντες és el nom. pl. masc. del participi de present actiu del verb λέγω ('dir'). El seu complement directe és τὴν ἀληθειαν.
13. ELS VERBS CONTRACTES (VEU ACTIVA)
Verbs contractes (1): introducció.
Verbs contractes (2): present d'indicatiu actiu.
Verbs contractes (3): imperfet d'indicatiu actiu.
Verbs contractes (4): imperatiu i infinitiu present actiu.
Verbs contractes (5): participi de present actiu.
Verbs contractes (6): futur d'indicatiu actiu.
Verbs contractes (7): participi de futur actiu.
Verbs contractes (8): aorist sigmàtic actiu.
Verbs contractes (9): participi d'aorist sigmàtic actiu.
Verbs contractes (10): infinitiu de futur i aorist sigmàtic (veu activa).
13.1. Verbs contractes (1): introducció
S'anomenen contractes els verbs temàtiques l'arrel dels qual acaba en vocal forta (α, ε, ο). El nom ve donat pel fet que en alguns temps verbals aquesta vocal forta entra en contacte amb la vocal inicial de la desinència o terminació i ambdues vocals es contrauen.
Les contraccions tenen lloc en els següents temps verbals [1]:
- present (indicatiu, imperatiu, infinitiu i participi).
- imperfet (temps que només existeix al mode indicatiu).
Els altres temps (entre ells, el futur i l'aorist sigmàtic) no presenten contraccions.
A la següent graella es reuneixen totes les contraccions vocàliques que trobaràs en aquests verbs:
VERBS CONTRACTES: CONTRACCIONS I ACCIDENTS FONÈTICS |
||
Verbs en -αω | Verbs en -εω | Verbs en -οω |
A1. α + ε > α A2. α + ει > ᾳ A3. α + ο > ω A4. α + ου > ω A5. α + ω > ω |
Ε1. ε + ε > ει E2. ε + ει > ει (1) Ε3. ε + ο > ου Ε4. ε + ου > ου (1) Ε5. ε + ω > ω (1)
|
Ο1. ο + ε > ου Ο2. ο + ει > οι Ο3. ο + ο > ου Ο4. ο + ου > ου Ο5. ο + ω > ω |
(1) Aquests casos en realitat no són contraccions. La vocal ε cau quan entra en contacte amb els diftongs ει, ου o amb la vocal llarga ω. |
NOTES:
[1] Incloem en l'elenc només els temps i modes verbals que hauràs d'aprendre al llarg del batxillerat.
13.2. Verbs contractes (2): present d'indicatiu actiu
A continuació tens una taula amb el present d'indicatiu actiu dels tres tipus de verbs contractes (-αω, -εω, -οω). S'hi inclou també la forma no contracta, entre parèntesis; i entre claudàtors, la referència a la llei de contracció que dóna lloc a cada forma verbal (vid., a sota i en groc, la taula de contraccions i accidents fonètics).
Present d'indicatiu actiu dels verbs contractes |
|||
Persona i nombre |
Verb en - αω νικάω -ῶ, 'vèncer'. (tema: νικά-) |
Verb en -εω φοβέω -ῶ, 'aterrir'. (tema: φοβέ-) |
Verb en -οω δεμόω -ῶ, 'encadenar'. (tema: δεσμό-) |
1 sg | (νικά-ω) νικῶ [Α4] | (φοβέ-ω) φοβῶ [Ε5] | (δεσμό-ω) δεσμῶ [Ο5] |
2 sg | (νικά-εις) νικᾷς [Α2] | (φοβέ-εις) φοβεῖς [Ε2] | (δεσμό-εις) δεσμοῖς [Ο2] |
3 sg | (νικά-ει) νικᾷ [Α2] | (φοβέ-ει) φοβεῖ [Ε2] | (δεσμό-ει) δεσμοῖ [Ο2] |
1 pl | (νικά-ομεν) νικῶμεν [Α3] | (φοβέ-ομεν) φοβοῦμεν [Ε3] | (δεσμό-ομεν) δεσμοῦμεν [Ο3] |
2 pl | (νικά-ετε) νικᾶτε [Α1] | (φοβέ-ετε) φοβεῖτε [Ε1] | (δεσμό-ετε) δεσμοῦτε [Ο1] |
3 pl | (νικά-ουσι) νικῶσι(ν) [Α4] | (φοβέ-ουσι) φοβοῦσι(ν) [Ε4] | (δεσμό-ουσι) δεσμοῦσι(ν) [Ο3] |
Totes les persones del singular tenen accentuació aguda. Les formes de plural són planes.
