Història de Grècia: intoducció i civilitzacions minoica i micènica (L3 i L4)

La civilització grega és, en darrer terme, el resultat de l’amalgama de dues cultures d'arrels ben diverses:

• Unes poblacions autòctones mediterrànies, que desenvoluparien importants cultures agrícoles i ramaderes entre finals del Neolític i inicis de l'edat del bronze. Del darrer neolític, sobretot a la regió septentrional de Tessàlia, es coneixen els jaciments arqueològics de Sesklo i de Dimini, els quals han donat noms a sengles cultures ^[1]. A començos de l'edat del bronze, a les illes Cíclades de la mar Egea, hi va haver assentaments de grups humans que a nivell econòmic destacarien pel desenvolupament d'una economia centrada en les activitats marítimes, el perfeccionament en les tècniques de conreu agrícola i en el treball de la pedra i el metall. Sembla que practicarien una religiositat l’eix de la qual seria el culte a divinitats ctòniques vinculades amb la fertilitat.
  
  
  
• Uns altres pobladors d’origen indoeuropeu, que penetren a Grècia des de terres del nord i que hi importen una cultura més "violenta", millor armada (serien els introductors del cavall a Grècia) i una organització social fortament jerarquitzada, al cim de la qual es trobarien les nissages de reis-guerrers. En la seva religiositat predominarien divinitats masculines severes i molt poderoses. Aquests pobles indoeuropeus eren seminòmades; d'ençà els inicis de l’edat del bronze s’anaven desplaçant des de la zona de les grans estepes de la Rússia Blanca cap a territoris del continent Europeu i de l’oest asiàtic. A Grècia, hi arribaren en diverses onades: la primera, s’escauria vers l'any 2100 aC.
  
  

Es considera que el poble grec sorgeix de la síntesis cultural d’aquests invasors indoeuropeus foranis amb les poblacions egees autòctones.

NOTA:

[1] De la cultura de Sesklo es conserva l'estructura de poblats sense fortificar, amb cases quadrades amb una llar central. Aquestes vivendes són d'origen centreeuropeu,  i s'anomenen mégaron. També s'han trobat restes d'una ceràmica de factura molt senzilla.  De la cultura de Dimini queden testimonis de poblats ja fortificats. El seu mode de subsistència seria essencialment agrícola i ramader i sembla que les comunitats tindrien una organització comunal força elemental.