Àmbit físic de la Grècia antiga (L2)

El paisatge abrupte de Grècia, ple de muntanyes en general molt rocoses, va fer que des d'un principi els grecs s'apleguessin en petits nuclis urbans que després es van anomenar polis, independents entre ells. Les dificultats que comportava viatjar per terra van fer que els grecs cerquessin la seva expansió geogràfica en el mar; a això hi va ajudar la gran extensió del litoral grec, la quantitat d'illes i illots dels mars que envolten les terres continentals hel·lèniques i un clima mediterrani benigne de mena. Així es van produir les colonitzacions gregues, sempre per mar i mai endinsant-se per zones continentals del nord ^[1]. A poc a poc es colonitzaren les illes dels dos mars que banyen les costes de Grècia, el mar Jònic i el mar Egeu, i des d'aquest últim es va arribar fins a les costes d'Àsia Menor (a l'oest de la Península anatòlica, a l'actual Turquia). Als segles VIII i VII les colonitzacions van arribar al sud d'Itàlia i a l'ílla de Sicília, on encara avui dia queden restes arqueològiques que mostren la gran influència de la cultura grega per tot el món mediterrani ^[2].

En els propers capítols, estudiarem successivament els grans espais geogràfics de la Grècia antiga:

• La Grècia continental.
• La Grècia insular.
• La costa d'Àsia Menor.
• El sud d'Itàlia i l'illa de Sicília, zona coneguda com la Magna Grècia.

NOTES:

[1] Les colònies, amb independència d'on fossin fundades, també es consideraven part del món grec.

[2] Al Mediterrani oriental hi havia diverses colònies de fundació grega, com ara Massàlia, origen de l'actual ciutat francesa de Marsella. Pel que fa al territori català, ja deus saber que conservem unes importantíssimes restes arqueològiques de la colònia grega d'Empúries.