VERBS CONTRACTES: CONTRACCIONS I ACCIDENTS FONÈTICS |
||
Verbs en -αω | Verbs en -εω | Verbs en -οω |
A1. α + ε > α A2. α + ει > ᾳ A3. α + ο > ω A4. α + ου > ω A5. α + ω > ω |
Ε1. ε + ε > ει E2. ε + ει > ει (1) Ε3. ε + ο > ου Ε4. ε + ου > ου (1) Ε5. ε + ω > ω (1)
|
Ο1. ο + ε > ου Ο2. ο + ει > οι Ο3. ο + ο > ου Ο4. ο + ου > ου Ο5. ο + ω > ω |
(1) Aquests casos en realitat no són contraccions. La vocal ε cau quan entra en contacte amb els diftongs ει, ου o amb la vocal llarga ω. |
13.3. Verbs contractes (3): imperfet d'indicatiu actiu
Imperfet d'indicatiu actiu dels verbs contractes |
|||
Persona i nombre |
Verb en - αω νικάω -ῶ, 'vèncer'. (tema: νικά-) |
Verb en -εω φοβέω -ῶ, 'aterrir'. (tema: φοβέ-) |
Verb en -οω δεμόω -ῶ, 'encadenar'. (tema: δεσμό-) |
1 sg | (ἐνίκα-ον) ἐνίκων [Α3] | (ἐφόβε-ον) ἐφόβουν [Ε3] | (ἐδέσμο-ον) ἐδέσμουν [Ο3] |
2 sg | (ἐνίκα-ες) ἐνίκας [Α2] | (ἐφόβε-ες) ἐφόβεις [Ε1] | (ἐδέσμο-ες) ἐδέσμους [Ο1] |
3 sg | (ἐνίκα-ες) ἐνίκας [Α2] | (ἐφόβε-ε) ἐφόβει [Ε1] | (ἐδέσμο-ες) ἐδέσμους [Ο1] |
1 pl | (ἐνικά-ομεν) ἐνικῶμεν [Α3] | (ἐφοβέ-ομεν) ἐγοβοῦμεν [Ε3] | (ἐδεσμό-ομεν) ἐδεσμοῦμεν [Ο3] |
2 pl | (ἐνικά-ετε) ἐνικᾶμεν [Α1] | (ἐφοβέ-ετε) ἐφοβεῖτε [Ε1] | (ἐδεσμό-ετε) ἐδεσμοῦτε [Ο1] |
3 pl | (ἐνίκα-ον) ἐνίκων [Α3] | (ἐφόβε-ον) ἐφόβουν [Ε3] |
(ἐδέσμο-ον) ἐδέσμουν [Ο3] |
Totes les formes contractes de l'imperfet tenen accentuació plana.
VERBS CONTRACTES: CONTRACCIONS I ACCIDENTS FONÈTICS |
||
Verbs en -αω | Verbs en -εω | Verbs en -οω |
A1. α + ε > α A2. α + ει > ᾳ A3. α + ο > ω A4. α + ου > ω A5. α + ω > ω |
Ε1. ε + ε > ει E2. ε + ει > ει (1) Ε3. ε + ο > ου Ε4. ε + ου > ου (1) Ε5. ε + ω > ω (1)
|
Ο1. ο + ε > ου Ο2. ο + ει > οι Ο3. ο + ο > ου Ο4. ο + ου > ου Ο5. ο + ω > ω |
(1) Aquests casos en realitat no són contraccions. La vocal ε cau quan entra amb contacte amb els diftongs ει, ου o amb la vocal llarga ω. |
13.4. Verbs contractes (4): imperatiu i infinitiu present actiu
Imperatiu present
Imperatiu present actiu dels verbs contractes |
|||
Persona i nombre |
Verb en - αω νικάω -ῶ, 'vèncer'. (tema: νικ-α-) |
Verb en -εω φοβέω -ῶ, 'aterrir'. (tema: φοβέ-) |
Verb en -οω δεμόω -ῶ, 'encadenar'. (tema: δεσμό-) |
1 sg | ------------------------ | ------------------------ | ------------------------ |
2 sg | (νίκα-ε) νίκα [Α1] | (φόβε-ε) φόβει [Ε1] | (δέσμο-ε) δέσμου [Ο1] |
3 sg | (νικα-έτω) νίκάτω [Α1] | (φοβε-έτω) φοβείτω [Ε1] | (δεσμο-έτω) δεσμούτω [Ο1] |
1 pl | ------------------------ | ------------------------ | ------------------------ |
2 pl | (νικά-ετε) νικᾶτε [Α1] | (φοβέ-ετε) φοβεῖτε [Ε1] | (δεσμό-ετε) δεσμοῦτε [Ο1] |
3 pl | (νικα-όντων) νικώντων [Α3] | (φοβε-όντων) φοβούντων [Ε3] | (δεσμο-όντων) δεσμούντων [Ο3] |
Infinitiu present
La desinència de l'infinitiu present actiu dels verbs temàtics és -εν [1].
Infinitiu present actiu dels verbs contractes |
||
Verb en - αω νικάω -ῶ, 'vèncer'. (tema: νικά-) |
Verb en -εω φοβέω -ῶ, 'aterrir'. (tema: φοβέ-) |
Verb en -οω δεμόω -ῶ, 'encadenar'. |
(νικά-εν) νικᾶν [Α1]
|
(φοβέ-εν) φοβεϊν [Ε1] | (δεσμό-εν) δεσμοῦν [Ο1] |
Fixa't que totes les formes són agudes i duen accent circumflex.
NOTES:
[1] La terminació en ειν de l'infinitiu dels verbs temàtics (ex. λύειν, βλέπειν, etc.) és el resultat de la contracció en ει de dues ε: una temàtica (situada just després de l'arrel) i la de la desinència -εν. *λύ-ε-εν > λύειν).
