El fenomen urbà

L’espai urbà a l’estat espanyol :

La xarxa espanyola és molt desigual, les ciutats més poblades es troben a la perifèria litoral, excepte Madrid, i influeixen sobre un espai més gran que la pròpia ciutat d’una manera jeràrquica. Així podem distingir:

Metròpolis estatals, com Madrid i Barcelona.

Metròpolis regionals, ciutats mitjanes com València, Bilbao, Sevilla

Capitals de província o comarca, com Segòvia, Burgos, Astorga

Àrea metropolitana, que inclou la ciutat els municipis que ja són interdependents, cas de Barcelona i municipis al voltant.

L’espai urbà català :

Dominat per la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència amb la meitat o més de la població de Catalunya.Barcelona té un nucli antic, un nucli del segle XIX amb l’eixample i el pla d’Ildefons Cerdà i un creixement desordenat i especulatiu als anys 60. L’arribada d’immigrants va provocar un creixement desordenat de la ciutat en aparèixer barris de barraques i els barris dormitori amb grans deficiències, fins i tot en alguns els veïns van haver-hi de fer el clavegueram ja que la dictadura no estava per fer cap política social o de millora.