VERBS CONTRACTES: CONTRACCIONS I ACCIDENTS FONÈTICS |
||
Verbs en -αω | Verbs en -εω | Verbs en -οω |
A1. α + ε > α A2. α + ει > ᾳ A3. α + ο > ω A4. α + ου > ω A5. α + ω > ω |
Ε1. ε + ε > ει E2. ε + ει > ει (1) Ε3. ε + ο > ου Ε4. ε + ου > ου (1) Ε5. ε + ω > ω (1)
|
Ο1. ο + ε > ου Ο2. ο + ει > οι Ο3. ο + ο > ου Ο4. ο + ου > ου Ο5. ο + ω > ω |
(1) Aquests casos en realitat no són contraccions. La vocal ε cau quan entra en contacte amb els diftongs ει, ου i amb la vocal llarga ω. |
13.5. Verbs contractes (5): participi de present actiu
Participi de present actiu dels verbs contractes |
|||
Gènere |
Verb en - αω νικάω -ῶ, 'vèncer'. Tema M / N: νικα+οντ- Tema F: νικα+ουσ- |
Verb en -εω φοβέω -ῶ, 'aterrir'. Τema Μ / Ν: φοβε+οντ- Tema F: φοβε+ουσ- |
Verb en -οω δεμόω -ῶ, 'encadenar'. Tema M / N: δεσμο+οντ- tema N: δεσμο+ουσ- |
Masculí nom. gen. |
νικῶν νικῶντος |
φοβῶν φοβοῦντος |
δεσμῶν δεσμοῦντος |
Femení nom. gen. |
νικῶσα νικῶσης |
φοβοῦσα φοβοῦσης |
δεσμοῦσα δεσμοῦσης |
Neutre nom. gen. |
νικῶν νικῶντος |
φοβοῦν φοβοῦντος |
δεσμοῦν δεσμοῦντος |
Recorda que el participi de present es declina:
- En els gèneres masculí i neutre, seguint els temes en -ντ de la 3a declinació.
- En femení, com un tema en -α impura de la 1a declinació, després d'afegir a l'arrel el morfema -ουσ-.
Totes les formes del participi duen accent circumflex sobre la vocal que resulta de la contracció.
Formes contractes dels verbs en -αω:
En tots tres gèneres, la vocal resultant de la contracció sempre és ω, per bé que aquesta tingui orígens diversos:
- En el nom. sg. masculí: νικά+ων >νικῶν [A5].
- En el dat. pl. masculí i neutre: νικά+ουσι(ν) > νικῶσι(ν) [A4]. La mateixa llei explica totes les formes del femení.
- En tots els altres casos del masculí i neutre α + ο > ω [A3].
Formes contractes dels verbs en -εω:
En el nom. sg. masculí: φοβέ+ων >φοβῶν [Ε5]. Totes les altres contraccions donen ου. L'origen d'aquest diftong pot ser:
- Per contracció de ε + oυ al dat. pl. masculí i neutre i en tots els casos del femení [E4].
- Per contracció de ε + ο a tots els casoso del masculí menys el nom. sg. i el dat. pl; i a totes les formes del neutre excepte el datiu plural [E3].
Formes contractes dels verbs en -οω:
Tret del nom. sg. masculí δεσμό+ων > δεσμῶν [O5], la resta de contraccions es resolen en -ου:
- Per contracció de o + oυ al dat. pl. masculí i neutre i en totes les formes del participi femení [O4].
- Per contracció de o + ο en tots els casos del masculí excepte el nom. sg. i el dat. pl; i a totes les formes del neutre llevat del datiu plural [O3].
VERBS CONTRACTES: CONTRACCIONS I ACCIDENTS FONÈTICS |
||
Verbs en -αω | Verbs en -εω | Verbs en -οω |
A1. α + ε > α A2. α + ει > ᾳ A3. α + ο > ω A4. α + ου > ω A5. α + ω > ω |
Ε1. ε + ε > ει E2. ε + ει > ει (1) Ε3. ε + ο > ου Ε4. ε + ου > ου (1) Ε5. ε + ω > ω (1)
|
Ο1. ο + ε > ου Ο2. ο + ει > οι Ο3. ο + ο > ου Ο4. ο + ου > ου Ο5. ο + ω > ω |
(1) Aquests casos en realitat no són contraccions. La vocal ε cau quan entra en contacte amb els diftongs ει, ου o amb la vocal llarga ω. |
13.6. Verbs contractes (6): futur d'indicatiu actiu
Prèviament ja s'ha explicat que només els temps de present i l'imperfet d'aquests verbs presenten formes contractes. En la resta de temps, els verbs contractes es caracteritzen per l'allargament de la vocal final de l'arrel:
- Εls verbs en αω allarguen la vocal α en η.
- Εls verbs en εω allarguen la vocal ε també en η.
- Εls verbs en oω allarguen la vocal o en ω.
Futur d'indicatiu actiu
Futur d'indicatiu actiu dels verbs contractes |
|||
Persona i nombre |
Verb en -αω νικάω -ῶ, 'vèncer'. (tema: νικά-) |
Verb en -εω φοβέω -ῶ, 'aterrir'. (tema: φοβέ-) |
Verb en -οω δεμόω -ῶ, 'encadenar'. (tema: δεσμό-) |
1 sg | vική-σ-ω | φοβή-σ-ω | δεσμώ-σ-ω |
2 sg | vική-σ-εις | φοβή-σ-εις | δεσμώ-σ-εις |
3 sg | vική-σ-ει | φοβή-σ-ει | δεσμώ-σ-ει |
1 pl | vική-σ-ομεν | φοβή-σ-ομεν | δεσμώ-σ-ομεν |
2 pl | vική-σ-ετε | φοβή-σ-ετε | δεσμώ-σ-ετε |
3 pl | vική-σ-ουσι(ν) |
φοβή-σ-ουσι(ν) | δεσμώ-σ-ουσι(ν) |
13.7. Verbs contractes (7): participi de futur actiu
La seva formació és anàloga a la del futur d'indicatiu:
- La darrera vocal de l'arrel s'allarga (vid. Verbs contractes: futur d'indicatiu actiu).
- A continuació es troba la -σ- característica del futur.
- En acabat, s'hi afegeixen les terminacions del participi de present (fetes sobre els morfemes -οντ- en el masculí i neutre, i -ουσ- en el femení).
Participi present actiu dels verbs contractes |
|||
Gènere |
Verb en - αω νικάω -ῶ, 'vèncer'. (tema M / N: νικα-) |
Verb en -εω φοβέω -ῶ, 'aterrir'. (tema Μ / Ν: φοβε-)
|
Verb en -οω δεμόω -ῶ, 'encadenar'. (tema M / N: δεσμο-) |
Masculí nom. gen. |
νική-σ-ων νική-σ-οντος |
φοβή-σ-ων φοβή-σ-οντος |
δεσμώ-σ-ων δεσμώ-σ-οντος |
Femení nom. gen. |
νική-σ-ουσα νική-σ-ουσης |
φοβή-σ-ουσα φοβή-σ-ουσης |
δεσμώ-σ-ουσα δεσμώ-σ-ουσης |
Neutre nom. gen. |
νική-σ-ον νική-σ-οντος |
φοβή-σ-ον φοβή-σ-οντος |
δεσμώ-σ-ον δεσμώ-σ-οντος |
13.8. Verbs contractes (8): aorist sigmàtic actiu
- Augment sil·làbic o temporal (segons ho requereixi el verb; vid. L'augment verbal)
- Arrel amb allargament de la vocal final (vid. Verbs contractes: futur d'indicatiu actiu)
- Morfema -σ- característic de l'aorist sigmàtic.
- Desinències pròpies de l'aorist sigmàtic (vid. Aorist d'indicatiu actiu sigmàtic).
Aorist (sigmàtic) d'indicatiu actiu dels verbs contractes |
|||
Persona i nombre |
Verb en -αω νικάω -ῶ, 'vèncer'. (tema: νικά-) |
Verb en -εω φοβέω -ῶ, 'aterrir'.
|
Verb en -οω δεμόω -ῶ, 'encadenar'.
|
1 sg | ἐvίκη-σ-α | ἐφόβη-σ-α | ἐδέσμω-σ-α |
2 sg | ἐvίκη-σ-ας | ἐφόβη-σ-ας | ἐδέσμω-σ-ας |
3 sg | ἐvίκη-σ-ε(ν) | ἐφόβη-σ-ε(ν) | ἐδέσμω-σ-ε(ν) |
1 pl | ἐvική-σ-αμεν | ἐφοβή-σ-αμεν | ἐδεσμώ-σ-αμεν |
2 pl | ἐvική-σ-ατε | ἐφοβή-σ-ατε | ἐδεσμώ-σ-ατε |
3 pl | ἐvίκη-σ-αν |
ἐφόβη-σ-αν | ἐδέσμω-σ-αν |
13.9. Verbs contractes (9): participi d'aorist sigmàtic actiu
Es forma com qualsevol participi d'aorist sigmàtic de la veu activa [1]. Només cal recordar que la vocal final del tema s'allarga de la següent manera:
- α > η
- ε > η
- ο > ω
Exemples:
-
- νικάω: νικήσας - νικήσασα - νικήσαν
- φοβέω: φοβήσας - φοβήσασα - φοβήσαν
- δεσμόω: δεσμώσας - δεσμώσασα - δεσμώσαν
ΝOTA:
[1] Per veure la declinació sencera, vés a Participi d'aorist sigmàtic actiu.
13.10. Verbs contractes (10): infinitiu de futur i aorist sigmàtic (veu activa)
Infinitiu de futur
La marca de l'infinitiu futur és una σ que se situa entre l'arrel i la terminació ειν. Recorda que la vocal final del tema s'ha d'allargar:
- α i ε passen a η;
- ο s'allarga en ω.
Infinitiu d'aorist sigmàtic
La característica és una σ que se situa entre l'arrel (amb la vocal final allargada) i la terminació d'infinitiu pròpia de l'aorist sigmàtic, que és -αι.
14. QÜESTIONS DE SINTAXI
14.1. Categories gramaticals: mots variables i invariables
Categories gramaticals: mots variables i invariables
Les diferents categories de paraules del grec es poden classificar en variables i invariables, segons si presenten o no flexió morfològica.
- Els mots invariables són les preposicions, les conjuncions, els adverbis i les interjeccions. Anomenem invariables les paraules que no presenten cap tipus de variació en la seva forma que indiqui gènere, cas, nombre, persona, temps o mode verbal, etc.
- Els mots variables, en canvi, són aquells susceptibles de variar la seva forma per indicar determinats accidents gramaticals. S'organitzen en dos grans grups, els que tenen flexió nominal i el que són afectats per la flexió verbal.
2.1. Els mots amb flexió nominal són els substantius, adjectius, determinants i pronoms [1]. Prenent el català com a exemple, la flexió nominal implica variacions en la part final d’aquests mots per indicar els següents accidents gramaticals: gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural) [2]. Pel que fa al grec antic, de moment tan sols avancem que la flexió nominal és notablement més rica que en català o castellà, ja que inclou un tercer gènere (el neutre) i un tercer accident (el cas, del qual parlarem in extenso al capítol 1.6 d'aquest llibre i, sobretot, al Tutorial: anàlisi morfosintàctica i traducció del grec, que tens entre els Recursos de la matèria).
Es diu declinació al conjunt de variacions formals que experimenta un nom per adequar-se als diversos accidents gramaticals que poden afectar-lo (gènere, nombre i cas).
2.2. La flexió verbal afecta els verbs. És en virtut de la flexió verbal que els verbs presenten variacions per indicar els accidents gramaticals de cada forma verbal concreta. En grec, com en català, els principals accidents gramaticals verbals són persona, nombre, temps, mode i veu.
El conjunt de variacions formals experimentades per un verb determinat per adequar-se als accidents gramaticals que s’acaben d’esmentar, s’anomena conjugació.
NOTES:
[1] Es poden afegir en aquest elenc algunes de les formes nominals del verb, com ara els participis (que no s'estudien en aquest bloc).
[2] Pel que fa a la pervivència en grec clàssic d'un tercer nombre (el dual), vid. el capítol 1.5.(Accidents gramaticals del nom (1): gènere i nombre) d'aquests apunts.
14.2. Accidents gramaticals del nom (1): gènere, nombre i cas
Els accidents gramaticals del nom en grec són el nombre, el gènere i el cas. Els dos primers són comuns al català. El cas, en canvi, demana una explicació més detallada.
- Nombre. El grec antic va conèixer tres nombres: singular, dual i plural. En origen, el dual s'emprava per designar elements aparellats, com ara "els dos ulls", "les dues mans", etc. Tanmateix, en el grec d'època clàssica (que és el que estudiem al batxillerat) el dual pràcticament ja havia desaparegut. En resulta, doncs, una distribució de dos nombres, anàloga a la del català o castellà, en la qual el singular s'usa per referir-se a un sol individu o element (ésser viu, objecte, sentiment, idea, etc.), mentre que el plural s'utilitza per referir-se a un grup de dos o més elements iguals.
- Gènere. El gènere és un accident inherent al substantiu: cada substantiu té, en principi, un gènere determinat (en català, masculí o femení). En canvi, els adjectius i els pronoms tot sovint tenen formes diverses per adequar-se als diferents gèneres.
Igual que en llatí, en sànscrit o en alemany, el grec antic (i també el modern), a més del masculí i el femení, compta amb un tercer gènere: el neutre. Sembla que originàriament el gènere neutre s'especialitzaria per als substantius no animats, mentre que els substantius animats es dividirien en masculins i femenins. La realitat, però, és que l'evolució específica de cada llengua sempre porta a una distribució un punt arbitrària dels gèneres.
- Cas. Al costat del gènere i el nombre, el grec coneix un tercer accident gramatical del nom, el cas, pràcticament desconegut en la major part de les llengües romàniques, entre elles el català [1]. En les llengües amb flexió nominal, el cas és un accident gramatical que consisteix a variar la terminació del nom per així indicar la funció gramatical que aquest realitza dins l'oració.
En grec antic coneixia cinc casos [2], cadascun dels quals s'associa a determinades funcions sintàctiques pròpies del nom. Aquests cinc casos s'anomenen:
-
- nominatiu
- vocatiu
- acusatiu
- genitiu
- datiu
A més, hi haurà formes diferents per als casos en els dos nombres, és a dir, en singular i plural [3].
NOTES:
[1] Entre les llengües romàniques, tan sols el romanès i algunes variants dialectals retoromàniques conserven part de la declinació nominal llatina en els seus substantius. En els restants parlars romànics (entre ells, el català i el castellà), a penes sobreviuen minses romanalles de l’antic sistema de casos llatins, principalment en la flexió d’alguns pronoms. Fora de l'àmbit lingüístic romànic, el cas és un accident més comú del que sembla, tant en llengües antigues (llatí, sànscrit, etc.) com en moltes de modernes (alemany, rus, grec modern, etc.).
[2] Com a curiositat, apuntem que el grec modern pràcticament ja ha perdut el datiu: només s'empra en expressions lexicalitzades de regust més aviat arcaïtzant.
[3] Com s'ha explicat al capítol precedent, en aquest curs no estudiarem el nombre dual, d'ús molt minvat en grec clàssic.
14.3. Accidents gramaticals del verb
Els accidents del verb en grec antic són els mateixos del verb català o castellà: veu, mode, temps, aspecte, nombre i persona.
- Veu. Al les dues veus del verb català (activa i passiva) el grec antic n'afegia una tercera, la veu mitjana, el valor principal de la qual era l'expressió de la reflexivitat [1].
- Mode. Els modes del verb grec són l'indicatiu, el subjuntiu, l'optatiu [2], l'imperatiu i les formes no personals (infinitiu i participi).
- Temps (i aspecte). Els temps verbals del grec es poden classificar segons el seu aspecte imperfectiu o perfectiu. Hi ha temps sempre perfectius (com ara l'aorist), sempre imperfectius (cas de l'imperfet) i d'altres que poden assumir l'un i l'altre valor aspectual (per exemple, el present o el futur).
Els temps del verb grec antic són:
- present
- imperfet
- futur
- aorist [3]
- perfet (no s'estudia a batxillerat)
- plusquamperfet (no s'estudia a batxillerat)
Val a dir que no tots els temps apareixen en tots els modes [4].
- Persona i nombre: primera, segona i tercera persona del singular i del plural. Recorda que existia un tercer nombre, el dual, el qual en època clàssica ja és d'ús molt residual. Nosaltres no l'estudiarem.
NOTES:
[1] De la veu mitjana en parlarem amb detall més endavant, quan abordem l'estudi del present migpassiu.
[2] Els continguts curriculars de la matèria de Grec de batxillerat no inclouen l'estudi ni del subjuntiu ni de l'optatiu. Aquest darrer mode verbal, desconegut pel llatí i les llengües romàniques, era d'origen indoeuropeu (el comparteix, per exemple, el sànscrit). Tenia diversos usos i sentits, però la seva funció primordial és l'expressió del desig.
[3] L'aorist és, en principi, el temps del passat puntual. Amb alguns matisos, equival al passat català (vaig cantar, en la seva forma perifràstica; cantí, en la forma simple).
[4] Només l'indicatiu disposa dels sis temps. L'imperatiu i el subjuntiu, només disposen de present, aorist i perfet. L'optatiu, l'infinitiu i el participi, a aquests tres temps hi afegeixen el futur. El sistema de modes i temps del verb grec antic és molt ric i bastant complex. La concreció del currículum de batxillerat exigeix només l'estudi d'uns temps determinants. En aquest primer bloc, s'estudiarà el present, l'imperfet i el futur d'indicatiu; l'imperatiu present i l'infinitiu present - i no de tots els tipus verbals.
14.4. Ús i col·locació de l'adjectiu
L'adjectiu grec concorda en gènere, nombre i cas amb el substantiu o element nominal al qual complementa.
D'altra banda, l'adjectiu pot complementar un nom de dues maneres:
- En funció d'atribut.
- Formant part del sintagma nominal el nucli del qual és el nom complementat.
1. Adjectiu com a atribut. És un adjectiu que complementa un nom que fa de subjecte d'un verb copulatiu. Per exemple, en l'oració 'L'home és bo', l'adjectiu bo és l'atribut referit al subjecte home. Això farà que en grec l'adjectiu bo hagi d'anar en el mateix gènere, nombre i cas que l'home. Pel que fa a la seva posició, l'adjectiu atributiu pot precedir o seguir el substantiu que complementa.
Ὁ ἄνθρωπος ἀγαθός ἐστιν.
Nom sg M Nom sg M 3 sg pres
(Subj) (Atr) (V)
(Literalment: 'l'home és bo').
Ἀγαθὸς ὁ ἄνθρωπος ἐστιν.
Nom sg M Nom sg M 3 sg pres
(Atr) (Subj) (V)
(Literalment: 'bo l'home és').
2. Adjectiu dins un sintagma nominal. Quan l'adjectiu complementa un nom i és inclòs en el seu sintagma nominal, la posició més normal de l'adjectiu és entre l'article i el substantiu (tal com passa obligatòriament en anglès):
'L'home bo estima l'amic'
Ὁ ἀγαθὸς ἄνθρωπος στέργει τὸν φίλον [1] (=the good man loves his friend).
En grec també és pot situar l'adjectiu darrere del nom complementat si es repeteix l'article al davant de l'adjectiu. Per tant, la frase anterior també es podria formular:
Ὁ ἄνθρωπος ὁ ἀγαθὸς στέργει τὸν φίλον (literalment: 'l'home el bo...', per bé que hem de traduir sempre 'l'home bo').
Lèxic: ἀγαθός -ή -όν: 'bο'. ἄνθρωπος -ου (ὁ): 'home'. ἐστί(ν): 3a pers. sg. present ind. del verb εἰμί, 'ser, estar'. στέργει: 3a pers. sg. present ind. del verb στέργω, 'estimar'. φίλος -ου (ὁ): 'amic'. |
NOTES:
[1] Anàlisi morfosintàctica de l'oració: ὁ ἄνθρωπος (article + substantiu en cas nominatiu singular, perquè és el subjecte de l'oració); ἀγαθός (adjectiu en nominatiu, singular i masculí, que concerta amb el nom ἄνθρωπος); στέργει (3a pers. sg. del present d'indicatiu actiu del verb στέργω, 'estimar'); τὸν φίλον (art + substantiu en nominatiu singular, és el CD del verb στέργει).
14.5. Adjectius substantivats
Adjectius masculins i femenins
De vegades un adjectiu pot funcionar com a nucli d’un sintagma nominal. Per a això, tant el català com en grec antic, l'adjectiu no ha de complementa cap substantiu i ha d'anar introduït per l'article [1]. Així, si volem substantivar [2] un adjectiu com 'ric' (en grec. πλούσιος -α -ον), només hem d'anteposar-li l'article:
el ric = ὁ πλούσιος
la rica = ἡ πλούσια
Entre els adjectius susceptibles a ser substantivats cal incloure tots els gentilicis, com ara ὁ Ἕλλην ('el grec'), οἱ Ἀθηναῖοι ('els atenesos'), etc.
Un cop substantivat, l’adjectiu pot realitzar les funcions pròpies del substantiu: subjecte ('el ric és generós', 'arriba un grec'), CD ('ells van adular el ric', 'han ajusticiat el grec'), etc.
Adjectius neutres
L'article neutre seguit d'un adjectiu també en gènere neutre (i sense cap substantiu de gènere neutre a continuació) fa que aquest adjectiu quedi substantivat i equivalgui a un substantiu abstracte.
El mateix passa en castellà (amb l'article neutre lo : 'lo bueno') i en català (quan se situa el o allò davant d’un adjectiu lliure de nom: 'el / allò bo').
Exemple:
Τὸ ἀγαθὸν és un adjectiu neutre substantivat. Podem, doncs, traduir-lo de dues maneres:
-
-
- Determinant neutre + adjectiu: 'allò bo', 'el bo' (= cast. 'lo bueno').
- Substantiu abstracte: 'la bondat'.
-
Lèxic: ἀγαθός -ή- όν: 'bo'. Ἀθηναῖος -α -ον: 'atenès'. Ἕλλην -ηνος: 'grec'. Κῦρος -ου (ὁ): 'Cir' [rei persa]. λέγειν, infinitiu present actiu del verb λέγω, 'parlar'. νῦν (adv.): 'ara'. περí, com a preposició d'acusatiu, 'al voltant de'. πλούσιος -α -ον: 'ric'. φεύγοντες, participi de present actiu del verb φεύγω, 'fugir'. |
NOTES:
[1] Igual que passa en català, i més encara en castellà, en grec l'article és l'element substantivitzador per excel·lència: l'article anteposat pot substantivar no només adjectius, sinó també adverbis (οἱ νῦν, 'els contemporanis; literalment: 'els d'ara'), infinitius (τὸ λέγειν, 'el palar'), participis (οἱ φεύγοντες, 'els que fugen') i fins i tot un sintagma preposicional (οἱ περὶ τὸν Κῦρον, 'els del voltant de Cir', és a dir, 'els homes de Cir'). Tot això, però, s'anirà estudiant a poc a poc al llarg dels dos cursos de grec.
[2] És a dir, fer d'un adjectiu el nucli d'un sintagma nominal.
14.6. Partícules μέν i δέ
... μὲν... | , ... δέ... |
(...) d'una banda... | , (...) de l'altra (banda)... |
... | , (...) però / en canvi.... |
... | , i ... |
... | , ... |
Il·lustrem-ho amb un exemple:
Οἱ μὲν γεωργοὶ ἱλαροί εἰσιν, οἱ δὲ ἰατροὶ στυγνοί [3].
[pc] Nom pl Nom pl 3 pl pres [pc] Nom pl Nom pl
(Subj) (Atr) (V) (Subj) (Atr)
------------------------------------------------------------------------ -----------------------------------------------------
oració coordinada 1 oració coordinada 2
-
- D'una banda, els camperols estan contents; de l'altra (banda), els metges [estan] tristos.
- Els camperols estan contents, però / en canvi els metges [estan] tristos.
- Els camperols estan contents i els metges [estan] tristos.
- Els camperols estan contents, els metges [estan] tristos.
La tria d'una traducció o l'altra vindrà condicionada pel context i per la interpretació que el traductor en pugui fer.
2. Quan l'article va seguit de μὲν i δέ assumeix valor pronominal. La correlació ὁ μὲν..., ὁ δε..., quan l'article no determina cap nom, es tradueix pels pronoms l'un..., l'altre [4].
[pc] Nom sg prep + Ac sg 3 sg pres [pc] Nom sg 3a sg pres
(Subj) (CCL) (V) (Subj) (V)
------------------------------------------------------------------ -----------------------------------------
oració coordinada 1 oració coordinada 2
Οἱ μὲν γεωργοὶ κάμνουσιν, οἱ δὲ γεωργοὶ οὐ κάμνουσιν.
Òbviament, en aquesta correlació es pot suprimir el segon substantiu, per evitar una repetició gratuïta (fixa't que el mateix farem en català):
14.7. Construcció τὰ ζῷα τρέχει
És una peculiaritat del grec antic que quan un subjecte és neutre i plural el verb ha d'anar en singular. Una manera de referir-se a aquest fenomen és a partir de l'exemple següent:
τὰ ζῷα τρέχει
Τὰ ζῷα és el nominatiu plural del substantiu neutre ζῷον, 'animal'. Fa de subjecte del verb 'córrer' (τρέχω). Com que el subjecte és plural, hom s'esperaria de trobar el verb també en plural (τρέχουσιν). Va, però, en singular (τρέχει).
Per estranya que ens pugui semblar, aquesta construcció és l'única possible en grec clàssic sempre que el subjecte de l'oració sigui un neutre plural. Veiem-ne un segon exemple:
Τα φύλλα χλωρὰ ἐστιν.
Nom pl N Nom pl N 3 sg pres
(Subj) (Atr) (V)
Traducció literal (agramatical en català): '*Les fulles és verdes'
Traducció correcta: 'Les fulles són verdes' [1].
14.8. Datiu possessiu
Quan el verb copulatiu εἰμί va acompanyat per un datiu sense preposició (datiu possessiu) ha de traduir-se per tenir.
- El datiu (que indica el posseïdor) es tradueix com a subjecte
- El subjecte (que expressa allò posseït) com a complement directe.
Exemple:
Τῷ ἀδελφῷ πολλοί φίλοι εἰσιν.
Traducció literal: Per al [meu] germà molts amics hi ha.
Traducció correcta: El [meu] germà té molts amics.
Lèxic: ἀδελφός -οῦ (ὁ): germà. πολλοί (nom. pl. masc): molts. φίλος -ου (ὁ): amic. εἰσί(ν): 3 pl present indicatiu del verb εἰμί. |
15. LLISTAT D'ABREVIATURES
LLISTAT D'ABREVIATURES
2 TC: Segon terme de la comparació.
Ac (o Acus): acusatiu (cas).
act: actiu -iva
adj: adjectiu -iva.
adv: adverbi; adverbial.
aor: aorist.
Apel: apel·lació (funció sintàctica pròpia del vocatiu).
Atr: atribut.
CAg: complement agent.
CC: complement circumstancial.
CCCaus: complement circumstancial de causa.
CCFin: complement circumstancial de finalitat.
CCInst: complement circumstancial d'instrument.
CCL: complement circumstancial de lloc.
CCM: complement circumstancial de manera.
CCQ: complement circumstancial de quantitat
CCT: complement circumstancial de temps.
CD: complement o objecte directe.
CI: complement indirecte.
CN: complement del nom.
CPred: complement predicatiu.
cj: conjunció.
coord: coordinada o coordinant.
CRV: complement de règim verbal.
Dat: datiu (cas).
dir: directe -a.
F: femení.
fut: futur.
Gen: genitiu (cas).
impf (o imperf.): imperfet.
impt: imperatiu.
indef: indefinit -da.
indir: indirecte -a.
int: interrogatiu -va.
interj: interjecció.
M: masculí.
mitj: mitjà -ana.
N: neutre.
Nom: nominatiu (cas).
or: oració.
opt: optatiu.
pc: partícula.
part: participi.
pass: passiu o passiva.
perf: perfet.
pers: persona.
pl: plural.
plusq: plusquamperfet.
poss: possessiu -iva.
prep: preposició.
pres: present.
rel: relatiu.
sg: singular.
sub: subordinada.
Subj: subjecte.
subjt: subjuntiu.
subst : substantiu -va.
V: verb.
Voc: vocatiu (cas).
16. ÍNDEX
1. ENUNCIATS DELS MOTS (ús del diccionari)
2. CASOS I FUNCIONS SINTÀCTIQUES
4. EL SUBSTANTIU: les tres declinacions
4.3. Tercera declinació (1): introducció
4.4. Tercera declinació (2): temes en consonant oclusiva
4.5. Tercera declinació (3): temes en líquida
4.6. Tercera declinació (4): temes en nasal (ν) i en ντ
4.7. Tercera declinació (5) temes en sibiliant
4.8. Tercera declinació (6): temes en diftong ευ, αυ i ου
4.9. Tercera declinació (7): temes en vocal feble (ι, υ)
4.10. Tercera declinació (8): substantius irregulars
5.1. Adjectius de la primera classe
5.2. Adjectius de la segona classe
5.3. Adjectius de la tercera classe
5.4. Graus de l'adjectiu: comparatiu i superlatiu
6.2. Demostratius i αὐτός -ή -ό
6.3. Pronoms personals i possessius
6.4. Interrogatius i indefinits
8.2. Veus, modes i temps verbals
9. EL VERB: MODE INDICATIU (VEU ACTIVA)
9.1. Present d'indicatiu actiu: verbs temàtics o en -ω
9.2. Present d'indicatiu actiu: verbs atemàtics o en -μι . Verb εἰμί
9.4. Imperfet d'indicatiu actiu
9.6. Aorist d'indicatiu actiu (sigmàtic)
10. EL VERB: IMPERATIU (VEU ACTIVA)
11. EL VERB: INFINITIUS (VEU ACTIVA)
11.3. Infinitiu aorist actiu (sigmàtic)
11.4. Usos de l'infinitiu (1): Infinitiu substantivat
11.5. Usos de l'infinitiu (2): infinitiu concertat
11.6. Usos de l'infinitiu (3): Infinitiu no concertat
11.7. Com hem de traduir una oració d'infinitiu?
11.8. Usos de l'infinitiu (4): μέλλω + infinitiu futur
12. EL VERB: PARTICIPIS (VEU ACTIVA)
12.1. Participi de present actiu
12.2. Participi de futur actiu
12.3. Participi d'aorist sigmàtic actiu
12.4. Usos del participi: participi atributiu
13. ELS VERBS CONTRACTES (VEU ACTIVA)
13.1. Verbs contractes (1): introducció
13.2. Verbs contractes (2): present d'indicatiu actiu
13.3. Verbs contractes (3): imperfet d'indicatiu actiu
13.4. Verbs contractes (4): imperatiu i infinitiu present actiu
13.5. Verbs contractes (5): participi de present actiu
13.6. Verbs contractes (6): futur d'indicatiu actiu
13.7. Verbs contractes (7): participi de futur actiu
13.8. Verbs contractes (8): aorist sigmàtic actiu
13.9. Verbs contractes (9): participi d'aorist sigmàtic actiu
13.10. Verbs contractes (10): infinitiu de futur i aorist sigmàtic (veu activa)